Els duels amb el Real Madrid
El Alcoyano ha aconseguit guanyar dues vegades al Madrid i en altres dues va aconseguir l'empat
Les vegades que el Alcoyano s’ha enfrontat al Real Madrid, els blanc-i-blaus no han estat tan lluny d’un club amb la gegantesca història del conjunt blanc. Han sigut dotze ocasions –demà es veuran les cares per tretzena vegada–, d’elles quatre en Copa, amb un balanç de set victòries blanques, tres empats i dos triomfs del Deportivo, tots dos en el Collao.
Caldria remuntar-se a la temporada 45/46, la de l’estrena del Alcoyano en Primera Divisió, per a trobar el primer enfrontament. Va succeir un 2 de desembre de 1945. Dues setmanes abans el Alcoyano havia guanyat 4-1 al Sporting i venia de perdre 2-1 a casa de l’Espanyol. El Real Madrid va guanyar 1-3 amb mereixement. El partit de tornada es va jugar el 10 de març de 1946. Aquella visita a Chamartín va alçar molta expectació en la premsa de Madrid. Els blancs van perdre 1-0 però el Alcoyano va fer un bon partit.
Aqueixa temporada el Deportivo va acabar penúltim, només per davant de l’Hèrcules i amb els mateixos punts que l’Espanyol, que va seguir en Primera Divisió i els blanc-i-blaus van descendir. Llavors la Copa, denominada Copa del Generalíssim, es jugava en finalitzar la Lliga. El Alcoyano es va aparellar amb el Real Madrid en quarts de final després d’haver eliminat al Ath. Bilbao. L’anada es va disputar en el Collao, empatant tots dos equips a dos un 5 de maig. Una setmana després, els blanc-i-blaus van perdre 2-0 a Chamartín i van haver de dir adéu a la Copa.
Va caldre esperar un any perquè tots dos equips tornaren a veure’s les cares. Va ser en el retorn del Alcoyano a Primera en la temporada 47/48. L’estrena en aquella lliga va ser precisament contra el Real Madrid un 21 de setembre de 1947. La trobada es va disputar en el Metropolità, llavors camp del At. Madrid, per estar Chamartín en obres d’ampliació. Els blanc-i-blaus van tindre una gran actuació, elogiada per la premsa de Madrid, especialment per Marca, empatant a dues amb gols de Sòria i Quisco.
La primera victòria del Alcoyano sobre el Real Madrid va vindre en la trobada de tornada, disputat un 4 de gener de 1948, amb el Collao a rebentar. Es va guanyar per 2-1 amb els gols de Ramón i Quisco, que va ser la gran figura del partit, una victòria llargament recordada per l’afició del Deportivo.
El Real Madrid va tornar al Collao la temporada següent. Primer es va jugar a Chamartín, duel que va acabar amb 3-1 per als blancs, però en la volta els blanc-i-blaus van aconseguir igualar un 0-2 advers amb els gols de Martínez Catalá i Bolinches, aconseguit de penal. Aquell resultat salvava del descens al Deportivo però la victòria del Alcoyano a casa del Nàstic per 1-4, condemnava als blanc-i-blaus a baixar de categoria en acabar la lliga penúltim, només per davant del Sabadell.
El pas per Segona va ser una altra vegada efímer, el Alcoyano va tornar per tercera vegada a Primera i els blanc-i-blaus van tornar a creuar-se amb el Real Madrid un 15 d’octubre de 1950. Aquell dia el Deportivo va perdre 7-0, un resultat que va coure molt. L’última vegada que tots dos equips es van veure les cares en Lliga va ser el 4 de febrer de 1951. Aquell partit va acabar amb victòria del Alcoyano per 2-1. Dues setmanes abans havia guanyat 4-1 a l’Espanyol en el Collao, però a la jornada següent els blanc-i-blaus van caure 3-1 a casa de la Reial Societat.
El Deportivo s’estava jugant la permanència i aquell triomf contra el Real Madrid va donar una mica de respir als blanc-i-blaus. Van marcar Món i Pierita. Després va vindre un 8-1 en San Mamés que va acabar de condemnar al Alcoyano, que va tornar a quedar penúltim en la taula. Va ser la seua última temporada en Primera Divisió.
Fa huit anys, els camins de tots dos clubs van tornar a creuar-se, ara en la Copa del Rei. Va ser el 31 d’octubre de 2012. El Madrid va véncer 1-4 amb doblet de Benzemá, Kaká i José Rodríguez. Tres setmanes després, es va jugar la volta en el Bernabeu, els blancs entrenats per Mourinho van véncer per 3-0 amb gols de Di Maria i doblet de Carreró.