Es compleixen 30 anys del ‘crack’ de la Caixa de Crèdit d’Alcoi
Uns 1.500 comptes bancàries es van veure afectades i la suspensió de pagaments va ascendir a més de 800 milions de pessetes (4’8m euros)
La Caixa de Crèdit Alcoi va ser fundada en 1987. A penes sis anys després, al juliol de 1993 es va presentar en el Jutjat una demanda de suspensió de pagaments de més de 800 milions de pessetes –uns 4’8 milions dels actuals euros–, la qual cosa va afectar uns 1.500 comptes bancàries, per un import d’uns 3’7 milions d’euros, ja que els diners es ‘va congelar’.
D’aquest succés s’han complit 30 anys el mes de juliol, concretament, la demanda de suspensió de pagaments es va produir el 26 de juliol de 1993.
Es va tractar d’un fet que va revolucionar a la societat alcoiana i també de la comarca perquè, tal com recorda Enrique Rodes, president del col·lectiu d’afectats d’aquesta fallida, també va haver-hi veïns de Cocentaina, Onil, Castalla, Ibi, Muro i Banyeres que havien depositat els seus estalvis en la Caixa de Crèdit d’Alcoi: “va ser un drama molt gran”, ha afirmat a El Nostre, 30 anys després que començara un procés que encara no ha finalitzat.
Rodes assenyala que la gran part dels afectats per el ‘crack’ eren humils: “la majoria de persones érem treballadores, de pocs recursos. En alguns casos els diners era per a les noces dels seus fills, perquè aquests estudiaren…”. Recorda que moltes de les ‘cartilles’ pertanyien a col·lectius, per la qual cosa el nombre de persones afectades és superior al de comptes que es van congelar.
IRREGULARITATS DETECTADES
Enrique Rodes afirma que “no s’havia vist una cosa tan greu” fins a aqueix moment, en el qual, al principi no va generar excessiva preocupació, fins que van anar passant els mesos i s’anaven descobrint detalls de l’ocorregut, ja que posteriorment es van denunciar irregularitats en la comptabilitat i en els préstecs.
Sobre això, en una assemblea celebrada al juny de 1994 es va fer al·lusió a les possibles causes que havien portat a la Caixa d’Alcoi a aquesta complicada situació, com per exemple, la “facilitat en la concessió de préstecs i crèdits amb escasses garanties de cobrament i amb poques possibilitats de recuperació”, segons va publicar el periòdic Ciudad el 23 de juny del citat any.
Així mateix, en aquesta assemblea també es va fer referència a balanços maquillats, hipoteques sense taxació ni inscripció en el registre i a la concessió de crèdits a familiars de càrrecs directius de l’entitat bancària un dia abans de la suspensió de pagaments i aqueix mateix dia es va realitzar una operació de compra d’accions a socis per valor de 3.800.000 pessetes, amb quantitats individuals que estaven fora del que s’estableix en els estatuts.
Pel que sembla, alguns dels directius –que després van ser imputats– eren conscients de la delicada situació econòmica de la Caixa de Crèdit d’Alcoi.
D’altra banda, indicar que l’any 1889 –dos anys després del naixement de la Caixa d’Alcoi–, el Banc d’Espanya va obrir un expedient sancionador, que va donar inici a les investigacions a l’entitat.
Al llarg d’aqueixos anys, la Caixa d’Alcoi va ser declarada en fallida, i posteriorment, en 1999, aquesta va ser qualificada com a fraudulenta en una sentència judicial.
Després d’això, els afectats, conjuminats en un col·lectiu creat al setembre del mateix any 1993, van demandar a alguns càrrecs de responsabilitat de l’entitat en qüestió, un judici que no va començar fins a 2008 i del qual Enrique Rodes considera que “no s’han depurat totes les responsabilitats”.
EL JUDICI I ELS IMPUTATS
Més d’una dècada després que el Jutjat declarara la insolvència definitiva de l’entitat bancària alcoiana (el 7 de juny de 1994) va començar el procés judicial en el qual hi havia cinc persones imputades, directius de la Caixa de Crèdit d’Alcoi: el director de la caixa, la subdirectora, el responsable de la sucursal i dos membres del consell rector, segons es va publicar en premsa en el moment del judici.
L’Audiència Provincial d’Alacant va albergar aquest procés, que es va prolongar durant diversos dies i en el qual es va decretar presó per a tres imputats: el director de la caixa, Jesús Llopis Ferrer (pena de 3 anys); la subdirectora, Mercedes Llopis (pena de 3 anys); i el director de la sucursal, Jesús Lidiano Llopis (pena de 4 anys després d’una rectificació del Suprem).
Inicialment, el director de la sucursal no va ser condemnat per la Secció tercera de l’Audiència Provincial d’Alacant en considerar que el delicte de complicitat ja havia prescrit en aqueix moment, però el Tribunal Suprem va rectificar aquesta part de la decisió, imputant-los als tres un delicte d’insolvència punible –és a dir, fallida fraudulenta–.
Tots ells eren família, el director de la caixa era el pare del director de la sucursal, i l’oncle de la subdirectora.
COMPLIMENT DE CONDEMNA
En el cas de Jesús Llopis Ferrer, se li va concedir el tercer grau després de complir sis mesos de la condemna tenint en compte la seua edat, i que va presentar avals per a cobrir la responsabilitat civil (devolució dels diners) que va ser imposada en la sentència de l’Audiència Provincial.
Per part seua, Jesús Lidiano López ja es trobava en la presó per un altre delicte, i va aprofitar el primer permís concedit per a escapolir-se i hui dia es desconeix el seu parador, segons confirma Enrique Rodes: “pel que vam consultar, pel que sembla va agafar un vaixell a Alacant en direcció a Algèria, i d’ací, se li va perdre el rastre”.
Finalment, Mercedes Llopis si que va complir part de la seua condemna, estant en la presó uns dos anys.
A més de la pena de presó dels tres directius, els afectats han treballat durant aquests 30 anys per a recuperar els diners, ja que, la Caixa de Crèdit d’Alcoi no estava adherida al Fons de Garantia de Depòsits, per la qual cosa les quantitats que tenien en aquesta entitat les han anades cobrant a poc a poc, un procés que encara no ha conclòs.
RECUPERACIÓ DELS DINERS
El col·lectiu creat pels afectats de la fallida fraudulenta de la Caixa de Crèdit d’Alcoi continua amb el seu objectiu de recuperar els diners que es ‘va congelar’ a causa d’aquest fet.
Sobre això, indicar que hi ha hagut ajudes econòmiques que els han permés comptar amb part del crèdit que tenien en la citada entitat bancària.
A nivell general, el president del citat col·lectiu, Enrique Rodes, ha declarat a El Nostre que actualment el percentatge de recuperació se situa en el 72% però que és molt probable que aquesta xifra siga major pròximament perquè existeix un “degoteig constant de devolució dels diners” que procedeix d’embargaments, dels béns o dels diners dels condemnats, segons relata.
A poc a poc es van fent repartiments entre els afectats, autoritzats a nivell judicial, ja que inicialment els diners “es va a un compte judicial”.
D’aquesta manera, Rodes estima que el citat percentatge encara podria pujar 6 o 7 punts més, del total del que es va defraudar: “que es puga recuperar quasi el 80% del defraudat, d’una fallida fraudulenta és raríssim”, per la qual cosa la valoració és positiva.
Avança que el possible pròxim repartiment “serà especial”, ja que, en el moment del judici, va haver-hi algunes persones afectades que no van anar a declarar i que ara “la jutgessa les ha reconegudes” i entraran en el repartiment dels diners.