La màgia és patrimoni d’uns pocs privilegiats. MAURO COLOMINA. Membre de Guanyar Alcoi

La setmana que ve a Alcoi tindrem una obra mestra de teatre que es repeteix any rere any, interpretada per tres reis mags d’Orient, patges, músics, centenars de voluntaris i voluntàries i per la gent que eixim al carrer il·lusionada amb aquesta representació acurada fins al mil·límetre.

Si aquesta nit és màgica, és per l’esforç, dedicació i també molta, molta, il·lusió que inverteixen les persones que organitzen la cavalcada. I també per les persones que any rere any hi participen com a públic.

Hi ha consens en el fet que la Cavalcada és un èxit rotund precisament perquè són unes festes organitzades per als xiquets i xiquetes, amb la innocència i puresa de voler adaptar la nostra visió adulta -i adulterada- a la seua, i no a l’inrevés. I també perquè aquesta festa compta amb el suport majoritari de la societat alcoiana, aquest equilibri tan difícil d’aconseguir en qualsevol àmbit de la vida pública -inclús privada- hem de cuidar-lo en la Cavalcada i això es fa amb participació transparent i oberta, transversalitat i capacitat d’inclusió. Tota decisió que vaja en contra d’aquests principis, a parer meu, va en detriment de la màgia de la Cavalcada i del seu èxit.

És per això, perquè sé que la màgia depèn del conjunt de les persones, que em sorprèn escoltar a l’alcalde que les coses es canvien per a preservar la màgia d’aquest meravellós espectacle. Quan la cosa encertada d’un alcalde que vol deixar un llegat a la seua ciutat és que des de la racionalitat humana es poguera trobar la solució per a preservar aquesta màgia el major temps possible.

L’alcalde parla de màgia, però no de trucs de cartes, parla de la màgia dels demés. Pretén adaptar els sentiments de centenars de persones a la seua realitat, és a dir, un interés electoral amagat de llums, colors i música. I no hi ha debat possible, no serveixen les firmes presentades, tampoc la falta de participació i manca de consens entre els col·lectius que hi participen. No cal dir que ni tan sols s’ha consultat a l’associació de veïns afectada per la retallada de la Cavalcada, aquests, pensarà el Govern, no saben de màgia.

Amb la decisió d’acurtar la Cavalcada es demostra que quasi l’únic símbol legitimador del Govern de Toni Francés són els seus 12 seients al Plenari, no l’opinió de la ciutadania, no la seua participació, tampoc les seues reivindicacions… 12 regidors i regidores d’un Govern decidint de forma precipitada són suficients. Per què ha decidit el govern de Toni Francés fer-ho just ara? Perquè ens creu menors d’edat i amb poca memòria. En quatre anys, ni se’n recordaran, deuen pensar. No importa llavors fer-ho bé, si no l’important és fer-ho en el moment adequat.

Sembla que perquè alguna cosa funcione a Alcoi ha d’estar abarrotada, sempre i de forma continuada. Això no es diu èxit, això s’anomena màrqueting. Molts ens trobem que anem a veure als Reis i la seua comitiva i ens trobem amb una massificació gens sana però, això sí, molt exitosa. I sembla que aquest èxit ha de reproduir-se fins al final, encara que no pugues alçar el braç per saludar a aquell patge que coneixes o al teu Rei preferit, perquè la màgia si no ve acompanyada d’èxit, no existeix, així que pense que la màgia està a sentir-se dintre d’una llanda de sardines.

Potser el Govern quan parla de màgia no parla de màgia exactament i parla d’èxit, del seu èxit, perquè allò que els ha mogut a fer aquest canvi d’aquesta manera són els seus propis interessos. I aconseguir-ho sempre és un èxit. Fer-ho just ara quan han tingut 11 mesos… (o 8 anys que duen governant) és una mostra més que el govern de Toni Francés pensa que els èxits d’Alcoi depenen dels seus èxits únicament i no dels de la societat civil també, i això és molt perillós, perquè Alcoi ha d’anar molt més enllà dels interessos del partit que ens governa, de la visió de la màgia de 12 persones i de la seua precipitació.