Emilio Turrión, primer espanyol a creuar Europa amb una Vespa 200

Europa se li comença a quedar xicoteta a Emilio Turrión i la seua beneïda bogeria de viatjar en Vespa. La seua última pica acaba de clavar-la a Islàndia. Fins a l’illa del foc i el gel arribava aquesta setmana després d’una mica més de quasi tres setmanes de recórrer-se Europa de sud a nord. Per a afegir-li una major dosi d’aventura, aquest farmacèutic de Muro que ha visitat al voltant de 60 països en els seus cinc continents i en diferents mitjans de transport, no va buscar la ruta més directa i va voler dirigir-se per una altra alternativa que incloguera Alemanya, amb el que va agafar el ferri a Barcelona per a fer el salt fins a Gènova i una vegada allí recórrer Suïssa (inclosos els Alps, amb carreteres per damunt dels 2.000 metres d’altitud, amb el mèrit que això té per a una Vespa), Alemanya i arribar fins al nord de Dinamarca, on li esperava un ferri.

“Han sigut 6.000 quilòmetres, 4.000 rodant amb la Vespa i 2.000 en el ferri que em va portar al nord-oest d’Islàndia. El viatge ha transcorregut amb relativa normalitat, amb temperatures suaus i per carreteres secundàries amb una mica de trànsit, especialment a Alemanya. He tingut alguna incidència mecànica, que he pogut solucionar, però que no m’ha impedit continuar el viatge”, explicava Turrión, qui a continuació detallava algunes anècdotes del viatge, com la que va viure en el ferri de Islanda. “Dels quals anàvem amb moto, l’únic espanyol era jo i, per descomptat, l’única Vespa. Totes de 1.000 cc i 100 cv de potència pels 12 cavalls de la Vespa. El ferri va durar dos dies, ja que es recorren 1.500 km i la travessia va ser molt moguda. En la primera nit diverses motos ancorades al sòl amb arnesos van caure com a fitxes de dominó, trencant-se alguna d’elles. La meua es va lliurar, afortunadament”.

Emilio Turrión va ser rebut amb temperatures que rondaven els zero graus, vents forts i envoltats de neu a causa de la proximitat de Groenlàndia i el cercle polar àrtic. “Tement aquestes baixes temperatures, anava ben equipat amb un parell de guants, dos pantalons i diverses samarretes tèrmiques, a més de la jaqueta i el corresponent mico d’aigua que a més feia la funció de cortavientos”.

El murero destaca que “els paisatges són impressionants i immensos, on l’única carretera que envolta l’illa és d’un carril per sentit i a vegades per a desviar-te a les escasses poblacions per a pernoctar o visitar algun volcà, cascada o guèiser, he de circular per pistes de terra i graveta, alguna cosa que em preocupa perquè no és una moto preparada per a això. A més, hi ha escasses gasolineres, per la qual cosa cal tindre-ho molt present. La Vespa té una autonomia reduïda i ja vaig tindre una primera experiència d’haver de retrocedir diversos quilòmetres perquè la carretera que circulava es va transformar en pista i va arribar a desaparéixer”.

Les seues previsions són d’estar durant dues setmanes a l’illa. Durant aqueix temps té previst realitzar una mica més de 2.500 quilòmetres, donant-li la volta i desviant-se per punts d’interés. “Em va resultar curiós veure com la gent m’avançava en tot terrenys i autocaravanes, principalment, que em xiulaven i m’animaven, fins i tot em paraven per a parlar una estona i fer-se una foto amb mi i la Vespa, ja que no havien vist una moto així”. Després, de nou agafarà el ferri camine de Dinamarca parant dos dies a les Illes Fèroe a meitat de trajecte. Una vegada a Dinamarca, la ruta a seguir de tornada a casa serà creuar una part d’Alemanya, Holanda, Bèlgica, França i una altra vegada Espanya, després de 4.000 quilòmetres més.