“En el Collao s’ha de veure un altre Alcoyano”

Fa quatre estius, en plena depressió blanc-i-blava amb un descens que posava de nou al Deportivo en Tercera després de quasi dues dècades en Segona B, Josele González va ser qui va liderar amb les seues decisions la reconstrucció d’un club que venia de tocar fons. Va apostar per Vicente Parras com a tècnic, va convéncer perquè tornaren Raúl González, Pablo Carbonell i Devesa, va fitxar a José Juan, Jony Ñíguez, Óscar Díaz i Pau Franch i la guinda va ser la volta de Juli.

Es va començar a edificar així un Alcoyano que a la temporada següent ja estava de tornada en la Segona B. Després va vindre la Copa amb aquella recordada eliminatòria enfront del Reial Madrid de Zidane i el gol de Juanan, el ficar el cap en la Primera RFEF, partits com els viscuts la temporada passada com el de Copa enfront del Llevant o les victòries a casa de l’Andorra, Reial Madrid Castella, Vila-real B o Algesires.

Han sigut tres temporades en les quals l’Alcoià sempre ha donat alguna raó als seus aficionats per a il·lusionar-se i fer-los creure que aquest projecte no té sostre, que continua tenint marge de millora. D’aqueixa cistella infinita de Josele González, de la qual ha eixit una renovació per dues temporades de Vicente *Parras, afig aquesta pretemporada un altre colp d’il·lusionisme.

Per primera vegada va tancar dues operacions de venda de jugadors, ambdues repercutint en les arques del club. Andy Escudero va marxar al Nàstic i Javi Antón va signar pel Castelló deixant tots dos una quantitat considerable de diners, sobretot en el cas del jugador de la pedrera. No sols demostra bon ull a l’hora de fitxar, sinó que són jugadors que acaben donant un rèdit econòmic per a l’entitat.

–Quines conclusions extraus de totes dues operacions?
–Personalment crec que és enviar un missatge positiu que l’entitat està fent bé les coses, no sols perquè s’ha tingut bon ull a l’hora fitxar el que demanava l’entrenador, també ha repercutit econòmicament a les seues arques i el jugador jove veu una oportunitat de futur vindre a l’Alcoià. Aquesta temporada tenim a Montava i Revert, dos jugadors de la casa, però a més s’ha signat a jugadors de la projecció de Raúl Alcaina i Koke Sáiz. Són dos futbolistes amb molt de futur que els tenim nosaltres.

–Quants diners s’ha embutxacat el club amb les vendes d’Andy Escudero i Javi Antón?
–Pel primer, el Nàstic ha pagat 17.000 euros i pel segon, el Castelló ha desemborsat 50.000 euros. En els contractes de tots dos s’inclouen clàusules per objectius futurs que podrien incrementar notablement els diners a percebre pels dos traspassos.

–Ha sigut un estiu intens per a la direcció esportiva no sols per les dues vendes. Han arribat fins a tretze jugadors nous
–No era aqueixa la intenció. Al principi volíem que es quedaren onze futbolistes, però prenem la decisió de rescindir a José Juan i van arribar les vendes d’Andy Escudero i Antón. D’ací les tretze incorporacions.

–Entre els nous, crida l’atenció els fitxatges de Moyita i Pedro Sánchez, futbolistes que fins fa poc era impensable que vingueren a l’Alcoyano
–L’any de l’ascens a Segona B va costar molt que arribaren uns certs jugadors. En les dues últimes temporades ha canviat molt l’opinió que es tenia en el mercat de l’Alcoià. Saben de les nostres limitacions, però que malgrat això no deixem tirat a ningú. També la repercussió mediàtica de la Copa va ajudar molt. Ara el jugador vol vindre a l’Alcoià i alguns estan disposats a perdre diners perquè saben que venen a un club seriós. D’aquesta manera han vingut futbolistes que fa poc no hagueren vingut ni somniar-ho. Ens assabentem que Moyita estava de mala gana a Bèlgica i que Pedro Sánchez volia jugar en Primera Federació després de no eixir bé l’intent d’ascendir de l’Hèrcules.

