Necessaris per a la vitalitat cultural del nostre poble

Sembla ahir, però ja han passat 35 anys. I se’ns acut, ara i ací, cantar una cançó molt coneguda i recurrent: “Aniversari feliç/aniversari feliç/ us desitgem que passeu/ un aniversari feliç…” Sé que no és massa original desitjar, d’aquesta manera, felicitat, però potser siga oportú per allò de la cançó, o de dir-ho cantant.

Ara, tot seguit, tampoc pretenem ser originals si diem: en cas de que els Amics de la Música no existiren, els hauríem d’inventar. I per què? Doncs és molt senzilla la resposta, i direm: doncs perquè són absolutament necessaris per a la vitalitat cultural del nostre poble. Així de clar i d’elemetal.

Bach, Händel, Vivaldi, Mozart, Haydn, Beethoven, Bruckner, i un etcètera enorme, ens han vingut a visitar durant aquets darrers trenta-cinc anys, i ens han procurat felicitat, també. I asseguts a les butaques dels teatres alcoians, els ciutadans hem pogut, harmònicament, abraçar el fet de ciutadania; i la música, eixa meravella, com a excusa principal. O siga, la cultura com a eix vertebrador de la voluntat col.lectiva.

Però no solament, els Amics de la Música d’Alcoi han fet moltes i meravelloses coses, potser allò més important haja estat la manera en què han dut a terme la seua labor. Cordialitat, generositat en l’esforç, eficàcia en l’acció, pluralitat, proximitat als ciutadans, i un contrastat amor per la música, han estat els adjectius que han honorat tan benvolguda associació. I sabem que ens quedem curts amb els epítets, però ells ens ho sabran perdonar. Segur.

I a aquests trenta-cinc anys han de seguir-se, almenys, cent més! Per què? Doncs perquè els necessitem, perque són vitals per a la salut de la nostra cultura, i perquè són un regal per a tots aquells que ens estimem rebre l’impuls magnífic de la més noble de les arts, o el que és el mateix, la gratuïtat de la bellesa.

Per tot, i per tant, rebeu l’afecte sincer i l’admiració.