Els 100 dies que no oblidarà Toni Justicia

En plena ressaca nadalenca, a la vesprada del passat 1 de gener, es feia oficial el que era un secret a veus, el nomenament de Toni Justicia com a nou president blanc-i-blau, posant així l’epíleg a tres mesos d’incertesa després de l’escàndol dels comptes de Juan Serrano, que li van costar forçar la seua dimissió.

Han passat quatre mesos llargs, una mica més de 100 dies, que és el temps que en política se sol donar de marge per a jutjar la gestió del nou president. En el seu cas, la irresistible marxa esportiva dels de Vicente Parras, amb aqueix fulgurant debut en la llotja presidencial en la Copa juntament amb dirigents de l’Huesca, Reial Madrid i Athletic, ha eclipsat qualsevol moviment que poguera haver-hi entorn de la greu situació de l’entitat i els equilibris que es continuen fent per a complir amb els pagaments.

Aqueixa economia de guerra ha obligat a Toni Justicia a redoblar esforços i centrar-se a posar un club en ordre després d’anys sense saldar comptes i la primera decisió va ser ordenar una Auditoria que vinguera a aclarir la vertadera situació del club i l’estat dels seus comptes.

Han sigut mesos de baixar al fang, fins i tot de molt de treball de recerca, en el qual la Junta d’Accionistes ha pres el comandament de les operacions, alguna cosa que no s’havia donat en els últims quatre anys, en el qual la informació estava restringida.

–100 dies donen per a molt, però en el teu cas molt més pel succeït en la Copa i les dures circumstants en les quals el club s’ha mogut a nivell econòmic. Quin balanç fas d’aquests pocs mesos al capdavant de l’entitat?
–Han donat per a molt i la veritat és que m’he vist davant de tota mena de situacions. He tingut sentiments d’enorme alegria, de bastant ràbia i de molta tristesa, es podria resumir. De gran alegria per l’espectacular temporada de l’equip. No es pot demanar més encara que seguim molt vius en la liguilla i aquest equip ens ha demostrat que no té sostre. La meua ràbia ha vingut trobar-me amb coses que ja estaven fetes i no he de canviar. I la tristesa que he sentit és per l’afició, per aqueixa impossibilitat a causa de la situació sanitària de no poder compartir amb l’equip tot el que ha aconseguit. Veure el Collao buit en les eliminatòries de Copa va ser veritablement esquinçador, molt trist i t’acaba tocant molt els sentiments.

–Han sigut quatre mesos de molta faena en l’ombra?
–Totalment, de jornades maratonianes amb dies de reunions fins ben entrada la nit. S’ha treballat una barbaritat, amb moltes persones acostant el muscle. Sobretot hem volgut tancar una etapa per a començar una altra. Hauríem pogut mirar cap a un altre costat, però èticament no ens el podíem permetre. Si es vol obrir una altra etapa, cal saber el que va succeir en l’anterior on el caos era absolut. Cal ser conseqüents i encara que ens faça mal, no podem ocultar el que ens va portar fins a aquesta situació.

JUNTES D’ACCIONISTES
–Quin ha sigut el camí que s’ha seguit des de la teua presa de possessió?
–Sobretot s’ha buscat que la comunicació amb la Junta d’Accionistes fora fluida en tot moment. Al principi les reunions eren pràcticament diàries i ara la comunicació és permanent. El Alcoyano portava quatre anys sense convocar a la seua Junta d’Accionistes. Si no es torça res, perquè hem fet diversos intents i s’ha hagut de posposar, la intenció és que en un mes es convoque una assemblea i al mes següent se celebre una segona convocatòria.

–I quin ha sigut el problema?
–Tot el procés que ha acompanyat fins a completar l’Auditoria que es va encarregar en el seu moment i que estem molt prop de tancar. Queden només uns xicotets serrells. Existeix un primer avanç de la preauditoria i només queda l’informe definitiu, essencial per a acabar de tancar una etapa i obrir una altra. És cert que ens haguera agradat acabar abans, però ha sigut un procés llarg i costós de recopilació de dades que marcava una mica els temps de tot.

–En algun moment hi ha hagut per part teua la temptació de dir “basta, em vaig a la meua casa”?
–En cap moment he tingut aqueixa necessitat, entre altres coses perquè vaig saber des del primer moment on em ficava i el que anava a trobar. Era conscient de l’economia de guerra que hi havia i el dur que anaven a ser aquests primers mesos. M’hauria agradat que tot haguera anat de forma més àgil. També els temps de les administracions manen. Si no passa gens estrany, prompte podrem començar una nova etapa. No sé si serà millor o pitjor, però sí diferent. S’estaven han fet massa coses malament en els últims temps. Feia quatre anys que el club no presentava cap mena de balanç. El primer que hem hagut de fer és posar en ordre l’entitat. La idea és celebrar el 24 de maig una Junta d’Accionistes amb la qual volem tancar l’etapa anterior i un mes després dur a terme una segona convocatòria que donaria pas a un nou cicle, ja amb tots els nomenaments i la presentació d’un pressupost per a començar a funcionar.

