Ensenyar en vacances és “el millor regal de la meua vida”

David Tormo Sánchez és un professor alcoià, de 47 anys, que exerceix als Estats Units, a l’Escola Primària de Sherlock (Illinois) i que, des de fa poc més d’una dècada, dedica gran part de les seues vacances a un projecte de caràcter solidari a Colòmbia, on imparteix, com a voluntari, classes a xicotets grups, realitza tutories i programes d’anglés extracurricular. Arriba, cada any amb maletes i motxilles plenes de material escolar, llibres i ordinadors amb els quals equipar les aules. A més impulsa campanyes als Estats Units per a la recaptació de fons amb els quals sufragar projectes que milloren les instal·lacions dels centres escolars als quals acudeix a l’estiu. “Aquestes experiències són el millor regal que m’ha donat la vida”, assegura.

L’amistat establida amb una família colombiana que va conéixer al arribar als Estats Units, va fer possible un viatge fins a Medellín. “Em van portar a una escola amb alumnes i famílies amb problemes socials i de drogues. Vaig quedar impactat i en arribar a casa vaig pensar tornar per a ajudar i fer-ho en un lloc on hi haguera gent molt necessitada”. Va tornar a l’any següent per a trobar-se amb històries “al límit emocional”, subratlla. “Els xiquets t’acaben comptant situacions, vivències molt dures, però que per a ells són absolutament normals. Encaixar-ho no és fàcil per a gent que vivim en ‘un altre’ món”.

Medellín, *Popayán i en els últims anys San Andrés de Pisimbala, una comunitat rural que inclou una reserva indígena, han sigut els seus destins. Està tan bolcat en la causa, que ha convertit aquesta labor voluntària en una necessitat. D’un mer professor de suport ha passat a visitar a les famílies dels estudiants “per a transmetre’ls la importància de l’aprenentatge. Alguns realitzen trajectes d’hores, a peu, des de les seues cases en les muntanyes. Viuen pràcticament sols, perquè els seus pares passen el dia treballant lluny de la llar. Aquestes dificultats fan que, en moltes ocasions, els xiquets i xiquetes no acudisquen amb regularitat a les aules i, en conseqüència, presenten greus mancances en l’aprenentatge”.

David Tormo s’ha proposat millorar totes aquestes mancances. “Sé que no podré canviar moltes coses”. Es refereix a qüestions tan bàsiques com els drets de les dones o els xiquets o al propi sistema educatiu del país, qüestions agreujades en una zona on encara es regeixen per normes i codis propis en una comunitat indígena. “Però per poc que ajude a millorar la formació i la vida d’aquests xiquets,ja és suficient. La recompensa emocional pel meu treball allí és molt gran”, argumenta.

La seua implicació li ha portat a organitzar cada any, en Cicero (Estats Units), un sopar en el que recaptar fons per a impulsar projectes. “La gent als EUA és generosa. Quan viatge a Colòmbia cada any pregunte quines necessitats tenen i amb els diners que s’obtenen es financen millores a les escoles”. Així ha dotat de cuina i altres serveis el centre al qual acudeix en Pisimbala, on també ha portat ordinadors i sufragat la instal·lació d’internet. “Això ha permés que un grup d’estudiants poguera desenvolupar un projecte educatiu que, sense els ordinadors, haguera sigut impossible dur a terme”, ha explicat.

David Tormo no té cap dubte que continuarà acudint en els pròxims estius a Colòmbia per a continuar ensenyant com a voluntari i aportant el seu granet d’arena amb les ajudes que gestiona i que espera poder mantindre. “Qualsevol col·laboració, per xicoteta que siga, sempre és ben rebuda”. I aporta la seua adreça electrònica: davidtorm@hotmail.com i el seu telèfon/whatssapp (+ 1 8153822235) per a atendre i informar qualsevol persona o entitat que vulga, com ell, ajudar als estudiants colombians. “M’agradaria que molta més gent aprenguera, com faig jo cada estiu amb aquestes experiències, l’enorme poder que tenim com a individus per a fer el bé en aquest món”, conclou.