El tèxtil, ofegat davant la pujada de preus de l’energia
Les empreses comencen a plantejar Eres i insisteixen a l'administració en la necessitat d'ajudes
La situació derivada de les constants pujades de preus en diferents àmbits, però especialment de les energies, cada vegada és més insostenible en el sector tèxtil.
Així ho ha donat a conéixer el Consell intertèxtil Espanyol (CIE), des d’on s’ha sol·licitat a l’administració “que complisca les seues promeses d’ajuda”.
Tal com assenyala el CIE, s’ha posat en marxa una línia d’ajudes directes a la indústria intensiva en consum de gas, com és el cas de les empreses que es dediquen a tintura i acabats, no obstant això, “resulten del tot insuficients”, segons afirmen.
I és que, la crisi energètica s’ha sumat al previ increment dels costos de les matèries primeres o el transport, entre altres.
El president del Consell intertèxtil Espanyol, Manuel Díaz, assenyala que “estem davant una situació totalment insostenible. Les empreses s’estan descapitalitzant per a poder fer front a aquesta crisi de preus energètics, i no hi ha cap senyal positiu de cara a la resta de l’any” i adverteix que “es preveu una tardor tremendament complicada per a la indústria tèxtil; les nostres empreses s’ofeguen i en alguns casos, ja es comencen a plantejar Eres i fins i tot tancaments per impossibilitat de fer front a la situació”.
Des del CIE apunten que, en el cas del gas, els seus preus s’han multiplicat per cinc en un any, i l’electricitat costa el doble que en 2021.
Per subsectors, detallen que “la incidència mitjana dels costos energètics suposa ja el 50%, 35% en el gas i el 15% en electricitat per al subsector de tints i acabats, subsector del qual depén la resta de la cadena de valor. En la indústria de filatura, els costos de l’electricitat han passat del 10% al 30%, mentre que la teixiduria ja suporta un 55% de costos energètics relacionats amb l’electricitat”.
El CIE apunta que mentre que la Unió Europa “està treballant perquè s’implementen les mesures de transformació del sector tèxtil cap a models de circularitat i sostenibilitat, la realitat és que la indústria encara està lluny de poder aconseguir l’estabilitat suficient per a poder invertir en els canvis que demana Europa”.