La Campanya

Ha començat de nou, de forma oficial, la campanya electoral. Es limita a una setmana però no és exagerat dir que fa temps que estem en una campanya permanent. Els polítics es dediquen a fer constantment campanya i no es fa política. Ens trobem constantment en clau electoral. I es fa campanya perquè no es fa política. L’únic que queda de la política són les campanyes.

Coincideix esta vegada amb l’arribada dels torrons al supermercat. Cada vegada més, una campanya electoral és una campanya de publicitat del Nadal. El que s’estila és tractar els electors com a consumidors. El que conta és la marca, el color, la música i els missatges molts curts i directes. Cada vegada missatges més curts, molt curtets. Amb molta paraula Espanya, per si tenim amnèsia i no sabem geografia, però sense les paraules treball, salari, pensions, educació o cultura.

Assistim a una campanya permanent en la qual els partits ja saben que el consumidor està cabrejat. Ningú no volia noves eleccions i tots es reparteixen culpes. La culpa és de l’altre com en els patis de l’escola. Tornar a vendre el mateix producte que ja es va vendre fa uns mesos es fa molt difícil i tot plegat és massa arriscat. La campanya és cada vegada més avorrida i cada vegada s’ha de fer més espectacle per aconseguir l’atenció del personal. Ha guanyat la superficialitat, la seducció, el més pur espectacle. La política és ja un gran reality show, un producte de màrqueting.