–Continues pensant que l’objectiu és la permanència?
–La realitat del club ens obliga a pensar en això. Dir una altra cosa, seria enganyar-nos. M’agradaria parlar d’ascens però les circumstàncies manen. Si l’any passat vam aconseguir la permanència mancant cinc jornades, igual l’objectiu seria aconseguir-la mancant deu i veure fins on som capaços d’arribar. Sincerament crec que no és rebaixar-se pensar en la permanència. Estar en la Primera Federació ja és un èxit. Res més cal veure els equips que tenim en la nostra competició i els camps en els quals jugarà l’Alcoià aquesta temporada. Fa poc era impensable aquesta possibilitat. És una categoria per a gaudir, ja es va veure l’any passat i aquesta temporada encara més. Vull veure fins on pot arribar aquest Alcoià sense aqueixos tres o quatre partits de la Copa del Rei, si ens aconsegueix per a estar barallant per estar a dalt.

–El Collao continua sent una assignatura pendent?
–Totalment. S’ha vist que els equips de Parres són molt competitius fora de casa i poden guanyar en qualsevol camp. El problema ve en el Collao i contra equips de la part baixa de la classificació. La temporada passada ni Andorra, ni Albacete, ni Vila-real B van aconseguir guanyar en el Collao. Tampoc és que existisca una divisió entre equip i afició. La graderia està totalment identificada amb els valors d’aquest equip. De fet no es va escoltar en cap partit que foren xiulats els jugadors. Aquesta temporada s’ha fitxat pensant en el Collao, a veure un altre Alcoyano, a aconseguir que no se li ennueguen aquest tipus de partits en els quals els equips venen a tancar-se arrere. Hem buscat futbolistes més desequilibrants com Moyita o Pedro Sánchez pensant en aqueixa mena de futbolista capaç d’obrir espais amb la seua qualitat.

–La inestabilitat del club, amb l’anunci de la seua venda, és una espècie d’espasa de Dàmocles la repercussió de la qual és ara mateix una incògnita.
–És una cosa que és ací però que hem d’abstraure’ns el màxim possible. El futbol actual s’estructura entorn dels fons d’inversió perquè els clubs són incapaços de generar els diners que fa falta per a sostindre el que costa mantindre un equip. L’única manera és que vinga algú de fora i que injecte diners. Al meu com a alcoià m’haguera agradat que algú d’ací tingueren la majoria accionarial. Com no és possible, l’única viabilitat perquè el club seguisca avant és obrir les portes a algú de fora, ja siga de capital nacional o estranger.

–Creus que a la Federació se li ha anat de les mans la consolidació d’aquesta categoria?
–Esportivament només puc dir que ha sigut un encert. El seu atractiu és inqüestionable. Només cal veure els clubs i els camps que hi ha en la Primera Federació. Cada vegada està més prop del futbol professional. De fet, jugadors de Segona Divisió prefereixen jugar en Primera Federació perquè saben que guanyaran més diners. Una altra cosa és la qüestió econòmica. Es tracta d’una categoria deficitària. Una o dues temporades a aquest ritme poden aguantar-se, tres ja no i no sé què passarà en aquestos clubs on les inversions estan sent milionàries. Si tenim en compte les despeses i els ingressos que els clubs reben, estem per davall de Segona B. Igual la Federació hauria de deixar la gestió de la competició en mans dels propis equips. Pot ser la manera de millorar els ingressos. Trobe a faltar un major control financer, que els clubs tinguen uns límits i que les despeses siguen conforme dels diners que poden generar. No pot ser que equips en concurs de creditors puguen signar contractes amb jugadors per més de 150.000 euros. Suposa desvirtuar la competició.

–Com veus la categoria aquesta temporada?
–Personalment crec que s’ha igualat més la competició amb la nova configuració dels grups. L’any passat hi havia major desigualtat, el grup segon era superior al primer. Potser en el nostre grup no hi ha eixe equip com l’Andorra que veies que anava a estar a dalt sí o sí. L’Intercity s’ha reforçat molt bé, el Castelló també ha fet una plantilla molt competitiva i queda el dubte dels filials, que ara mateix són una incògnita. Crec que hauran moltes sorpreses tant per dalt com per baix.