En la marató més ràpida de l’any

Tot el que toca Juan Roig, propietari de Mercadona, és sinònim d’èxit garantit. A través de la seua Fundació, que porta el nom de la seua mare Trinidad Alfonso, patrocina demà la 40a edició de la Marató de València –aporta 4,6 milions d’euros dels 5,3 del pressupost de la prova), cridada a convertir-se en la gran cita de l’any de l’atletisme internacional, superant en nombre d’atletes d’elit als Majors, les grans maratons com Nova York, Boston, Chicago, Londres o Tòquio.

L’expectació és tanta que canals com Teledeporte, Movistar+ (Anem) i fins a tres autonòmiques, entre elles A Punt, retransmeten en directe la carrera a partir de les 8,30 del matí amb eixida i arribada a la Ciutat de les Arts i Ciències. En joc estaran marques inferiors a les 2 hores i 3 minuts, 2 hores i 18 minuts en la prova femenina i el rècord nacional de Julio Rey de 2.06:52.

Descartada la participació popular per la pandèmia, que enguany anava a estar entorn dels 30.000 atletes, l’organització s’ha centrat en l’elit, amb només 270 corredors en l’eixida, tots de primer nivell, dels quals 33 són espanyols. Entre aqueixa quota de participació nacional, hi haurà una selecta –quasi exclusiva– representació valenciana de tot just huit corredors. Un d’ells serà l’alcoià, encara que nascut a Confrides, Jordi Bardisa, que al febrer passat, en el seu primer i fins ara única marató després de sis anys, va fer 2 hores i 27 minuts, tres per davall de la marca mínima que sol·licitava l’organització de la Marató de València.

Una marca que va poder ser tres o quatre minuts inferior de no haver sigut per un problema estomacal que el va obligar a detindre’s i baixar el ritme de carrera en els últims quatre quilòmetres. Així i tot va ser vinté i va contribuir al fet que el seu equip, el Cárnicas Serrano, anara subcampió d’Espanya. Demà buscarà acostar-se a les 2 hores i 20 minutos i fins i tot no descarta rebaixar aquesta marca. “Si la situació de la carrera ho permet, podria aconseguir-ho. Els tests que he fet aquestes últimes setmanes em fan ser optimista”, indica Jordi Bardisa.

Promesa del fons nacional
Fa un parell d’anys, en 2018, va decidir donar un gir substancial a la seua carrera. Portava un temps donant-li tornades a la possibilitat de fer el salt a la marató. Els seus anteriors tres acostaments, 2011, 2013 i 2014 amb la Marató de Barcelona, no havien sigut tot el satisfactoris que esperava. D’aquí ve que va decidir seguir en la Mitja Marató i els 10.000 metres, dues distàncies en les quals en la seua adolescència va arribar a convertir-se en tota una promesa a nivell nacional. Com a atleta júnior va ser sisé en el Campionat d’Espanya de 10.000 metres i diverses vegades campió autonòmic tant en els 10 quilòmetres com en camp a través.

Unes molèsties en els genolls van derivar a haver de passar pel quiròfan per a llevar-se diversos quistos. A això es va sumar la cerca de treball i la preparació de les oposicions de Policia Local, que finalment va aprovar a la nostra ciutat. Això va fer que fins als 24 anys no reprenguera l’atletisme després de molt de temps amb les sabatilles guardades en un calaix de casa. Va tornar però a un altre ritme, més com a satisfacció personal, però la classe que sempre va exhibir com a promesa del mig fons mai li va abandonar pese al mateix temps que va tindre aparcat entrenar duro.

Va ser després de ser pare –té dues filles– quan va recuperar la il·lusió per competir i rebaixar marques. En 10.000 metres té un millor crono de 30’54’’ i al mig Marató de 1h07’14’’. Fa un parell d’anys va deixar el club en el qual estava i va fitxar pel Cárnicas Serrano, considerat com el millor club d’asfalt de la Comunitat. Aqueix canvi també va implicar un nou entrenador, posant-se als ordes del prestigiós José Garay. Al febrer passat es va retrobar de nou amb la temuda distància dels 42,192 km i la seua esperançadora marca de 2 hores i 27 minuts li va fer tirar la resta en tornar del confinament.

Han sigut quatre mesos en què Jordi Bardisa només s’ha dedicat a preparar la carrera de demà. Han sigut setmanes amb 125 km de mitjana, amb pics de 145 km i 90 km la setmana que menys entrenava. En aqueixes sessions calia incloure gimnàs, sessions de velocitat i tirades llargues d’entre 28 i 35 km. Tot per a córrer demà a un ritme entorn dels 3 minuts i 19 segons. “Pel Covid, el circuit s’ha concentrat i haurem de donar dues voltes. És una arma de doble tall, si vas bé em permetrà tindre referències en la segona volta”, admet.

Han sigut setmanes d’entrenaments els set dies que repartia en sessions a la nostra ciutat, en el polígon industrial d’Ontinyent i en Aitana, on utilitzava un circuit de terra per a fer entrenaments en altitud. “El que pitjor porte són els nervis. A mesura que es va acostant el dia el passe pitjor. Tractaré de gaudir però és una distància en la qual hi ha un component alt de sofriment. Tractaré d’anar el més còmode possible fins al quilòmetre 30, després tractaré d’arriscar. Els últims quilòmetres són els més complicats”, afig.

Hi haurà ‘llebres’ en carrera
L’organització ha garantit per a tots aquells atletes que vagen a acabar entorn de les 2 hores i 20 minutos unes ‘llebres’ perquè puguen realitzar aqueixa marca. Seran dones etíops i kenianes i un grup d’atletes espanyols els qui s’encarregaran de portar el ritme adequat fins al quilòmetre 30. “Després es retiren i el que succeïsca a partir de llavors dependrà de les forces de cadascun”. subratlla.

Jordi Bardisa, qui ja ha aconseguit la quarantena, vol seguir tres o quatre anys més, “i després ja veurem. La marató és una distància molt bonica, diuen que al costat dels 1.500 són les dues proves regnes de l’atletisme. A diferència de les grans distàncies, ací són també molts quilòmetres però a ritmes molt alts i no tots ho aconsegueixen. És el que fa d’aquesta carrera molt especial i un repte per a qualsevol”, concreta. El seu objectiu no serà només fer marca personal, aconseguir-la també li podria acostar al podi i agafar medalla, ja que la Marató de València també serà campionat autonòmic de la distància.