En l’elit del culturisme europeu

El sacrifici, la constància, i tindre al cap el convenciment de donar-lo tot per a arribar pel cap alt alt són virtuts esportives que caracteritzen a Juan Francisco Marco Satorre, un alcoià de 49 anys, que hui disputa a Porto l’I Ibèria Conquest ICN de Culturisme Natural i Fitnes, competint en la categoria Men’s Physique Màster +40, on ostenta el títol de subcampió europeu.

Juanfran, diplomat en Educació Física, actualment exerceix d’entrenador personal, i ha viatjat al país veí per a mesurar-se contra els millors culturistes europeus en una competició on encara no ha competit mai. I és que, malgrat haver assegurat una medalla europea, la seua incursió en aquesta mena de competicions a penes compta amb un any d’experiència.

El seu debut en el culturisme va ser l’any passat, encara que el seu desig de fer-ho es remunta a anys arrere. En 2004, es va preparar per a competir a l’any següent, però aquell intent no va fluctuar, pel fet que psicològicament no va poder suportar la pressió que suposava estar sotmés a una dieta tan estricta, a un entrenament tan exigent i, sobretot, a moltíssimes hores de treball diari. “Per sort, en l’actualitat les dietes són molt més suportables, variades i agradables al paladar, els entrenaments no són tan exigents i el treball el tinc més ben organitzat”, assegura l’atleta.

La decisió de competir en un concurs no va sorgir sobtadament, sinó que va ser alimentada per l’impuls d’amics atletes que el van motivar a perseguir les seues aspiracions en el món del fitnes i la salut. “Em deien que tenia més de mig camí fet i que ja era hora de traure’m eixa espina que tenia clavada com a professional del món del fitnes, l’exercici físic i la salut. Només faltava que arribara el moment en el qual em trobara en el millor estat psicològic possible per a fer-ho”.

D’aquesta manera, l’alcoià es va llançar al repte. Entre juny i juliol de 2023, va aconseguir el tercer lloc en la Copa AECN (Associació Espanyola de Culturisme Natural) i va ser convocat per la Selecció Nacional ICN (I Compete Natural) per a competir en el Campionat d’Europa ICN a Salamanca, on va aconseguir el subcampionat en la categoria *Men’s Physique Màster +40 i el títol per equips, un assoliment que descriu com “el més bonic que m’ha passat com a esportista”.

A l’octubre d’eixe mateix any, va competir en l’I Open Ciutat de Salamanca, esdeveniment classificatori per al Campionat d’Espanya AECN/ICN. “La cosa no va anar bé, perquè la preparació no va ser l’adequada amb l’estiu i les vacances pel mig”, confessa l’atleta. La temporada la va tancar competint en l’I Campionat d’Espanya de Culturisme i Fitnes AESA (Associació Espanyola de Súper Atletes), on va acabar en quart lloc.

L’esforç de quasi un any i l’estricta disciplina tant en l’alimentació com en l’exercici són pilars fonamentals en la preparació de Juanfran. Sobre aquest procés, explica: “Intente mantindre una dieta saludable i equilibrada durant la major part de l’any. Sòl ser bastant disciplinat amb el 85% i el 90% de la meua alimentació i suplementació setmanal. La resta, gaudisc menjant i bevent com el que més”. El seu règim d’entrenament es distribueix en sis dies a la setmana, amb tres sessions intenses, però curtes i tres més llargues, però menys exigents. No obstant això, els tres mesos previs a la competició marquen un gran canvi: “És quan comença la festa”, assenyala.

Durant els dos primers mesos d’aquesta fase específica, Juanfran es permet un menjat “trampa” setmanal, que ell denomina “llicències gastronòmiques”. Però l’últim mes és totalment exigent: “Ací vaig amb tot”, afirma. A més de l’exigència física, els preparatius per a aquests concursos impliquen aspectes com la depilació, alguna cosa que l’atleta descriu com una tortura durant les últimes dues setmanes prèvies a l’esdeveniment. “Les últimes dues setmanes no li les done a passar ni al meu pitjor enemic”, assenyala entre riures.

El món del culturisme presenta un gran ventall de modalitats, i entre elles, Juanfran va optar per la Men’s Physique. Per a ell, aquesta categoria no sols és la més atractiva i divertida, sinó que és la que millor s’ajusta al seu físic i personalitat: “És la que més m’agrada i en la qual més em divertisc posant i actuant”, afirma, destacant la “teatralitat” que li caracteritza. “A més, considere que és la que més s’ajusta a mi i a la meua manera de ser. Diguem que el tipus de físic que es pot observar en aquesta categoria correspon a l’estereotip del *surfero o el “*chulito de platja”. De fet, la indumentària amb la qual competim és un vestit de bany tipus *bermuda *surfera”, compte *Juanfran.

El concurs, completament visual per a l’espectador, també ho és per als mateixos participants. Encara que si alguna cosa destaca el culturista alcoià és el compartir escenari amb altres aspirants al títol de la seua mateixa categoria. “Els màsters (els “avis”, que dic jo) tenim una altra filosofia a l’hora de competir. Per a nosaltres, a eixes edats ja és tot un orgull haver arribat fins ací. Ens ho passem genial en la tarima i, moltes vegades, aconseguim arrancar els riures del públic amb els nostres comentaris i amb els ànims que ens donem els uns als altres”, comparteix Juanfran.

No obstant això, no tot són riures i diversió. L’atleta confessa que el moment previ en el *backstage és dur: “El ‘bombament’, per a eixir més congestionat i vascularitzat, és com un entrenament que pot arribar a ser quasi esgotador. A més, has d’estar pendent que no es desbarate el tint amb la suor, amb els moviments o amb els frecs amb qualsevol element pròxim o que estigues utilitzant per al ‘bombament’ , en el meu cas, tubs elàstics. Després estan els nervis, encara que aquest aspecte solc portar-lo bé”.

Aquesta vesprada a les 15h a Porto, Juanfran s’enfrontarà a eixos nervis novament. “En l’escenari desenvoluparé la meua rutina particular de poses, encara que estic preparant algun canvi per a l’entrada de la presentació i després per a la part individual. Tractaré de somriure molt i gaudir de gom a gom pensant en l’hamburguesa i els natxos que em menjaré i en la cervesa que em beuré després del campionat”, confessa.

Les expectatives de l’alcoià recauen en la simplicitat: “Simplement espere passar-m’ho genial i gaudir del moment, sentir-me feliç de ser allí i orgullós per haver aconseguit el que he aconseguit als meus quasi cinquanta anys d’edat. Em sent preparat i molt motivat, però els altres competidors també ho estaran. Així que l’única cosa que assegure és que donaré el millor de mi en l’escenari per a intentar quedar tan bé com siga possible”, conclou.