La provocadora i crítica mirada d’Antoni Miró a València

L’art és provocació i crítica. Un quadre, una pel·lícula, un llibre, una fotografia o una cançó que no ens genera cap sentiment no és art. Podrà estar ben feta, tenir un bon acabat i ens podrà atraure, però no serà art amb majúscules. Quan arribe eixe moment ho podrem dir clar i ras: l’art haurà mort. Poca broma, que en aquests temps de realities televisius, ràdio-fórmules i censura i persecució cultural tot podria ser.

Antoni Miró considera l’art un mitjà revolucionari d’expressió i transmissió d’idees que ens ajuda a ser lliures, un mitjà que serveix per comunicar tot allò a transmetre i que pot ser entès en qualsevol part del món. En la seua opinió: «amb pocs mitjans açò és possible. Només amb aquells que són artístics. I la pintura és un dels seus principals canals de comunicació, un llenguatge propi que permet traslladar un missatge concret per tot arreu». L’objectiu: canviar aquell món que rep el missatge de l’artista per fer-lo culte i lliure. Per això sentència que «l’art necessàriament deu ser crític i ajudar a la societat a ser-ho també. Només així podrem canviar les injustícies d’aquest planeta».

L’obra de Miró dels darrers anys, que el pintor i escultor alcoià ha realitzat a través de vàries subsèries, es mostra aquests dies, i fins al 30 de desembre, a l’Espai Cultural La Base de La Marina de València, un nou centre expositiu que ha estat inaugurat amb aquesta mostra. Ací Miró ens presenta treballs inclosos en sis subsèries com són “Nus i nues”, “Suite Havana”, “Costeres i ponts”, “Mani-festa”, “Personatges” i “Suite eròtica”, així com una peça de gran format com és “Burka-políptic”. La mostra recull 200 obres de pintura i escultura realitzades la darrera dècada i amb les que segons paraules de Fernando Castro, comissari de la exposició, “Miró s’apropia del que passa, però no per a neutralitzar la nostra consciència; ans al contrari, per a produir una agitació crítica”.

En aquesta mostra Miró ens presenta els cossos lliures i nus d’homes i dones per mostrar-nos la bellesa i l’estètica de l’esser humà en la seua plenitud i natura al cent per cent i per parlar-nos amb total normalitat de la passió, el sexe, l’amor i el goig amb paraules majúscules, inspirant-se en Cuba i l’Antiga Grècia, entre d’altres. També ens presenta el seu Alcoi de passat industrial, d’herència proletària i burgesa, el seu principal tret arquitectònic com són els ponts o la importància del moviment republicà que ha marcat la seua història i ho fa també amb el seu present. Ací Miró també ens mostra les revoltes arreu del món, la resistència passiva dels manifestants i la brutalitat policial, les lluites obreres i sindicals, els moviments contra la corrupció dels qui han ostentat el Poder i les mobilitzacions en defensa de l’educació, la sanitat pública i la igualtat de gènere. I també ens presenta als seus referents en un gran políptic de més de 10 per 7 metres on ret homenatge a creadors com Fuster, Estellés, Lorca, Gades, Dalí o Picasso. “Antoni Miró a la Base” és una molt bona oportunitat per apropar-se al seu univers personal.

I mireu si aquesta capacitat de crítica i provocació és certa en la proposta plàstica de Miró que dies abans de ser inaugurada la mostra les catorze escultures de la subsèrie “Suite eròtica grega” instal·lades al port de La Marina van donar molt que parlar, obrint els noticiaris de mitjans com la premsa, la ràdio o la televisió. La seua obra no deixava indiferent a aquells que les descobriren per primera vegada. Generaren opinions distintes, és a dir, provocaven sentiments i amb això el tant necessari debat que hui en dia està perdent-se. El Foro per la Família demanà la seua retirada aquells dies i que un grup de membres de la ultradreta valenciana accediren al recinte de la mostra el dia de la seua inauguració i on més de 600 persones, entre altres el President de la Generalitat Valenciana Ximo Puig, acompanyaren a Miró.

L’art també serveix per educar i formar en valors, coneixements i capacitat crítica. Miró ho té clar. Considera que un museu és «un contenidor de saviesa i història que hauria de constituir-se com un lloc de referència per a l’aprenentatge i la superació personal. Ara bé, en una bona part, els nostres museus s’han convertit en un afer turístic, (en una Terra Mítica). Per contra, a Cuba humilment són un referent per a la formació. Els alumnes cubans realitzen una bona part del seu curs escolar en un museu, així estan prop de l’art i aconsegueixen que el joves connecten amb la cultura i siguen persones crítiques». I amb aquest esperit, la mostra d’Antoni Miró a La Base por visitar-se de forma individual o guiada i l’espai ofereix també activitats per als més menuts com visites guiades i tallers per als alumnes dels centres educatius i famílies que ho consideren interessant. D’aquesta forma Miró aconsegueix aquest objectiu que persegueix amb la seua obra i que ha expressat en quadres com “La dansa de Matisse”: que l’art esdevinga en un mitjà de comunicació i educació per a tothom.

I la seua obra també ha servit per provocar molts sentiments als musics, cantants i grups que participen en el catàleg musicat “Antoni Miró, pintura musicada”, un llibre i disc que recull 9 peces composades per Júlia, Pau Alabajos, Lu Rois, Miquel Gil, Cesk Freixas, Mireia Vives i Borja Penalba, Mara Aranda, Feliu Ventura i El Diluvi. Cada peça ha estat inspirada en una obra de Miró. Per exemple, El Diluvi s’han inspirat en el quadre “Costa blanca” per composar una cançó de títol homònim on canten: “La costa era com era… Construcció desmesurada, benefici exclusiu. Edificació barata, rendiment atractiu”. El projecte inclou també la participació dels rapsodes Pepa Alós i Francesc Anyó que reciten quatre poemes de Marc Granell, Josep Piera, Ovidi Montllor i Isabel Clar-Simó que escrigueren i dedicaren a Miró. Segons Feliu Ventura, director artístic del catàleg musicat, “la gran majoria de la representació de musics en la seua obra però, no són músics en actuació, són els seus rostres, les seues mirades interrogadores en el camí de las conscienciació de la pròpia pintura d’Antoni Miró, referents pels seus valors i visions estètiques”. El proper 2 de desembre es presentarà aquest catàleg musicat a La Base de La Marina de València, en un concert d’accés gratuït en el que intervindran els musics, cantants i grups participants.

Jordi Tormo. Autor del llibre “Antoni Miró. La mirada rebel”.