Els Peidro portaran al cinema ‘La mujer anónima’

Miquel Peidro i Neus Peidro, pare i filla, comparteixen la seua professió com a guionistes. Junts no és la primera vegada que treballen, ja que Neus ha format part de l’equip de guionistes de Miquel en sèries com ‘El desafío’, ‘Acacias 38’, ‘Desconocidas’ i ‘L’Alqueria Blanca’. Ara, ha sigut el moment de llançar-se als llargmetratges de la mà del seu pare, amb una història inspirada en fets reals que van succeir a Alcoi en l’any 1957. Els Peidro volen contar-nos a través de ‘La mujer anónima’, la història d’una dona alcoiana que va ser assassinada en mans del seu home al descobrir-li una infidelitat d’ella. Aquest crim va ser el desencadenant de què a finals dels anys 50 canviaren algunes lleis en l’Espanya franquista de l’època. “Ens va paréixer una història que s’ha de conéixer per la seua transcendència jurídica. Ens interessen els fets que van ocórrer, però, també, la repercussió que va tindre al Codi Penal. Fins a eixe moment s’emparava que l’home que descobrira a la seua dona sent infidel, poguera matar-la, i aquest va ser l’últim cas en el qual es va aplicar aquest article. Aleshores, ens va pareixer una cosa que s’ha de conéixer, perquè és una cosa que va passar en l’any 57, és a dir, no fa tant de temps. Hui dia encara hi ha gent que va viure aquests fets, i que va viure amb aquest tipus de lleis” comenta Neus Peidro.

La tasca d’aquest equip de guionistes va començar en l’any 2021, i fins ara, continuen treballant perquè aquesta història tinga un guió fidel als fets, i a la situació d’aquests anys: “Hem estat parlant amb algun testimoni proper als fets. També hem parlat amb advocats i juristes, perquè ens assessoraren en tota eixa part legal. A més a més, vam poder accedir al cas complet, que està en Alacant, i vam poder accedir a la sentència i les declaracions que es van fer”. Un altre dels punts que havia d’estudiar per a aprofundir en aquesta història ha sigut un dels seus escenaris, la Piscina Municipal, ja que l’home que va assassinar a la seua dona, va gestionar aquest espai durant aquest moment, i per a conéixer de primera mà com era la piscina s’ha comptat amb el llibre ‘Si la piscina parlara’, de Ricardo Canalejas: “Ell també ens ha ajudat moltíssim amb tota la documentació que havia arreplegat”.

‘La mujer anónima’ és un projecte que encara està naixent, però que ja ha rebut el primer suport econòmic de l’Institut Valencià de Cultura: “Aquest és un primer pas. Sabíem que era difícil aconseguir l’ajuda perquè any rere any es presenten més projectes, i ser un dels 12 seleccionats ha sigut una alegria molt gran”, afirma la guionista.

Pel que fa a les següents fases, Neus Peidro i Miquel Peidro ja han escollit a la que serà la directora d’aquesta pel·lícula, Claudia Pinto: “Vam pensar en ella perquè mon pare la coneix personalment, i també perquè vam pensar que és una persona, que pel tipus de pel·lícules que ha dirigit, podria aportar moltíssim. Té una sensibilitat brutal per contar aquest tipus d’històries, i vam pensar directament en ella. Li ho vam proposar, i des del primer moment es va apuntar encantadíssima”. Una altra de les coses que s’ha decidit és poder gravar gran part de la cinta a Alcoi: “El que és més complicat en la pel·lícula són els escenaris, perquè al tractar-se d’una pel·lícula d’època, això sempre ho fa més car i complica les coses. Però, pensem que en Alcoi es pot gravar perfectament, i que pot aparentar eixa època. A més, volem donar-li importància a la ciutat, i que aparega en la pel·lícula”.

Aquests són sols alguns dels primers passos que s’estan donant, però, tal com ha explicat Neus, poder començar la gravació podria tardar un any i mig o dos anys. Per a poder veure ‘La mujer anónima’ a les sales de cinema, encara s’haurà d’esperar un poquet més perquè després del rodatge s’haurà de passar per la fase de postproducció.

Neus està vivint, per primera vegada, i al costat del seu pare, l’experiència de crear des de zero una pel·lícula, ja que fins ara, sols havia fet sèries amb ell: “Ha sigut un canvi de registre important. Canvien els ritmes de treball, perquè jo estava acostumada a sèries diàries. A més, també canvia el codi, perquè les coses no es conten igual en una pel·lícula que en una sèrie, i al principi em va costar adaptar-me, però la veritat, és que ha sigut un procés molt bonic, i clar, tenir al meu costat al meu pare, amb l’experiència que té, ha sigut un aprenentatge continu”. I és que, Neus i Miquel són l’exemple de què sí que es pot treballar en família: “Ho portem molt bé. Hi ha vegades que veiem les coses diferents, però la veritat és que tinc la sort que escolta molt, a tot l’equip, i és una persona que té en compte les aportacions. La veritat és que no ens costa molt arribar a acords quan veiem alguna cosa diferent. La part roïna és que als menjars familiars sempre estem parlant de treball”.