Mirar-se el melic

En poc temps la ciutat ha sigut protagonista de diferents fets que de manera voluntària o involuntària l’han col·locada en les informacions de més relleu del panorama nacional i internacional. La victòria de l’Alcoyano contra el Madrid li ha donat un ressò inimaginable, que tal volta s’hauria d’analitzar amb més profunditat per a vore la verdadera repercussió que ha tingut. La gesta blanca i blava va acaparar tots els tweets durant un moment i es va estendre per tot el món, compartint honors amb la investidura de Joe Biden. El nom de l’Alcoyano i d’Alcoi va aplegar a reductes que ni el millor dels publicistes ho haguera aconseguit amb una campanya impactant. Un exemple, a Mèxic va figurar en twitter com un dels més llegits. Per les xarxes, l’Alcoyano va recórrer el planeta quasi a la velocitat de la llum i després es va esfumar com un castell de focs. Potser el fet de viure en plena pandèmia, les mesures restrictives, el no poder realitzar cap celebració li han llevat colorit a la proesa que es va quedar sense la fanfàrria que mereixia la inesperada ocasió. Així i tot, es pot aprofitar per a alimentar de bon grau l’orgull alcoià. Fomentar un costum criticat per alguns foranis i ponderat pels habitants d’esta sorprenent foia que és mirar-se el melic. Ja no cal rebuscar per a vanar-se si hi ha una ciutat que s’anomena Alcoy a les Filipines, ni que tal o qual famós va náixer en el carrer Sant Blai o va vindre un dia a una boda i es va fer una cervesa a la plaça de Dins. Ni esperar que el personatge célebre diga la frase màgica: ‘Me gustó Alcoy… ‘. Tampoc es necessari recordar que Alcoi es menciona en la literatura de viatges del segle XIX. El baró de Chavillier va citar a la ciutat i Gustavo Doré ens va regalar amb uns magnífics dibuixos. O que a l’Argentina, gràcies al concurs de Berugo Carámbula, l’expressió ‘alcoyana, alcoyana’ es va fer molt popular. Esta vegada el ressó ha sigut més ampli, immens, i a més s’ha encunyat un nou terme en castellà : ‘alcoyanazo’ que en traducció lliure seria ‘un colp alcoià’. Una autèntica campanada que serveix per a agafar una bona dosi d’autoestima, de mirar-se el melic, de traure l’altivesa. No ve gens mal, en temps tan foscos , presumir i sentir-se orgullós de formar part de l’admirable col·lectiu alcoià.