En defensa d’EUPV, centre dels atacs del PSOE i Cs. SERGI RODRÍGUEZ. Consell Polític d’EUPV d’Alcoi
Lluny de mirar a l’esquerra, el PSOE s’estima més mirar cap a la dreta. Lluny de seguir l’exemple dels seus a Portugal, que amb el conjunt de l’esquerra executen un programa de govern que ja és un referent per a tot Europa, ací prefereixen acordar amb Ciudadanos. Una vergonya recent del PSOE, entre moltes altres, s’evidencia quan és capaç de pactar primer amb Ciudadanos un programa de govern neoliberal i després demanar el suport d’Unidos Podemos. És a dir, desestima acordar primer amb Unidos Podemos per intentar desbancar des de l’esquerra al PP del govern de l’Estat i, tot seguit, acusa la formació d’esquerres de ser culpable de la continuïtat del PP en el govern.
Doncs bé, una còpia exacta d’aquesta maquiavèl·lica manera d’actuar és la del PSOE d’Alcoi, que al principi de la legislatura assegurava que buscaria acords amb l’esquerra però en realitat pacta contínuament amb la dreta de Ciudadanos de Jordi Sedano. Un exemple concret, entre molts altres, ha estat l’elaboració d’un fals argumentari per acusar EUPV de la nefasta gestió del PSOE en la contracta de la brossa. És ridícul escoltar Jordi Sedano (abans PP, ara Cs) i Jordi Martínez (PSOE), com si es tractara d’un cor de gralles, repetir conjuntament i fins a l’avorriment que la culpa de tots els mals en aquesta gestió és d’EUPV. És cridaner escoltar el PSOE dir que el traje actual d’EUPV és Guanyar Alcoi, mentre que mai no han dit ni pruna que el del PP és Cs. Per al PSOE de Toni Francés, com per al PSOE de Pedro Sánchez, l’enemic que cal batre és la seua esquerra, mentre la seua aliada natural és la dreta disfressada de Cs.
La veritat és que els partits que han governat la ciutat des dels primers anys de la democràcia, alternant-se l’alcaldia (PSOE/PP), són els que han executat les polítiques de privatització dels serveis bàsics com l’aigua, el transport públic o la neteja viària; i quan una alternativa transformadora com EUPV es planteja treballar per la remunicipalització d’aquests serveis, tot el pes dels interessos creats i el clientelisme d’anys de conveniències mútues, recau sobre nosaltres. Tot un muntatge argumental contra EUPV per justificar la continuïtat de les privatitzacions i, sobretot, per amagar-ne l’objectiu últim: preparar les condicions favorables per a l’adjudicació de nou a la mateixa empresa que durant anys ha obtingut grans beneficis d’aquestes adjudicacions milionàries malgrat haver deixat la ciutat bruta.
Sempre que EUPV ha participat d’un govern amb el PSOE per afavorir la governabilitat de la ciutat, s’ha trobat amb la mateixa dificultat: les diferències insalvables entre un model de gestió que consolida la privatització dels serveis públics i un altre de remunicipalització d’aquests. Primerament fou la privatització del servei d’aigua, que suposà el trencament del govern del PSOE amb EUPV, i la posterior i coneguda traïció del PSOE per donar-li l’alcaldia d’Alcoi al PP per condemnar-nos a 11 anys de nefastes conseqüències. Després ha estat el tema de la brossa, que en la legislatura passada fou motiu d’enfrontament continu entre PSOE i EUPV pel mateix motiu. L’esforç de Jordi Tormo primer i de Paco Agulló després, fou boicotejat i paralitzat contínuament pel PSOE en majoria al govern. Una vegada aconseguit el compromís d’avançar en la gestió directa de la neteja viària i d’haver finalitzat una nova contracta per a la resta del tractament de residus, participada per tots els agents socials, les llargues i les excuses del PSOE foren constants fins a esperar la finalització de la legislatura i aconseguir desestimar-la quan governen en solitari.
Per això EUPV és un referent incòmode per als qui han fet de la gestió pública un intercanvi d’interessos particulars. Per aquest motiu elaboren un argumentari d’autojustificació; i d’això, se’n diu mala consciència. Podran repetir una mentida mil vegades i fer creure que és una veritat, però no poden amagar els fets reals: reprodueixen uns i altres les mateixes formes de fer i, finalment, defensen els mateixos interessos.