En aixeta tancada no entren gols

Fent un repàs a les estadístiques del San Fernando des que va començar 2022, més li convindria al Deportivo estalviar-se un dels desplaçaments més llargs de la temporada, que per als blanc-i-blaus va començar ahir a primera hora per a poder dormir a Jerez, i evitar així emportar-se un disgust al Estadio Iberoamericano 2010, camp per cert que té una pista d’atletisme al seu voltant.

Els de Nacho Castro són l’equip més en forma del campionat. No perd des del passat 6 de febrer, quan va caure 0-1 a casa contra l’Andorra, i el seu infinit cabal ofensiu li porta a sumar cinc jornades consecutives marcant tres gols. Només el Vila-real B, que porta 46 punts, s’ha mostrat més precís que els gaditans, que sumen 43 en 27 partits pels 31 del Deportivo.

Veient-se el partit d’aquesta vesprada (19 hores) sota eixa perspectiva poc o quasi res ha de dir l’Alcoyano en aquest partit, quan els blanc-i-blaus han tornat a caure en desgràcia i porten tres derrotes consecutives, l’última a casa enfront del Linares (0-2), en el pitjor partit de la temporada dels de Vicente Parras, que no van arribar ni a disparar a porteria.

Però són números que ofereixen algunes escletxes i ací sí que té molt a dir aquest Alcoyano, qui lluny del Collao ha demostrat que es mou com a peix en l’aigua. El San Fernando és un dels pitjors equips de la competició en el seu estadi. Només sumen 19 punts i fins a huit equips no s’han anat de buit aquesta temporada: Vila-real B (1-3), Sevilla At. (1-3), Castelló (1-2) i Andorra (0-1), van aconseguir guanyar i Linares (2-2), Linense i Costa Brava (1-1) i Albacete (3-3), es van emportar un empat.

Moltes mirades se les emporta Biabiany, el 7 que va fer estralls en la victòria per 0-2 en el Collao, un vertader punyal per la banda blaveta. Jugador d’una enorme potència, fora del comuna en aquesta categoria, posseeix un historial brillant després del seu pas per Itàlia on va jugar en el Parma i en l’Inter, on va conquistar un Mundial de Clubs. Com a golejador està un vell conegut de l’afició blanc-i-blava, Francis Ferrón, ja més assentat en l’onze que en la primera volta, on per cert li va marcar a l’Alcoyano en el Collao.

El trident el completen Juanmi Carreró, germà de José Callejón, que també va passar per la pedrera del Real Madrid i va triomfar a Bolívia abans de tornar de nou al futbol espanyol.

En l’Alcoyano, el retorn de Primi després de sanció permetrà recuperar el tàndem amb Raúl González, però a dalt és baixa Toni Gabarre en complir cicle. Vicente Parras només té a Mourad com a únic davanter i segurament haurà de jugar Dani Vega com a enganxament. Els juvenils Joan i Mullor viatgen per a completar l’expedició per les nombroses baixes.