En els Jutjats d’Alcoi es tramita un divorci cada dos dies

En 2021 es compleixen 40 anys de la llei del divorci a Espanya. Des de la seua aprovació, en 1981, de la primera llei fins a finals de 2020, s’han dut a terme més de tres milions i mig de procediments de separació i divorci, tant a través del que es considera mutu acord, com no consensuats, així com prop de 5.000 nul·litats matrimonials.

A més, la taxa mitjana nacional, obtinguda en posar en relació el nombre de procediments de dissolució amb la mitjana de població de tot el període analitzat, ha sigut de 86,8 dissolucions per cada 1.000 habitants, segons dades que aporta el servei d’estadística del Consell General del Poder Judicial (CGPJ).

Al fil del 40 aniversari de la llei, cal recordar que des de 1939 fins a 1981, l’única dissolució possible del matrimoni era la mort o declaració de defunció o la nul·litat –canònica en la majoria dels casos–, que no és pròpiament una dissolució sinó la desaparició del vincle matrimonial amb efectes retroactius.

Va ser l’entrada en vigor de la Llei 30/1981, de 7 de juliol, la que va tornar a permetre a Espanya el divorci com a causa de dissolució del matrimoni mitjançant la modificació del Codi Civil. Amb posterioritat, va haver-hi altres dues fites legals importants: la Llei 15/2005, de 8 de juliol, que va eliminar la separació com a requisit previ indispensable per a l’obtenció d’una sentència de divorci i va fixar, tant per a separacions com per a divorcis, un termini de tres mesos des de la celebració del matrimoni per a poder presentar la demanda, en la qual ja no havia d’especificar-se la causa. Aquesta llei va establir també que no seria necessari el transcurs del termini de tres mesos en cas de risc per a la vida, la integritat física o moral i per a la llibertat i indemnitat sexual del cònjuge demandant o dels fills.

Finalment, la Llei 15/2015, de 2 de juliol, de Jurisdicció Voluntària va preveure la tramitació de determinats processos de separació i divorci davant notari.

Des de 1995
A Alcoi, i quan parlem d’Alcoi ho fem sobre el conjunt del partit judicial –comprén una trentena de poblacions amb aquesta ciutat i el seu entorn comarcal–, l’estadística sobre dissolucions matrimonials aportada pel CGPJ parteix de l’any 1995, el més antic disponible. Però igualment l’evolució en aquest quart de segle permet extraure dades significatives i alguns extrapolables als quals es donen en general a Espanya, com que el nombre total de processos de dissolució matrimonial per any va experimentar el seu màxim en 2006, un fet que es va donar a l’albor de la implantació del divorci exprés.

Aqueix any, els Jutjats d’Alcoi van registrar un total de 374 procediments, una xifra molt per damunt de la mitjana en aquests 25 anys, que se situa en 254 dissolucions matrimonials anuals. O cosa que és el mateix: Un divorci o separació cada dos dies.

També les dades posen de manifest com, fins a 2005, el nombre de separacions va superar al de divorcis en cada exercici. L’aprovació de la Llei 5/2005 va invertir la situació i, en simplificar-se els tràmits del procés de divorci, des de 2006 les separacions es van convertir en un procediment residual.

Evolució cap al mutu acord
Entre 1981 i 1995, separacions i divorcis eren en la seua majoria processos contenciosos. Des de 1995 per a les separacions i des de 2005 per als divorcis, les dissolucions matrimonials de mutu acord van tendir a ser predominants. A partir de 2007, s’aprecia una important caiguda, possiblement a conseqüència de la crisi econòmica. En 2010 les dades s’estabilitzen i, entre 2015 i 2019, s’aprecia un nou descens, encara que més suau. L’augment en el nombre de processos de dissolució en 2020 (de 176 en 2019 a 200 l’any passat) pot atribuir-se als efectes causats per la crisi sanitària de la Covid.