Enri Pérez li ha guanyat la batalla al coronavirus
Enri Pérez és una d’aqueixes persones que han lluitat fins a véncer al Covid-19. El primer símptoma el va patir fa dues setmanes. “Em vaig començar a trobar malament i a mitjanit em vaig despertar i vaig caure, va ser un desmai” compta Enri. Tot seguit, el seu marit va telefonar al 112 però al no tindre febre no li van donar major importància, creient que s’havia tractat d’una baixada de tensió, així i tot l’endemà es trobava pitjor i van visitar al seu metge, però tampoc li van realitzar la prova al no presentar els símptomes.
En alçar-se al matí següent i notar-se més símptomes va acudir directament a l’hospital on li van fer les proves i la van deixar ingressada. Ací començava una setmana de soledat totalment aïllada en una habitació. “Formava part del llençol i del llit, no he vist la televisió, ni notícies ni res del mòbil, estava trist, sense companyia, sense pensar en res. No tenia forces.”
Una vegada al dia ella mateixa anava informant els seus familiars de com anava evolucionant la seua salut i a més els metges informaven la família si hi havia alguna novetat. La jornada dins de l’hospital es repetia diàriament, “al matí em portaven el desdejuni, em canviaven els llençols, em prenien les constants i em donaven la medicació. Al mig dia em servien el menjar, molta més quantitat de la que serveixen habitualment a un malalt. A la vesprada era ‘la merendola’ i a la nit em portaven el sopar. A més si necessitava qualsevol cosa venien a atendre’m”. Durant diversos dies assegura que va ser canviada de planta, segons la gravetat i la disponibilitat de les habitacions.
No obstant això, gràcies a l’esperança i a l’alegria que sempre desprén, aquesta lluitadora anava superant el virus gràcies al treball dels sanitaris, agraïda destaca que “han anat amb molta cura, sempre amb molta higiene i canviant-se les peces de protecció abans i després d’eixir de l’habitació. Enri conta que entre l’habitació i el corredor hi havia una doble porta de seguretat amb un xicotet racó on els sanitaris realitzaven tot el protocol de seguretat. També valora el treball de les netejadores que “en tot moment estaven netejant.”
L’alegria arribava a principis de la setmana passada, quan el metge li comunicava que ja podia anar a descansar i a acabar de recuperar-se a casa. Una vegada a casa, la recomanació és estar sense eixir de casa per a res durant uns 15 dies més. Enri conta que el seu marit s’encarrega de desinfectar i airejar la casa. A més, tots els dies rep el menjar a la porta i els metges li criden amb la finalitat de comprovar que tot vaja bé. “Tot l’equip mèdic estan fent tot el possible davant aquesta nova situació que estem vivint i massa bé estan fent tot.”
Després de viure aqueixa situació Enri descriu aquesta etapa com “no natural” i afig: “és una odissea, una guerra per a tots, però totes les persones ho estem fent de 10, complint amb el confinament. Això encara durarà una miqueta, però ho superarem i serà un mal somni”.
Foto: A principis de setmana passada li donaven l’alta i ara el seu marit cuida d’ella a casa