En primera línia de batalla

No corren bons temps per als treballadors de l’àmbit sanitari. Són moments d’ocultació, de voler romandre en l’anonimat, d’atrevir-se a donar la cara solament enfront de l’únic enemic: el coronavirus. Per això, algunes de les opinions i testimoniatges que trobaran en aquest reportatge procedeixen de metges, infermeres i altre personal sanitari dels quals no coneixeran nom i cognoms. Encara així, les seues històries mereixen ser contades, correspon que siguen tretes a la llum pel valor que tenen, encara que no esmentem als seus protagonistes. Tinguen la certesa que aqueixos desconeguts són persones reals, professionals que conviuen i pateixen les conseqüències de treballar cara a cara amb el Covid-19.

Una d’elles és una cirurgiana que ens relata en primera persona com estan vivint a l’Hospital d’Alcoi el drama de la falta de material: “Reutilitze la màscara durant una setmana, quan el normal és rebutjar-la en cada operació. Estem arribant al punt de portar-les a casa per a llavar a mà, però el teixit no està fet per a això, i no són condicions”. Tampoc els queda més remei que adaptar material procedent de les donacions, productes d’altres sectors professionals, com les bates de perruqueria rebudes aquesta setmana, que “agraïm, ull, però no és de rebut que estiguem treballant d’aquesta forma, exposats al contagi”, lamenta.

I al costat de les bates de saló de perruqueria, bosses de fem per a cobrir-se el cos, tal com ens fa arribar una infermera que també presta servei a l’Hospital Verge dels Lliris; els sanitaris estan treballant a vegades amb màscares de pintor i fins amb ulleres d’esquí. “Cadascun s’apanya com pot”, ens comenten.

I apanyar-se com poden inclou el moment d’arribar a casa. “Em dutxe amb aigua i lleixiu”, ens assegura una doctora, qui explica a més que la roba amb la qual acudeix a treballar no pot tindre contacte amb la de la resta de la seua família, igual que a l’Hospital, tota precaució és poca: “Netegem a fons els teclats i les pantalles, el ratolí, mantenim la distància entre companys, no pugem junts a l’ascensor, cal anar amb molta cura i encara així és molt fàcil que ens contagiem”, afirma.

Per això, el problema per als professionals sanitaris no és que hi haja més o menys ingressats a l’Hospital d’Alcoi per coronavirus –alguna cosa que tampoc pot saber-se amb certesa perquè, com en tants altres llocs d’Espanya, no disposen de tests per al diagnòstic– el fonamental, opinen els treballadors sanitaris, és que “la falta de mitjans materials i humans està fent que nosaltres ens contagiem, convertint-nos en un focus de transmissió que està fent que el virus es propague a la carrera”, denuncien.

Els sindicats alcen la veu

Precisament aquesta setmana, els delegats sindicals de l’àrea de salut d’Alcoi emetien un comunicat en el qual criticaven les condicions laborals dels sanitaris durant la crisi provocada pel coronavirus. Acusen la Conselleria de “falta de planificació i responsabilitat” davant una situació que ha deixat “desprotegits” als treballadors dels centres sanitaris i geriàtrics.

Desgast psicològic

Preguntem també a aquest personal sanitari si en aquesta zona s’estan produint episodis dramàtics com els que escoltem en televisió en el cas d’Itàlia, fins i tot en altres parts d’Espanya ja s’ha començat a sentir aquesta setmana. Parlem del dilema dels metges en aquests moments: triar quin pacient viu i qui mor per coronavirus. I lamentablement la resposta és afirmativa. La limitació de mitjans i el col·lapse del sistema davant aquesta greu crisi sanitària està obligant ja als professionals al fet que hagen de triar a qui curar i a qui deixar morir. Així de dur.

I esperen que la corba aconseguisca el seu màxim de contagis i les atencions es disparen a partir d’aquest cap de setmana, de manera que el personal es prepara per al pitjor. “La gent està molt afectada, la saturació de recursos i treballar en aquestes condicions està portant-nos al límit”, lamenten.

Així que la por no sols s’apodera de la població, pel temor a la infecció. “A l’hospital es viu la pitjor cara del *coronavirus”, ens compten, alhora que expliquen que aquesta por al contagi entre els sanitaris és “normal” en tractar pacients greus de Covid-19, ja que els lleus solen quedar-se en el seu domicili.

Canvis organitzatius

A més, la necessitat de ser estrictes amb les mesures d’higiene i aïllament han obligat a aplicar canvis organitzatius, com la modificació dels torns del personal, que ara treballa per cicles de quinze dies, perquè d’aquesta forma puguen passar una quarantena a casa sense treballar durant dues setmanes, i evitar així ser focus d’infecció en l’hipotètic cas d’haver-se contagiat. D’igual forma, s’estan duent a terme modificacions en les plantes segona i tercera de l’hospital per a tractar de fitar la zona on es troben ingressats els malalts de coronavirus.

És així com els professionals del Verge dels Lliris es preparen per al tsunami en què s’ha convertit aquesta emergència humanitària sense precedents que és el Covid-19. Estan en primera línia de batalla contra la pandèmia, treballant a preu fet i amb un material de protecció que escasseja. Alguns, fins i tot, se separen de les seues famílies per a no posar-les en perill. Per alguna cosa no deixen de rebre aplaudiments diàriament.

Foto: Una treballadora davant un penja-robes amb bates d’hospital.