Entre l’ús i abús de la tecnologia durant el confinament
24 hores al dia, 7 dies a la setmana, estem convivint amb la nostra família. Famílies molt variades: algunes amb fills i filles xicotets, uns altres sense ells, famílies monomaternals o monoparentals, famílies d’un sol membre, famílies d’ancians, parelles, alguns amb mascotes, uns altres sense, uns altres amb fills i filles adolescents, uns altres amb majors al seu càrrec, uns altres esperant fills i filles que estan en procés de gestació, etc.
La variabilitat és tan gran, quasi com a llars hi ha al país. I la convivència no sempre resulta senzilla, perquè no tindre els nostres espais ni que ens done l’aire al llarg del dia, no el facilita. Igual que no ho facilita la sobre informació i l’ansietat o preocupació que ens pot crear. Ni tampoc els estats emocionals que es deriven d’aquesta situació. En algunes famílies també trobem persones en rehabilitació, com ja comentem.
Aquesta convivència pot ser més complicada amb la presència a casa de fills i filles, sobretot adolescents però també en el període de la infància. Per a tindre una convivència sana és important que respectem els nostres espais, com l’espai es limita a la pròpia llar, a la casa, aquests seran les habitacions. També caldrà tindre en compte l’edat de la persona i el nivell maduratiu, la qual cosa farà més o menys complicat aqueix enteniment de la situació. No podem estar tot el dia junts en el menjador o la cuina. No podem o no devem perquè senzillament no estem acostumats a això i perquè tots, absolutament tots necessitem els nostres espais d’intimitat en els quals poder realitzar allò que més ens òmpliga o ens ajude en el moment que estem passant.
Cada persona és diferent, les experiències i la interpretació del món ens fa únics, i per tant també és una la manera de viure la realitat. Tal vegada hi haja persones que no necessiten tant com unes altres estar solos una estona, però tots necessitem estar amb nosaltres mateixos, dedicar-nos a escriure, llegir, pintar, escoltar música o simplement reflexionar mirant el sostre, perquè si alguna cosa produeix aquesta situació, és la necessitat de pensar en ella i en com afrontar-la tan bé com siga possible.
L’Institut Desconnecta, encapçalat pel psicòleg Marc Masip, recomana aquestes pautes per a una millor convivència familiar (Veure infografia 1)
La tecnologia ens està ajudant molt en aquesta situació, està permetent que malgrat no poder tocar-nos, puguem asseure’ns en la mateixa taula a sopar amb els amics, cantar ‘aniversari feliç’ per videollamada, visitar a la família sense eixir de casa, etc. Ens està ajudant a no sentir-nos tan sols en la soledat. També ens permet continuar treballant des de casa, fer exercici amb monitors o instructors online, escoltar concerts, visitar museus, veure pel·lícules sense anar al cinema o jugar una partida al monopoli amb la família cadascun des de la seua Tauleta o mòbil, i una infinitat de coses més.
Tot això està molt bé, però fins a quin punt això és un ús i quan aconseguim l’abús?
Si abans ja estàvem tot el dia connectats i enganxats al mòbil aquesta situació ens ha portat encara més a l’extrem. Per aqueixa necessitat de connexió amb l’altre, d’estar informat i de fer tasques que abans realitzàvem fora de les pantalles. Això ho observen els xicotets de la casa o els adolescents i bregar que deixen de jugar amb el mòbil o la tauleta o deixen de mirar el televisor, a vegades pot resultar complicat quan no eixim de casa. Caldrà innovar i buscar mil activitats alternatives que ens els facen plantejar-se com a escapatòria la tecnologia i també regalar espais d’avorriment, que els permeten potenciar la creativitat.
Aquest increment de l’ús pot acostar-nos a l’abús i per aquest motiu, també des de l’Institut Desconnecta recomana: (Veure infografia 2)
