Mostra de Teatre: sinònim d’art i cultura pels quatre costats

El teatre, la cultura i l’art no tenen límits. Així ho ha demostrat un any més la Mostra de Teatre d’Alcoi, que enguany ha celebrat la seua 29 edició amb un total de 27 funcions que han fet vibrar al nombrós públic que s’ha acostat al llarg d’aquesta setmana als diferents llocs on s’han desenvolupat les obres.

Dansa, teatre al carrer, microteatre, circ, teatre musical i el més pur teatre. Totes aquestes modalitats han sigut interpretades per les tretze companyies que han participat al llarg de quatre intensos dies, en els quals també hi ha hagut diverses activitats professionals.

La Mostra tampoc entén d’edats i des dels més xicotets, fins als més adults han gaudit de l’art. Des d’hipopòtams i ‘titelles’, fins a les tradicions valencianes i un divorci amb un menor pel mig…tot ha tingut cabuda en un esdeveniment cultural en el qual han participat al voltant de 5.000 persones, entre espectadors i professionals.

SENTIMENTS DE MARE
Una de les funcions més esperades a la ciutat era la que portava La Dependent al Centre Cultural. La magistral interpretació de l’alcoiana Pepa Miralles en ‘El Testament de María’ ha deixat petjada en aquesta edició de la Mostra. Miralles encarna a una mare, en la seua completa definició i deixant a un costat que el seu fill fóra Jesús.

La signatura de Sol Picó no ha passat desapercebuda i el seu espectacle, ‘Animal de Séquia’ ha sigut un dels més destacats. Un repàs per les tradicions valencianes més arrelades però amb un toc d’humor propi de la coreògrafa alcoiana. De mà de la producció de l’Institut Valencià de Cultura, aquesta funció va arribar al Teatre Calderón el dilluns, sent una de les quals va obrir la programació i de quina forma, perquè els aplaudiments, igual que el talent de Sol Picó, no s’acaben.

La representació alcoiana no va acabar ací i ‘Segària’ va arribar el dimecres a l’IVAM-CADA Alcoi, un espai que s’ha estrenat any com un dels escenaris de la Mostra, de mà de Jordi Botella amb un dels seus poemes, la posada en escena d’Orfeu Soler i la presència de Juli Cantó. Les civilitzacions i la seua pròpia història cobra vida de mà del propi cos dels intèrprets.

Send this to a friend