La joventut com a mercaderia. ADRIÀ MOMPÓ. Membre de Joves de Compromís Alcoi
Fa poc més de dues setmanes el regidor Màrius Ivorra va deixar constància dels problemes a què s’enfronta la seu de la UA en Alcoi i la precària situació en què li fa trobar-se l’expiració del conveni. Cent alumnes en un edifici tan xicotet i inadequat, una biblioteca que fa riure (jo tinc més llibres en la prestatgeria de la meua habitació), com riure fa el divertit carret per a repartir ordinadors (literalment, un carro del supermercat), un ascensor l’ús del qual cal acreditar amb alguna discapacitat davant del conserge (té autoritat legal per rebre informació mèdica? Pregunte) i molts altres despropòsits, fan d’aquesta “universitat” una burla de mal gust a la ja de per si desacreditada institució. A això s’afegeix la problemàtica de fons, com és la fi del conveni signat entre l’Ajuntament i la Universitat d’Alacant, després del qual caldrà buscar-ne alternatives. Romandre en la Cambra de Comerç? Bé, si segueixen entrant promocions, d’ací a dos anys hi haurà quatre cursos, que al ritme actual sumarien uns dos-cents alumnes. I l’edifici del carrer Sant Francesc no està gens preparat per acollir-los. I si oferim un altre espai? Molt bé, quin? Si cal un edifici de nova construcció, o en tot cas habilitar-ne un de preexistent, això requereix, igualment, un temps d’obra durant el qual seguirà omplint-se l’actual fins que els estudiants hagen de rebre les classes en l’escala.
Quina ha estat, però, la resposta del govern socialista? Reconéixer els errors de gestió no sol ser una actitud hàbil en un govern, i això ho entenem, com entenem les possibles excuses, excepte quan l’espifiada és tan palmària que ni el xalet aquell de la plaça podia tapar-la. En canvi, s’ha al·ludit a un presumpte desprestigi de la UA, de la Cambra de Comerç (quan l’entitat i l’edifici no són la mateixa cosa) i a quelcom de menyspreable i punitiu perquè Ivorra estava fent simple i legítima oposició. En cap cas, però, s’ha defensat eixe pretès honor per als alumnes, de carn i ossos, que viuen la il·lusió col·lectiva d’anar a la uni entrant cada dia en un edifici sense campus, sense espais de socialització i sense eines de treball pròpies d’una universitat, tot per la també il·lusòria panacea de tindre una seu de la UA en Alcoi. Arribats a aquest punt em pregunte, quina necessitat hi ha exactament o, millor dit, quines possibilitats?
Descentralitzar els campus i distribuir-los en el territori és sempre beneficiós per a ciutats receptores com la nostra, però la diferència és evident entre el cas de la UPV, amb estudis tècnics coherents amb la realitat industrial d’Alcoi i les seues necessitats de capital humà, i una pseudo-facultat d’educació que es deslocalitza de Sant Vicent del Raspeig a Alcoi, no sé si per la insalvable distància. Pense en una publicació de la revista Sàpiens, no fa molt, en què un grup de professors universitaris protestava per l’excés d’universitats i duplicitats en els estudis, que inevitablement baixen el nivell de docència perquè els millors se’ls queden Barcelona, Madrid i València. Però això és la meua opinió, no cal dir-ho. És evident que si el projecte funciona ningú no en tindrà queixa, clar que, en realitat, sí que hi ha problemes.
Problemes com les possibilitats de continuïtat en el temps d’una ocurrència pensada i feta, sense planificació sobre la quantitat d’alumnes, i que potser acabaran havent de marxar a Alacant. Problemes com l’absència absoluta d’un pla estratègic per a la ciutat, que impregne totes les polítiques públiques: si volem reconvertir la indústria, atraguem estudis relacionats i fem perquè els estudiants tinguen incentius de quedar-s’hi, col·laborem seriosament amb Cocentaina i Muro, on hauran d’expandir-se els polígons perquè Alcoi puga créixer com a nucli residencial i de serveis, compactem la ciutat i reomplim el centre abans d’urbanitzar nous terrenys. Problemes com que el PSOE representa, tant com el PP, les velles pràctiques clientelars i les decisions públiques basades en criteris privats. Possible causa de portar la UA a Alcoi? D’això en parlaran els qui puguen parlar.
El problema, en definitiva, és que una ciutat no s’alimenta d’il·lusions, per molta pompa que es faça amb el Nadal i per molt que s’omplin la boca parlant de la “ciutat universitària”, mentre tots els graduats marxen a l’exili de la gran capital.