Empreses que fan de la crisi una oportunitat
La Covid ha comportat una transformació a tots els nivells i molts sectors de la nostra economia s'han reinventat per a eixir a flotació
La crisi sanitària provocada pel coronavirus ha suposat un abans i un després per a tots, sense excepció. Com qualsevol crisi, la incertesa pel futur i les múltiples transformacions que porta aparellades a nivell social i econòmic, constitueixen una oportunitat de canvi important.
A més, el confinament associat a la situació d’alarma sanitària ens deixa dos grans protagonistes: la llar i l’e-commerce. S’imposa la necessitat de realitzar activitats d’oci en un ambient més tranquil i segur, alhora que les restriccions i les circumstàncies ens espenten a refugiar-nos en la nostra llar.
Un fenomen social que encara que ens puga semblar nou, els experts consideren que portàvem ja anys preparant-nos i la pandèmia no ha fet més que accelerar una tendència que ja véiem vindre des de principis de la dècada passada: és el denominat ‘cocooning’, que sorgeix arran de voler eixir menys de casa i viure més experiències dins de la nostra llar.
Aquesta pràctica s’ha accentuat amb l’extensió de la tecnologia i el major ús d’Internet, la qual cosa s’ha traduït en un augment dels negocis en línia, associats a la comoditat del consumidor final.
La restauració i l’hostaleria és un sector que no ha volgut romandre alié a aquesta qüestió, màximament tenint en compte que les últimes restriccions en el cas de la Comunitat Valenciana els han portat al tancament al públic dels establiments. Així que des que van passar el Nadal, el servei a domicili i el ‘take away’ és el que manté a molts d’aquests negocis. “Tant de bo puguem tornar a obrir al març, però de moment això és el que ens ajuda a sobreviure”, assegura David Sandín, propietari del Restaurant Sant Francesc 52, que ha adaptat la seua carta per a poder oferir menjar per a portar.
El restaurador remarca que gràcies a aquest nou servei estan aconseguint mantindre tots els llocs de treball i, de pas, innovar i “donar un plus” al client, que des del principi els ha brindat un excel·lent acolliment. “Estem molt contents amb la resposta de la gent, no ens podem queixar”, agraeix Sandín, al mateix temps que reconeix que “això ens obliga a innovar en coses com la presentació, per exemple, que siga atractiu per a la vista, perquè ja que es consumeix fora del restaurant, que l’experiència a casa siga el més agradable possible, la idea també és premiar la fidelitat del client, que segueix ací malgrat aquesta situació difícil”, assenyala l’hostaler.
LA INDÚSTRIA ALIMENTÀRIA RESISTEIX
La indústria alimentària és una altra que està demostrant tindre molt de múscul a l’hora de resistir enfront del coronavirus. Fins i tot moltes empreses han augmentat la producció i amb ella l’ocupació. El teletreball i els nous hàbits dels consumidors, juntament amb el tancament de l’hostaleria, han fet que el consum d’aliments es trasllade a la llar exclusivament.
Que en l’era de la Covid s’ha disparat el consum alimentari i que moltes famílies han redescobert el plaer de menjar a casa el confirmen empreses com l’alcoiana L’Espanyola, on expliquen que les noves formes de consum els estan beneficiant. “L’aperitiu va passar a prendre’s els set dies de la setmana”, destaquen fonts de la companyia, que mantenen un optimisme moderat quant a xifres de negoci perquè si bé “la conjuntura actual no és tampoc per a créixer”, reconeixen que en comparació amb altres sectors econòmics “és cert que estem aconseguint sobreposar-nos a la crisi”.
FEBRE PER LES REFORMES
D’altra banda, passar més temps en la llar ha fet que moltes famílies hagen d’enfrontar-se a les manques que presenten els seus habitatges, alguna cosa que ha motivat que el sector de les reformes haja incrementat de manera significativa el seu volum de treball des de l’estiu. Un extrem que corrobora Antonio Arques, gerent de Virana Cuines, dedicada a les reformes i el muntatge de cuines. En la seua opinió, “com la gent no gasta ara en festes ni en viatges i està més temps a casa, vol viure en un entorn millor”, la qual cosa ha provocat que augmente el treball per al seu sector.
Repara, a més, en l’interés creixent de la societat per elaborar plats en la llar. “La cuina és un espai que s’utilitza molt, cada vegada més –subratlla– i ara, com la gent no va a cap part, és habitual que invertisquen a remodelar la cuina”, com també altres estades de la casa, instal·lació d’aire condicionat, calefacció, substitució de finestrals, i en general totes aquelles reformes o reparacions que tenen a veure amb l’aïllament acústic i tèrmic de l’habitatge.
