En la resistència

Si vosté pot llegir este article és perquè hi ha un diari local al seu poble. Una heroïcitat en temps de Google, Facebook, Twitter i la popular frase ‘ho he llegit en Internet’. En els llocs on no existeix periodisme local per culpa de les xarxes socials, impera la desconfiança, les mentides, les notícies falses i la ignorància. Les xarxes són tota una oportunitat per a la informació però també estan creant grups d’incondicionals que només creuen les seues veritats i els seus missatges. No s’accepten veus crítiques i converteixen alguns usuaris en impulsius com si foren una droga.

El periodisme local és el de proximitat, el del dia a dia, el del barri, el de les festes, el de la comarca, el de l’equip del poble. Però estos diaris no són una ONG, costen diners de fer. Hi ha periodistes que treballen i una empresa que necessita finançament dels lectors, de les institucions i de sectors comercials. Els diaris locals no tenen els mitjans d’abast nacional, no poden accedir als anuncis de grans bancs o de potents empreses i per això és molt important el suport de les institucions. De vegades, un suport arriscat perquè en alguns casos volen influència sobre el contingut.

No es pot demanar als periodistes locals que siguen herois, si vosté està llegint açò ha pagat el paper, el sou del periodista, del personal d’una empresa que treballen per satisfer de la forma més digna possible una necessitat local. Podran cometre errades com tots però els mitjans locals i comarcals actuen com a elements de cohesió, de consolidació d’identitats culturals i donen veu als actors socials i econòmics del poble. Ja pràcticament ningú afirma això que les xarxes socials substituiran als mitjans de comunicació. Perquè un poble sense diari local és un poble menys lliure, menys plural.