AMPLIACIÓ DE CAPITAL
–Altre dels fronts oberts és l’ampliació de capital per a tindre liquiditat de cara al nou curs. Com està funcionant?
–Fins ara, les successives ampliacions de capitals es duien a terme per a fer front a un deute, mai amb la perspectiva de mirar cap al futur. També s’han comés barbaritats com no registrar aqueixes ampliacions en el Registre Mercantil. La situació del club és delicada, però al mateix temps és un caramel per a l’entrada de nous accionistes. Des del primer dia que vaig entrar per la porta del club vaig dir que el Alcoyano havia de ser d’Alcoi i dels seus aficionats. Puc dir que no m’he reunit amb cap inversor de fora, però sí que ho he fet amb empresaris de la ciutat perquè invertisquen en el Alcoyano. No està sent fàcil, la situació tampoc ajuda, però soc optimista. Hi ha empresaris que volen ajudar i amb això em quede. El que no vull és que ningú em tire en cara que no ho he intentat. S’està parlant a diferents nivells i la predisposició és bona. També dic que es llançarà l’ampliació de capital en el moment que tinguem clar qui es queda cada paquet accionarial. Amb això volem evitar qualsevol sorpresa i que algú de fora vinga i es faça amb aqueixes accions i el control del club. Ens agradaria abans de l’estiu tindre’l tot tancat.

–Si econòmicament ha sigut una permanent lluita contra corrent, esportivament ha ocorregut tot el contrari i s’ha aconseguit avançar amb vent a favor.
–Pujar dues categories en tot just huit mesos no està a l’abast de molts. A nivell esportiu la temporada està sent espectacular. No haver guanyat encara en la liguilla suposa carregar amb una motxilla molt pesada, però queda per davant una segona volta en la qual tenim les nostres opcions. Tot passa pels dos partits del Collao. Si som capaços de guanyar-los i no perdre a casa del Nàstic, sumant 7 de 9 punts, estem en el play-off. Està complicat, però no impossible.

–Vas estar la setmana passada en la reunió de clubs a Madrid per a abordar la nova Primera Divisió RFEF. Com vist algunes decisions que es van prendre?
–Es van abordar bastants qüestions, unes altres en canvi van quedar en l’aire. Als clubs ens preocupa els diners que hem de rebre de Federació. És vital saber-ho per a saber a què atindre’ns i començar a planificar sobre aqueixa base. Van dir que finalment es formaran els dos grups per criteri geogràfic, però per a nosaltres no és el mateix jugar amb equips extremenys que catalans. També es va parlar de cedir els drets de televisió perquè la Federació negocie d’una manera conjunta i després els diners el repartisca de manera equitativa entre els clubs. Els equips estarem obligats a tindre 18 fitxes professionals i un mínim de 8 sub’23. S’han posat unes condicions perquè en la nova categoria només hi haja equips de solera. Són uns requisits que el Alcoyano compleix perfectament, com són que tinguen un camp de gespa artificial amb un aforament mínim de 4.000 persones perimetralment i una il·luminació de 600 luxs.

–Nova categoria, desplaçaments més llargs, més professionals en la plantilla. Se sap quin serà el pressupost de la pròxima temporada?
–Hem començat la planificació sobre la base de les despeses de l’actual. Mentre la Federació no es definisca, hem de mirar amb aqueixa perspectiva. Considere que el Alcoyano és important que siga present en els òrgans de decisió de la nova categoria i he demanat formar part del comité de treball que es crearà. De moment hem fet dos passos molt importants, les renovacions de Josele González i de Vicente Parras, que per a nosaltres eren vitals, i hem començat a negociar la renovació d’alguns jugadors.

CAMPANYA DE SOCIS
–Els socis del club, porten temporada i mitja sacrificant-se i pagant el seu carnet a canvi de veure un o dos partits com a molt. En quina mesura afectarà la nova campanya de socis?
–Volem ser molt acurats amb tots aqueixos aficionats que han pagat el seu carnet simplement per fidelitat al Alcoyano. Portem un temps donant-li voltes i tractant de trobar la millor solució, que no és fàcil. D’una banda ens mou el sentiment d’agraïment a tots aqueixos socis tan fidels i després està la part econòmica, la menys agradable però fonamental per al bon funcionament de l’entitat. No serà fàcil i volem estar segurs. Em va omplir d’orgull escoltar les paraules del president del Nàstic dient que els nostres 150 aficionats feien més soroll que els mil que poden portar ells al seu camp. El públic necessita tornar, són part fonamental del futbol.