Els paisatges de Cerdà Gironés en Diputació d’Alacant

A Espanya aquesta aclimatació del paisatge modern ve a ser obra d’un pintor estranger, el mestre belga, nacionalitzat espanyol Carlos de Haes (1826-1898). Va ser Carlos de Haes qui va començar la revolució del gènere en 1857 des de la càtedra de paisatge de Belles arts de Sant Ferran a Madrid. Haes va sorprendre a tots amb un paisatge lluminós perfectament acabat i d’un realisme sense arribar a ser topogràfic, que van continuar els seus deixebles Aureliano de Beruete i Darío de Regoyos fent-ho evolucionar cap a un impressionisme de tarannà espanyol i és a partir d’aquests orígens quan la pintura de paisatge a Espanya es converteix en una punta de llança de la modernitat.

Des de llavors, el paisatge va ser la pintura per excel·lència, allunyada d’ideologies i amaneraments  més o menys presents en altres gèneres com el costumista, l’històric i el preciosista d’entre segles XIX i XX.

Va ser Joaquín Sorolla qui va recollir el guant, convertint el paisatgisme espanyol en referent i portant-lo a la seua màxima expressió a principis del segle XX amb el luminisme mediterrani. Des de llavors, el paisatge a Espanya ha comptat amb innombrables conreadors que han emprat tècniques i motius en funció del moment històric que els ha tocat viure. Així trobem a paisatgistes que imiten la realitat, el paradigma actual de la qual és Antonio López, uns altres que redueixen la realitat a una abstracció com el nostre pròxim Solbes Arjona , aquests són els paisatgistes conceptuals i , per fi, aquells que interpreten el que veuen, transformant-ho sense perdre el cordó umbilical amb la realitat i en aquest apartat podem incloure a pràcticament tota l’escola alcoiana d’entre segles amb ramificacions que actualment continuen plenament vigents, com és el cas de Jorge Cerdà Gironés. I ara donem una ullada al pintor en el seu taller…

Cerdà Gironés, des de la talaia del seu estudi, acaba de fer una pausa en el llenç de grans dimensions en el qual està treballant, ajusta els ulls i divisa bé al lluny, la Serrella; acabat aquest breu descans, se submergeix de nou en el llenç amb la mescla de colors preparada, l’aroma a aguarrás i altres essències volàtils es presenten subtils en l’aire i és que, com diu Elena, la seua dona, la seua vida està intensament dedicada a la pintura amb aqueixa humilitat i senzillesa tan característiques del seu caràcter amable i seré. Jorge Cerdà Gironés transmet afabilitat i assossec que contrasta amb la seua passió per pintar, i que li ha portat a experimentar a tota classe de situacions, envoltat pels inevitables “curiosos” quan sale a plein air, fent malabarismes amb el cavallet entre excavadores que estan derrocant allò que salva en els seus pinzells o en el metre de Washington, protegint amb el seu cos amb no poques dificultats, la seua obra recentment pintada i encara tendra, de les inevitables espentes.

Però on se sent a pler el nostre pintor és entre els murmuris assossegats del camp, pintats racons de perspectives que només ell pot identificar, entre paisatges, pobles , masies i mansions com el Jardí de Santos de Penàguila, o el complex arquitectònic que forma la finca dels Brutinel al Salt d’Alcoi pintant entre els seus primaverals jardins francesos. Cerdà Gironés pinta durant les quatre estacions, la neu, el sol, la nit, la mar… amb els seus olis, cavallet i la seua caixa de pintures busca encaixos inusitats, racons que l’atrauen, es troben a Washington, a la seua ciutat natal, a la Vila Joiosa, a Madrid, o en els mateixos penya-segats del Brasil.

Utilitza Cerdà Gironés set o huit colors i amb ells es construeix ell mateix tota la gamma de tonalitats a base de mescles. Combina els colors quasi a cegues, amb una espècie d’instint afinat i adobat per tants anys d’experiència de camp i de taller.

En els seus olis, els paisatges pròxims tenen una íntima presència, són racons que li criden l’atenció potser solament a ell, en moltes ocasions el centre de la seua preocupació és la lleu ondulació de l’aigua d’un recés o el fet de fluir entre les herbes de les riberes dels rius de Mariola. Empra tots els recursos de claredat i lluminositat de l’escola valenciana, amb un especial tractament de la llarga pinzellada i el color, sense abandonar els matisos del gris. Ja són més de 50 anys entre cavallets, pinzells i teles d’aquesta privilegiada retina mediterrània, amb la seua temàtica versàtil, els seus racons oposats, marines i els seus paisatges íntims.

Després de la Clausura de la seua Exposició Paisatges Pròxims en el Cercle Industrial d’Alcoi, Cerdà Gironés presenta ara 24 obres en l’Exposició Paisatge Intime en el Palau Provincial de la Diputació d’Alacant. (fins al 4 d’octubre 2020) per a mostrar-nos una selecció dels seus paisatges de gran format on inclou els importants premis obtinguts a nivell nacional, com el premi Sorolla el premi Cecilio Pla i la medalla José Villegas.

Artista de vibrátil pinzellada, Jorge fa notar el seu domini del dibuix i l’experta i intuïtiva mescla dels pigments oferint com a resultat una simfonia de tonalitats del color que demostra que el luminisme paisatgista no és un tema esgotat, sinó una tendència que pot continuar proporcionant estabilitat i permanència, sense renunciar a la modernitat, a la pintura actual.