Cultura en quarantena

Qui cuidarà de nosaltres quan els que ens cuiden no puguen fer-ho? Qui li donarà llum als nostres dies quan els que treballen per això queden silenciats? Aquesta ha sigut una de les preguntes que ha ocupat part dels meus dies des d’aquell 14 de març.
Va ser aquella notícia la que va marcar un abans i un després. Ja no sols per a nosaltres, éssers racionals que conviuen en el món i lluiten per mantindre’s en peu. Sinó també per a un univers paral·lel que ens envolta i ens acompanya diàriament: la cultura.
Què quedarà de nosaltres si tanquen les sales de cinema, els teatres, si la música no pot seguir disfrutant del seu espai en públic, en viu i en directe. Un sector que actualment esta veient moltes de les seues portes tancades s’ha vist obligat a alçar-se i reclamar allò que mereix.
Al llarg d’aquestos mesos de confinament s’ha pogut comprovar com la musica, entre altres, ens ha donat allò que necessitàvem en els moments més difícils. Concerts online, visites a museus virtuals i exposicions de quadres a traves d’una pantalla ens han donat l’oportunitat, no només de gaudir, sinó també de ser conscients de la necessitat que tenim de que la cultura continue florint en les nostres vides.
Que molta gent eixiria perdent d’aquesta pandèmia era una cosa que ja es coneixia des de que van començar a augmentar les xifres de contagis al nostre país d’una manera tan accelerada. El que no sabíem, al menys jo, era que certs sectors, com ara la cultura, es quedarien tan malparats.
En aquest sentit, el que puc observar no és més que un procés de retroalimentació digne d’estudiar. La cultura pateix, veu els seus escenaris i portes tancades, i ella mateixa s’ha de donar una solució. Perquè qui si no?
Cobertura al personal sanitari, això primer i ben evident. I després? Qui hi ha després del col·lectiu de metges i infermers que han estat salvant vides contínuament? O millor dit, qui decideix que hi estiga? Llavors, és en aquest moment quan la cultura es planta per si soles per a dir que ella també salva vides d’una manera indirecta. Donant llum quan esta núvol, i amb paraigües de colors quan plou.
Així doncs, baix el lema “La cultura es segura” molts artistes han manifestat la precària situació econòmica amb la que es troben ara mateix i han defés el seu terreny de treball per poder continuar oferint color a un món arrasat per un virus microscòpic.
“La cultura es lo que, en la muerte, continúa siendo vida”, així foren les paraules d’André Malraux, novel·lista francés. Tant de bo la cultura puga seguir cuidant-nos, tant de bo mai quede silenciada.