En aquest sentit, resulta significatiu el testimoniatge de Lucía José, responsable de Neteges Batoy, qui afirma que un dels serveis que ha augmentat la demanda de manera important en la seua empresa arran de la pandèmia és el de les neteges després de la realització d’obres i reformes integrals en la llar. En canvi, “en l’empresa privada i hostaleria sobretot, si han hagut de retallar en despeses el primer és en neteja”, lamenta.
RESILIÈNCIA DEL TÈXTIL
I si parlem de sectors econòmics que han sigut capaços de superar i adaptar-se als nous temps, aqueix és sens dubte el tèxtil, que aquests mesos arrere ha demostrat àmpliament la seua resiliència enfront de la Covid. Encara que més enllà de la seua extraordinària capacitat per a reorientar la seua activitat, el sector ha vist reforçat el seu paper durant la pandèmia en un context on la llar i la cerca d’un entorn segur i còmode, al marge d’un món exterior en crisi, han guanyat tot el protagonisme. “El confinament ha fet que ens adonem de la importància dels tèxtils en el dia a dia i de la necessitat d’aconseguir a casa un entorn on ens trobem a gust”, declara José Martínez, empresari tèxtil i president de la patronal comarcal Acetex.
De fet, la patronal comarcal acaba de llançar una campanya a través de les xarxes socials per a posar en valor les empreses que formen part del sector així com els productes tèxtils que fabriquen, i aquesta campanya de comunicació incideix precisament en idees com el gaudi dels tèxtils en la llar i el concepte de ‘Com a casa en cap lloc’, que assenyala la importància dels tèxtils i la seua destacada presència quotidiana.
D’altra banda, segons explica José Martínez, aquest canvi de tendència que ha fet possible una certa recuperació del sector i un augment de les vendes, també ha comportat que s’estiga “important menys i es compre més a Europa, alguna cosa que considerem molt positiu, i esperem que continue aquesta tendència”, incideix. D’igual forma, Martínez es mostra esperançat amb el repunt del mercat que preveuen amb la reactivació del turisme i del sector hostaler. “Per al tèxtil serà fonamental”, vaticina.
EL MUNDO DE LA CURA PERSONAL
La Covid i els mesos de reclusió han redefinit l’economia, les relacions socials, les formes d’oci i fins als patrons de conducta dels consumidors. Un altre exemple és el món de la cosmètica i la cura personal.
En haver incrementat el temps en les nostres llars, hem pogut disposar de més moments per a nosaltres mateixos optant en molts casos per invertir aqueix temps a cuidar-se més. Això s’ha reflectit en les vendes d’alguns productes relacionats amb la cosmètica i el benestar, que han crescut de manera exponencial a través del canal en línia, tal com afirma Consuelo Vaquer, CEO de Nirvel, qui explica que el sector ha aprofitat aquesta conjuntura per a avançar en el seu procés de digitalització.
En aquesta línia també han posat en marxa un programa de cursos i formacions en línia mitjançant directes, orientats als professionals del sector de la perruqueria i la cosmètica. Un sector, que reconeix Vaquer, “s’ha ressentit molt” en aquesta crisi davant l’absència d’esdeveniments i celebracions, com també a causa del propi fet que “la gent opta per fer-se els tractaments a casa”. Però “hem aprofitat aquest canvi per a potenciar el benestar personal i el cuidar-se un mateix encara que no es vaja a eixir de casa”, assenyalen des de Nirvel.
SUPORT Al SECTOR SANITARI
I si fonamental ha sigut la labor de la indústria tèxtil especialment durant els convulsos mesos centrals de la pandèmia en un moment en el qual Espanya mancava dels materials necessaris de protecció enfront del Covid, no menys important ha sigut el suport oferit pel sector cosmètic en aquesta mateixa línia, gràcies a la ràpida adaptació de les empreses fabricadores i distribuïdores de gels hidroalcohòlics i productes de neteja i higiene personal.
L’alcoiana Nirvel és una d’aquestes companyies que ha contribuït en matèria de protecció i prevenció, innovant a més amb el nou ‘cremigel’, a cavall entre el gel hidroalcohòlic i la crema de mans, i també s’ha bolcat des del principi de la crisi en el marc del seu pla de Responsabilitat Social Corporativa, realitzant diferents donacions solidàries de suport al personal sanitari. L’última va ser la setmana passada, entregant més de 1.700 unitats del seu producte cremigel als professionals del departament de salut d’Alcoi.
“Sota el lema ‘Protecció i suavitat’ volem donar-los les gràcies a totes i cadascuna de les persones que estan treballant sense descans per a cuidar de la nostra societat, aportant així el nostre granet d’arena en aquests moments tan complicats per a tots”, han indicat fonts de la companyia.