Es necessita la màgia del Collao
Urgeix que l'Alcoyano reaccione després de tres derrotes consecutives
La situació de l’Alcoyano necessita una reacció dels de Vicente Parras. Tres partits sense guanyar, o millor dit, tres derrotes consecutives, han deixat als blanc-i-blaus en el precipici, ocupant posicions de descens amb tot just quatre jornades disputades.
Una situació impensable quan va arrancar la competició, sobretot després del bon sabor de boca que va deixar l’equip en l’estrena de lliga enfront de l’At. Sanluqueño, però després d’allò els blanc-i-blaus no han tocat pilota i el que és pitjor, lluny d’entrellucar-se una millora, els de Vicente Parras continuen sent una moneda a l’aire com es va veure en la primera part en l’Alfonso Murube de Ceuta, on va tornar a eixir creu.
Es presumia una millora del potencial ofensiu de l’Alcoyano amb els reforços arribats a l’estiu, però ja són tres partits sense veure porteria. Tampoc en defensa l’equip ha trobat l’estabilitat desitjada i han sigut quatre els gols encaixats més el de la jornada inaugural. Resulta evident que Vicente Parras no acaba de donar amb la tecla.
A Ceuta va tornar a fer canvis en l’onze, un per línia, excepte en la porteria, on Perales continua inamovible, i al descans es va veure obligat a rectificar veient el desori que hi havia, deixant en vestuaris a Sergi García i el debutant Farru, al qual encara se li va veure massa tendre, per a donar entrada a Monreal i Pablo Carbonell. Sobretot el capità va carregar amb la responsabilitat de tirar del carro i va contagiar a la resta de l’equip.
La imatge en tornar de vestuaris va ser altra però l’Alcoyano segueix sense ser un equip que transmeta fiabilitat. Vicente Parras no ha repetit onze en cap de les quatre jornades, amb canvis en cada línia, menys en la porteria.
A més de Perales, els únics que han sigut titulars tots els partits són el lateral Campabadal, el central Álvaro Vega, l’extrem Sergi García i el ‘mediapunta’ Cristian Agüero. L’altra cara de la moneda són el porter suplent, Jaume Valens, el migcampista camerunés Eteme i l’extrem José Lara, que ha estat lesionat, els únics de la plantilla que no han sigut titulars.
L’Alcoyano necessita fer un tomb a l’actual situació i no esperar que s’enquiste, alguna cosa que ningú vol perquè són moltes les il·lusions depositades aquesta temporada. Els de Vicente Parras necessiten reivindicar-se i la millor manera és davant de la seua afició, davant els seus, i amb el Collao com a testimoni. La seua màgia, que tant ha acompanyat a l’equip al llarg de més de nou dècades, ha d’aparéixer hui. L’hora, ja de nit i a les huit, no és la millor per a un diumenge, però tant el delicat moment de l’equip com el rival conviden a pensar que pot ser una gran nit de futbol. Arriba un altre transatlàntic de la categoria, el Córdoba, on el seu tècnic, Iván Ania, que va fitxar aquest estiu després de dos anys a l’Algeciras, comença a ser qüestionat, amb un pressupost pròxim als 4 milions d’euros.
En el Nuevo Arcángel ha perdut els seus dos partits –2-3 davant l’Ibiza i 0-1 enfront del Linares–, mentre que de visitant, una de freda i una de calenta: triomf 1-3 en la Nueva Condomina i derrota 3-1 en San Fernando.