Teatre en temps de guerra
Ni en els pitjors moments de la seua història, Alcoi ha renunciat a la seua vocació pel teatre. Així que, en plena ofensiva de l’exèrcit de Franco contra Madrid a principis de 1937, l’escena teatral alcoiana va viure una extraordinària activitat, de la qual hi ha constància (a banda dels periòdics locals, especialment el diari “Humanidad”) per la quantitat de fullets i programes anunciadors que conserva l’Arxiu Municipal, actualment exposats a la seua sala de lectura.
Cal recordar que, després del fracàs de la insurrecció militar a Alcoi, el Comité Revolucionari de Defensa, organisme que havia assumit el govern interí de la ciutat, va decidir la intervenció de tota l’economia local, fins i tot els espectacles, els quals passaren a mans de la Federació local de sindicats anarquistes de la CNT-AIT, excepció feta del Teatre Principal, que va continuar en mans del seu arrendatari Teodoro Arsis. Teatre Calderón, Teatre Circ i plaça de bous restaren així baix la gestió de l’anarquista “Sindicato de Espectáculos Públicos”. Bona part de la seua programació seria destinada a finalitats benèfiques, així com a l’exaltació de la causa republicana i la crítica al bàndol nacional. També cal destacar la continuada programació d’obres de teatre en valencià.
La premsa anunciava que, en gener de 1937, la Federació local de Sindicats CNT-AIT, “consecuente con los altos principios de solidaridad que siempre fueron y serán su norma”, organitzava una funció teatral el dia 8 “Pro-hospitales de sangre y guarderías infantiles”, en la qual col·laboraven desinteressadament la “Compañía Proletaria Vilaplana”, regentada pel famós actor local Emilio Vilaplana “Capeta”, i les agrupacions musicals Nueva del Iris i Apolo.
Un dels cartells que conserva l’Arxiu Municipal és el de l’actuació, el 19 de gener de 1937, de la Gran Companyia de Comèdies Valencianes, encapçalada pel seu actor principal i alhora gerent, el popular Paco Hernàndez (Alacant, 1882-1974). Actor, artista foguerer i pintor, Paco Hernàndez va destacar sobretot en el teatre, fins al punt de fundar la seua pròpia companyia teatral, amb la qual va girar per tota la regió durant els anys 30. Durant la Guerra Civil va interpretar algunes obres en les quals parodiava i ridiculitzava al bàndol franquista, entre elles “Aquí Radio Sevilla”, en què feia burleta de l’afició per l’alcohol i les seues singulars intervencions radiofòniques, del general Queipo de Llano. Per tot açò, en concloure la guerra, Paco Hernàndez va ser detingut i empresonat en el Reformatori d’Adults d’Alacant.
El 5 de febrer següent va ser celebrat un gran festival benèfic en el Teatre Circ, a benefici de l’Escola Popular fundada per Juventudes Libertarias. L’acte va obtenir una recaptació de poc més de mil pessetes de l’època, les quals foren lliurades “al departamento de Cultura de las Juventudes Libertarias para que siga dotando de todos los medios y elementos pedagógicos necesarios a la Escuela Popular que estas Juventudes Libertarias tienen montada… para facilitar la capacitación de las nuevas generaciones, base de una nueva sociedad de iguales”. El festival va ser organitzat aprofitant la presència a Alcoi del popular actor Pepe Alba, nom artístic pel qual era conegut José María Alba Moreno (1885-1951). Fill d’un modest industrial calderer, Pepe Alba va estudiar en l’Escola d’Arts i Oficis de València mentres treballava al mateix temps en un taller de decorats. Als 24 anys va iniciar la seua carrera com a actor professional; va actuar per tot l’Estat fins que va donar el salt a Hispanoamèrica, amb la seua esposa, la també actriu Emilia Climent, amb qui va formar companyia artística i va obtenir èxits a Buenos Aires i l’Havana. A València va inaugurar en 1934 un teatre exclusivament dedicat a les produccions en valencià, el Nostre Teatre, conegut més tard com a Teatre Serrano, fins a la seua demolició en 1962.
