“Encara sent que puc donar molt”
El futbol ha sigut com una muntanya russa de sensacions per a Javi Ramírez, popularment conegut com Jabato, que igual que li va atrapar amb força i va anar tremendament cruel amb aquell adolescent que es va creure l’amo del món, després va ser capaç de donar-li una segona, tercera i fins a una quarta oportunitat, erigint-se en la seua millor teràpia i també en l’aliat més fidel quan la malaltia li colpejava amb major cruesa.
Als seus 34 anys, després de guanyar-li un altre pols a les seues addiccions, es creu en condicions d’oferir un últim servei abans de penjar les botes i quedar en pau aconseguisc mateix i amb l’esport que primer li va veure créixer, per a després baixar-li als inferns i aflorar de nou com el gran talent que sempre va ser i que el seu ‘azarosa’ vida li va deixar mostrar en comptagotes.
“No vol dir que vaja a deixar el futbol, crec que tant física com mentalment estic preparat per a seguir jugant, però he arribat a aqueix punt de la meua vida en el qual he d’obrir altres horitzons. El futbol ho ha sigut tot para mi i ho seguirà sent durant molt temps. Ara que cada vegada està més a prop la retirada per l’edat que tinc, m’agradaria anar-me amb el cap ben alt i tenir aqueix any de gaudir que per les circumstàncies no he tingut. No vull amb açò dir que ara no siga feliç, que ho sóc i molt en el *Esides, que és el club que em cuida i millor m’entén, però m’agradaria deixar-ho en una altra categoria. És una il·lusió i veurem que succeeix en els pròxims mesos”.
Jabato ha començat amb més ganes que mai aquest campionat. L’Esides, que ha tornat aquesta temporada a Primera Regional després del seu efímer debut de fa quatre anys, porta una victòria en quatre jornades i aqueixos tres punts van portar la seua inconfusible signatura. Els de Nacho Daurat van derrotar 2-1 a La Nucia B amb doblet seu. “Entre aqueix divendres i el dissabte arribe a jugar quinze sets de pádel”, desvetla per a reconèixer que “em falta llevar-me de damunt un parell o tres de quilos, perquè mentalment estic amb ganes de fer moltes coses en el camp. El problema és la categoria, la Primera Regional és difícil per a jugadors com jo, a la mínima que demostres alguna cosa van a per tu i és complicat destacar. Per aquest motiu no m’agradaria deixar-ho sense jugar abans en un equip de Preferent amb aspiracions o en Tercera, on el meu futbol brillaria més”.
El seu sostre futbolístic mai se sabrà, quedaran per sempre els centelleigs de jugador talentós anomenat a fer coses importants dins del món del futbol, però aquells moments de major lucidesa van estar acompanyats d’uns altres en els quals personalment va arribar a tocar fons. Jabato, llavors Javi Ramírez, va formar part d’aquella plantilla de l’Alcoià –com canterano blanquiblau– que va aconseguir retornar a Segona B en la recordada eliminatòria de Mar Menor.
Va ser Juan Sanchis qui durant l’estiu següent li va tirar l’ull en la Copa Sant Pere i li va convèncer per a fitxar per l’Hèrcules B. En el filial del Rico Pérez va estar poc, de seguida li van cridar per a formar part del primer equip, debutant en Segona Divisió amb Mandiá com a entrenador, arribant a totalitzar cinc partits com ‘herculano’.
Pot llegir l’entrevista completa en l’edició de El Nostre del dissabte 13 d’octubre.
Foto: Jabato torna a gaudir del futbol. Xavi Terol