No cal arriscar-se. VICENT PÉREZ. President de l’Associació AMICO de Cocentaina

Em cride Vicent Pérez, sóc el president de l’associació Amico de Cocentaina (Associació de persones amb discapacitat de Cocentaina) i Delegat Comunitat Valenciana de DIA (Associació Estatal de Víctimes d’Accidents) i compartiré amb vosaltres com va ser el meu accident així veureu la importància de respectar les normes que no sols estan per a protegir-nos a nosaltres sinó també als que ens rodegen. El 12/3/1999 per la matinada quan tornava d’un assumpte de treball m’atropellà un cotxe per no complir la norma tan bàsica de què quan s’avança sempre es fa per l’esquerra, jo estava socorrent un motorista caigut espentant la seua moto per darrere pa deixar-la en la vorera. Com a resultat de l’atropellament vaig tindre un traumatisme cranioencefàlic vaig perdre l’oïda esquerre una semiparàlisi de la part esquerra de la cara una lesió medul·lar total a nivell del pit que m’ha deixat per a tota la vida en una cadira de rodes.

I tot per no complir unes normes.

El que m’atropellà pensaria: que pot passar a estes hores, si la carretera està buida per això circulava per dins de València a més velocitat de la permesa i quan arribe a on estàvem nosaltres va fer cas omís de les normes d’avançar per l’esquerra i em va atropellar.

Este és el meu cas, i si ens traslladem a la situació actual, tenim la norma de quedar-nos A Casa per a la nostra protecció i dels que estan amb nosaltres a casa, ja que si no fem cas i eixim de casa per a quelcom que no és estrictament necessari ens podem contagiar i això no seria el pitjor ja que quan arribàrem a casa contagiaríem al que estan allí i dubte molt que ningú vulga contagiar a la seua parella o els seus fills.
Tal vegada la persona en qüestió puga pensar si ací no hi ha quasi contagiats o cap però imaginem que hi ha 1 possibilitat entre 1000 de contagiar-se VAL LA PENA ARRISCAR-SE????