Altra funció de la qual tenim notícia és la representació pocs dies després (la notícia ix en premsa el dia 9 de febrer) en el Teatre Calderón de les obres “Emilio Zola o el poder del genio” i “El cuartel de la Montaña”, a càrrec de la companyia d’Enrique Rambal. La primera obra estava basada en el famós procés Dreyfus, “que apasionó a las multitudes populares de Francia”, segons llibret del desaparegut José Fola Igúrbide, “fecundo dramaturgo que tanto gusta a los públicos sencillos”. Pel contrari, un escriptor de la “joven generación”, José Antonio Balbontín, recollia en la seua producció el famós assalt al “cuartel de la Montaña” de Madrid el 20 de juliol de 1936. Segons la informació del Sindicat, “ambas producciones sirven para exaltar la justicia y para condenar la traición de las castas privilegiadas”. D’aquest mateix autor s’estrenaria unes setmanes després el drama “El Frente de Extremadura”. Acabada esta representació, segons la premsa “el público vibró de entusiasmo y tuvo férvidos aplausos para la excelente labor de los intérpretes”, al temps que tots dempeus, “actores y espectadores escucharon las notas encendidas de La Internacional”.
El 12 de febrer s’hi anunciava l’estrena de la obra “Amor y guerra (estampas y relieves de la Revolución)”, una tragèdia en dos actes i cinc quadres, original de l’escriptor alcoià Juan Gisbert Botella. “Obra antifascista” segons la premsa que va ser presentada per la “Compañía Proletaria Vilaplana” en el Teatre Calderón. Juan Gisbert Botella era membre de la redacció del periòdic “Humanidad” i s’havia format “entre las luchas políticas y sociales del último cuarto de siglo”. De fet havia sigut director del periòdic “El Faro”, fundat per Juan Botella Asensi, i estava molt vinclat al ministre alcoià. En la seua obra, Juan Gisbert vivia “hondamente el drama en que fue hundido nuestro pueblo el 18 de julio”.
El setge que patia Madrid va animar totes les federacions anarquistes a organitzar una “Semana de Homenaje a Madrid”. A Alcoi la CNT-AIT va llançar el lema “Todo el pueblo de Alcoy en pie para ayudar a Madrid” per a una setmana dedicada a recollir “colectas en todas las fábricas y talleres” des del dilluns 15 fins al diumenge 21 de març. Pel mig, Juventudes Libertarias organitzava un “Monumental acto de ayuda a Madrid” la nit del dimecres 17 de març en el Teatro Calderón, com veiem en el fullet. Tothom havia d’assistir-hi perquè “quien no ayuda a Madrid, ayuda a Burgos”, ciutat on estava la seu del govern de Franco.
Segons deia l’organització, Juventudes Libertarias havia organitzat “un magnífico festival homenaje a la Capital de la Revolución al que espera acuda como un solo hombre todo el pueblo alcoyano”. Segons el programa d’actes, hi participaren: la Nueva del Iris, que va interpretar els himnes anarquistes “A las Barricadas” i “Hijos del Pueblo”, i “La Internacional”; l’anarquista José María Miralles, qui va pronunciar un “breve discurso en homenaje a la capital de la Victoria y en nombre de las Juventudes Libertarias”; les joves María Pérez, Angelita Cabrera, Marina Pascual, Luisa García i Ángeles Espí, membres de Juventudes Libertarias, amb un recital de poesies revolucionàries; la “Compañía Proletaria de Comedias Vilaplana”, que representava l’obra teatral “Les espines d’una flor”, comèdia dramàtica en un acte, obra de Francesc Mínguez i Vicent Marcos; i, per últim, un discurs de cloenda del dirigent anarquista Enrique Vañó, en representació de la CNT-FAI.
Texto: Josep Lluís Santonja