El viatge interior de Pau Durà

Malgrat portar deu anys “foguejant” amb la direcció a través de curts i la tv-movie ‘Tocant el mar’, el salt a la gran pantalla per a l’actor alcoià Pau Durà va arribar la passada setmana.

El també director i una miqueta productor, va estrenar el 29 de juny ‘Formentera Lady’ en cinemes, en concret, en 40 sales de 30 ciutats diferents.

Abans de fer ‘spoiler’ sobre la pel·lícula, per a aquells que no hagen anat a veure-la encara, explicar que la història d’aquest llargmetratge va començar a forjar en el cap de Durà en 2009. “Estava a Formentera amb la meua dona, ella estava embarassada de bessons i em vaig posar a pensar en la responsabilitat tan gran que se’m venia damunt”, explica l’actor alcoià. Aquest sentiment és l’arrel de ‘Formentera Lady’, una pel·lícula considerada “d’autor” per Pau Durà i que finalment ha sigut “com la volia fer”.

La llibertat viscuda a Formentera en els anys 70 amb l’estil de vida hippie és l’altre punt de partida d’aquesta història. Durà aconsegueix conjuminar aquesta llibertat i la responsabilitat paternal en la persona de José Sacristán, protagonista de ‘Formentera Lady’. “Als dos dies de passar-li el guió em va cridar i em va dir que havia de començar a aprendre a tocar el banjo”, explica entre riures l’actor i director, per a qui el sí de Sacristán, sens dubte, un dels grans del panorama espanyol, va suposar viure “un dels dies més emocionants de la meua vida”.

Sacristán es converteix en Sam, sí, es converteix, no ho interpreta, perquè el protagonista aconsegueix parlar sense emetre paraula, es podria dir que els silencis de ‘Formentera Lady’ parlen.

Sam és un home ancorat en els 70, que no percep que els anys i la vida han passat fins que la seua filla Anna torna a la illa que va abandonar anys arrere amb la seua mare, de la mà del seu fill Marc. Ho fa obligada. Porta molt temps sense treballar i li arriba una oferta de França però desconeixent les condicions que s’anava a trobar i deixa al seu fill a càrrec de Sam, un avi que ha d’aprendre a ser-ho per partida doble, ja que en el seu moment, tampoc va exercir de pare. “Una història senzilla que té la meua sensibilitat”, assegura Durà.

Malgrat aqueixa senzillesa, les mirades i les no paraules entre Sam i Marc amaguen “segones oportunitats, nostàlgia, passos en fals i el dolor per la impossibilitat de tornar arrere”, detalla el director alcoià.

Sam viu un viatge emocional a ‘Formentera Lady’. És un home que intenta plasmar una imatge amb el seu banjo tocant en els ‘garitos’ per a viure el dia a dia, però que crida interiorment. La seua illa, on ell va trobar la llibertat de l’estil hippie li ha atrapat com presó.

Sacristán, al costat de la resta d’actors, han fet “créixer la història. El cinema parteix d’una idea, el guió és un pas previ, però després hi ha moltes persones que col·laboren fins a l’obra final”, afirma Durà.

XOC GENERACIONAL

El xoc generacional i de filosofia de vida entre Sam i Marc és més gran que el mar que els separava abans que el nét arribara de la península. Tant, que en moltes ocasions no saben ni quines dir-se, tant que Sam no s’adona que està amb un xiquet de 10 anys i que els ‘tacs’ ha de guardar-li’ls per a les converses amb els seus col·legues també assentats a Formentera i que mantenen una filosofia similar a la seua.

Marc no entén perquè la bateria de la seua consola no carrega. Senzillament, el seu avi no té llum a casa. Més enllà de decidir no jugar a gens, desempolsa una vella bicicleta que troba a casa del seu avi i decideix explorar l’illa, que en el seu moment, també va enamorar a la seua àvia. El nét de Sam, en certs moments clau de la pel·lícula mostra una maduresa que a Sam li falta a causa de la seua irresponsabilitat abans d’aquesta segona oportunitat que li dóna la vida i de la seua rebel·lia adulta. Tant l’aprenentatge com el viatge emocional de Sam queden plasmats en les retines.

Durà, després d’un llarg camí, fins i tot més que el viscut per Sacristán a ‘Formentera Lady’, va ser conscient de l’obra realitzada en l’estrena en el Festival de Màlaga, on fins i tot, van estar nominats a un premi. “La reacció del públic va ser molt bona. L’orgull és doble en veure on hem arribat, sent conscients del tipus de pel·lícula que és”, explica l’actor i director alcoià. També a Alcoi va realitzar una presentació, on per descomptat, s’està projectant ‘Formentera Lady’. A més, Pau Durà i l’equip del llargmetratge, Sacristán inclòs, han i estan treballant molt la premsa i moure la pel·lícula. De fet, la setmana vinent estaran a Barcelona, després d’haver passat per Madrid i Formentera.

El llargmetratge compta amb Versió Original i doblegada. La VO té l’afegit de la “naturalitat de la combinació de les llengües”, explica Durà, qui afirma que els accents català, valencià i balear “estan molt treballats”. El rodatge, ha sigut principalment a Formentera però també han estat en diferents punts de la península.

L’actor i director té diversos projectes entre mans, un d’ells, ‘Pájaros’, una coproducció europea que va des de l’Albufera de València al Mar Negre. Una *grulla i dos ‘tipus’ amb cotxe són l’arrel de la història que ara, està a la recerca de finançament.

De moment, ‘Formentera Lady’ es va a mantenir en els cinemes, una pel·lícula en la qual “no hem intentat caure en la llàgrima fàcil ni en la comèdia boja”, determina Durà.

Les intencions de l’actor alcoià van ser i segueixen sent molt ferms. Ho ha aconseguit després de “contagiar l’interès per la història” a altres persones que li han acompanyat en el camí. El mateix interès que van sentir Sam i la seua dona en arribar a Formentera, “un lloc on portar espardenyes tot l’any”.