El xic de barri que va aconseguir ser campió d’Espanya

Gaizka Porras viu des de fa tres anys a València. Allí es va traslladar a entrenar becat per la Federació Espanyola de judo. Ve de participar en una concentració de la Selecció Espanyola en el Centre d’Alt Rendiment de Madrid després del Campionat d’Espanya celebrat el cap de setmana.

La seua primera mirada ha sigut tornar a casa i ahir mateix, en comptes de prendre’s la vesprada lliure, va voler estar amb els alumnes de l’Escola del Judo Club Alcoi. Són gestos, decisions, que a Gaizka Porras li serveixen per a carregar piles, perquè en el fons, aqueixes classes recorden a aqueix xaval tímid de barri que no li agradava estudiar, però que va trobar refugi en el judo, la seua passió i ara la seua manera de vida.

A Gaizka Porras se li continua il·luminant la mirada cada vegada que recorda la seua infantesa en Batoi o els seus inicis en el Judo Club Alcoi, primer amb Roberto Botella i després sota la tutela del seu fill, Pau, quasi el seu segon pare per la confiança que existeix entre tots dos.

De fet, malgrat la seua condició de judoka internacional, d’estar sota l’atenta mirada de la Federació de Judo, que li està formant com a esportista d’elit que ja és, Gaizka Porras continua mantenint la seua llicència federativa amb el Judo Club Alcoi i sempre que els seus compromisos li ho permeten, no dubta a donar una classe o assistir a una competició que se celebre a nivell local.

“Continua sent el mateix xaval tímid i amb unes ganes tremendes d’aprendre que el primer dia que va travessar la porta d’entrada del Judo Club”, recorda Roberto Botella, qui va forjar els seus primers passos dins del club. “Ens alegrem molt d’aquest reconeixement”, en referència al premi com a millor esportista alcoià 2022, premi Juan Agudo Garat, que rebrà amb honors el divendres 16 a la Sala Àgora. “Li ha costat molt arribar i estic convençut que continuarà creixent, perquè estima el judo. És un exemple per la seua humilitat i senzillesa, també com a esportista, perquè és constant i mai es rendeix”, reconeix Roberto Botella, el pare del judo alcoià.

“A mi no m’importa estar amb els xavals del Judo Club. Tot el contrari, ho faig amb summe gust i sempre que Pau m’ho demana i puc, perquè entrene de dilluns a dissabte, no tinc cap problema i sé el que suposa per a aqueixos xavals veure’m al costat d’ells. A mi em passava, em pose en el lloc d’ells i record que m’encantava que vingueren a explicar-me coses”, admet l’alcoià.

Gaizka Porras va fer història fa un any en convertir-se en el primer judoka home de la nostra ciutat a proclamar-se campió d’Espanya absolut en -63 kg, prenent així el relleu de Carol Prats, que ho va ser en la categoria femenina en 2012 en -57 kg, fa just deu anys. El passat cap de setmana es va celebrar el Nacional, també a Madrid, en el qual Gaizka Porras defensava títol, que no va poder revalidar després d’acabar cinqué.

Va guanyar amb solvència el primer combat, va perdre per un error el segon, es va anar a la repesca on va guanyar amb claredat els dos combats, però en la final per la medalla de bronze va fallar en una entrada i va caure enfront d’un rival amb molta experiència, quedant finalment cinqué. “Va ser una gran decepció. Xicotetes cosetes són les que marquen la diferència i jo no vaig estar bé en dos moments en claus”, reconeix l’alcoià.

Precisament aqueixos xicotets detalls són la moneda a l’aire que no han deixat que el palmarés de Gaizka Porras reflectisca la seua vertadera valia com a judoka. “Així és però l’esport d’elit és moltes vegades cruel. Jo lluite per ser millor. Crec que algun dia l’aconseguiré. A Espanya tenim un nivell de judo molt gran. Ací estan les medalles olímpiques, mundials i europees. No obstant això, hi ha països en els quals el judo és molt important i se’ls dona suport amb un sou fix a través d’un treball, bé com a Policia o militar, la qual cosa fa que puguen dedicar-se de ple. Jo em dedique al judo completament, vull viure en el futur d’aquest esport, no sé encara com, per això mires el futur i no saps el que t’oferirà”, confessa.

Sabor agredolç
Tanca 2022 amb un sabor agredolç, el mateix que li ha acompanyat en algunes fases de l’any, per a obrir 2023 amb il·lusió i expectatives altes. “No sé encara on em manarà la Federació. A l’inici de l’any tinc un Open, vull fer-ho bé perquè compten amb mi. Soc ambiciós i no em pose barreres. 2022 ha sigut el meu primer any com a sènior. M’ha servit d’aprenentatge. En 2023 vull fer un pas al capdavant i sobretot a nivell internacional començar a tindre bons resultats”, llisca.

Eixe desig per continuar creixent passa no sols pel físic i el tècnic, també per l’emocional i des de fa un any treballa també l’aspecte psicològic. “Treballe la part mental amb una psicòloga esportiva que m’està ajudant molt. Aqueixa part m’estava costant més i veig que estic millorant. No és un pas de hui per a demà, es necessita temps i crec que els resultats comencen a donar-se. En l’esport d’elit és molt important treballar la part psicològica. Són aqueixos xicotets detalls que en un instant de màxima exigència poden fer-te guanyar o perdre un combat”, incideix per a acabar.