‘Els dies de la nit’, la visió més emotiva de l’ocàs de la vida

Si parlar de l’alzheimer ja produeix respecte, imaginen-se portar a escena una obra de teatre sense caure en un tòpic aterridor. Es necessita una sensibilitat especial per a tractar aquest tema tan delicat, emocionant al respectable per a anar bressolant-lo, entre l’humor dolç i les llàgrimes.

Això ho aconsegueix l’autor, Joan Lluis Moreno, amb una història que no deixa a ningú indiferent. Està basada en l’alzheimer que pateix el protagonista i la dependència que genera aquesta malaltia al seu voltant.

Tomás Mestre i Neus Agulló, són Quico i María, un matrimoni que porten junts més de 60 anys i només han dormit separats en 3 ocasions. Ella li mostra un amor incondicional, amb tanta abnegació… “En el paper de la dona descansa gran part del pes de l’obra, compte Tomás Mestre, perquè a través d’ella, ell tracta de recordar. Quan em van proposar fer aquest paper, per a mi va ser un repte, jo em vaig enamorar d’aquest personatge, però mai vaig pensar a interpretar-lo; més que res perquè Quico té 30 anys més que jo. M’he caracteritzat com a avi, segueix l’actor, amb maquillatge, per a marcar arrugues i expressions en la cara; i a més, hi ha un exercici d’inspiració en els familiars, per a fer la respiració més pausada, que em tremolen les mans, o caminar amb les cames trencadisses…”

“El que li dispara la malaltia al marit és la mort violenta de la filla, explica Neus Agulló. S’escolta una cançó i a partir d’ací, l’obligue a recordar a la nostra filla, que era músic. Ell em demana el clarinet que tocava ella, segueix Neus, però jo li dic que no està a casa, perquè: (en el paper de María) tu vas insistir que es quedara en el local de la banda. Sempre deies que si un instrument no el toca ningú és com si estiguera mort, però si ho toquen perquè faça música, aqueix instrument dóna vida”.

Dirigits per la mà experta de Pep Cortés, amb la seua sensibilitat teatral especial, ha sigut capaç de posar-se en situació, aportant matisos al text. La senzillesa amb la qual està contada la història farà la resta, ja que el públic es veu immers en un menjador, on una parella realitza accions quotidianes. Ací acaben de sopar i estan veient la tele…una escena que podria produir-se a casa dels seus pares o dels seus avis.

La recaptació de la taquilla va per al GARA: grup d’alcohòlics rehabilitats d’Alcoi, del qual Neus Agulló és directora de les obres de teatre que van representant. Així, aconsegueixen els fons necessaris per a abonar els serveis dels professionals que els atenen.

Si volen emocionar-se amb aquesta història plena de tendresa i sabor agredolç, (com la vida mateixa), poden fer-ho aquest divendres 29 a les 19.30, i el dissabte 30 de novembre a les 20h en el centre cultural d’Alcoi.

Foto: Els dos protagonistes

Advertisements

Send this to a friend