Els silencis davant un partit amb majúscules

Quan més soroll es necessitava, el club sembla haver optat per tot el contrari, per la prudència, per tractar el partit de demà (18 hores) enfront de l’Intercity com si fora un més de la competició, sense adonar-se que als de Vicente Parras els va la vida, ja que si els blanc-i-blaus tornen a tindre una ensopegada a casa –i en el Collao ha tingut unes quantes des de finals de novembre passat– l’equip podria caure als llocs de descens, alguna cosa que ha evitat en més d’una ocasió aquesta temporada, però que pot ser una realitat si torna a quedar-se sense guanyar.

Duels així, amb punt en joc, solen unir a equip i afició amb un solo objectiu, que el rival sàpia que li esperen 90 minuts d’autèntic infern. Cap dels fils que ha mogut el club aquesta setmana ha anat en aqueixa direcció precisament.

La sensació donada de portes cap a fora és d’haver deixat que les aigües seguiren el seu normal curs, quan el rival i el moment de la competició demandava un altre posicionament, que es remoguera el vesper en un moment vital de la temporada. El club s’ha limitat a penjar fotos en les xarxes socials del partit enfront del Barça Atlètic i de les sessions d’entrenaments, a llançar una promoció de localitats més barates, a fer visible el lloc que ocuparan demà els aficionats de l’Intercity i a convocar la compareixença setmanal de Vicente Parras en els mitjans de comunicació.

Una resposta tèbia, quan el vestuari necessitava sentir-se abrigallat d’una altra manera i que es deixaren a un costat els formalismes com si fora un partit més que se celebra en el Collao cada dues setmanes. La propietat ha pecat d’excessiva prudència o de falta de cintura, no sabent entendre que moltes vegades –i més quan l’equip està tan necessitat d’alegries– els partits comencen a guanyar-se diversos dies abans que comence a rodar la pilota.