El telèfon d’emergències 112 CV aconsegueix 86 milions de telefonades

El servei del telèfon únic europeu d’emergències ‘1·1·2 Comunitat Valenciana’ ha aconseguit 86 milions de cridades rebudes en complir-se aquest divendres el 25 aniversari des de la seua posada en funcionament un 21 de juny de 1999 amb una primera trucada gestionada com una emergència sanitària.

El secretari autonòmic de Seguretat i Emergències, Javier Montero, ha fet balanç d’aquest servei públic en els seus 25 anys de marxa, acompanyat per alguns dels operadors que va començar treballant en eixos primers mesos de 1999 i que continuen en actiu i altres acabats d’incorporar al seu lloc a la sala d’atenció de crides del ‘1·1·2 Comunitat Valenciana’.

Montero ha destacat la “important labor que realitza el 1·1·2 com a servei públic atenent ininterrompudament tot aquest temps les emergències dels ciutadans i visitants de la Comunitat Valenciana”, i també ha posat en relleu “el treball de tots els operadors que durant aquests 25 anys han estat a l’altre costat de la línia telefònica donant una resposta ràpida i eficaç gestionant els incidents amb una professionalitat encomiable”.

La sala del 1·1·2 Comunitat Valenciana atén més de tres milions de telefonades  a l’any, una mitjana de nou mil diàries, i gestiona entre mil i dues mil incidents derivats cada dia. Aquesta mitjana ha sigut sobrepassada en dues ocasions: el 24 de gener de 2009, dia en què es va produir el fenomen meteorològic conegut com ‘ciclogénesis explosiva’, van acumular 20.927 cridades; el 13 de setembre de 2019, dia en què va començar la *Dana a la Vega Baixa, es van produir 16.834 crides.

El responsable d’Emergències ha volgut ressaltar especialment la gran emergència viscuda aquest enguany, l’incendi de l’edifici de Campanar. “Eixe 22 de febrer a les 17.34 hores va ser crucial la primera crida de les 235 posteriors que es van rebre a la sala del 1·1·2. Aquesta primera crida va fer que es mobilitzaren immediatament els primers recursos de Bombers de l’Ajuntament de València, Policia Local, CICU, Policia Nacional, i Emergències de la Generalitat”, ha explicat.

Montero ha reiterat “la importància que els ciutadans es consciencien i telefonen immediatament al 1·1·2 si són testimonis d’una emergència, ja que eixa primera crida pot salvar vides o evitar un incendi a les nostres muntanyes. La immediatesa és vital”. També ha afirmat que el ‘1·1·2 Comunitat Valenciana’ “s’ha convertit en un dels millors centres 1·1·2 d’aquest país aconseguint fites a nivell nacional com haver desenvolupat per als centres de tota Espanya el sistema AML de geolocalització”.

Aquest sistema, desenvolupat per l’equip tecnològic d’Emergències en la Comunitat Valenciana, és capaç de precisar en quin habitatge es troba l’emergència en el cas de les àrees urbanes amb una gran densitat de població, i en el cas de les rurals, permet la localització a pocs metres.

El secretari autonòmic de Seguretat i Emergències ha posat de manifest altres assoliments tecnològics en aquests anys com l’Aplicació ‘GVA 1·1·2 Avisos’ que porta comptabilitzades més de 64.800 descàrregues i la implementació des de febrer de 2023 del sistema ÉS-Alert , el ‘1·1·2 Invers’, que permet enviar alertes a la població que es trobe en una zona afectada per emergències o catàstrofes.

Una de les característiques essencials d’aquest servei és la seua capacitat de reforçar-se o dimensionar-se en funció de les emergències que s’hagen d’atendre o en previsió d’una major demanda motivada per festivitats. En aquest sentit, fa quatre anys es va haver de condicionar una nova sala per a donar resposta a un volum major de trucades a causa de l’emergència sanitària del *Covid, o, posteriorment, a conseqüència de l’emergència social motivada pels refugiats provinents de la Guerra d’Ucraïna.

Reforç per la festivitat de Sant Joan

D’altra banda, els torns del personal del telèfon ‘1·1·2 Comunitat Valenciana’ es reforçarà en un 11% per les pròximes festes de Sant Joan. L’objectiu és atendre amb major celeritat les cridades que puguen produir-se, des d’aquest divendres, 21 de juny i fins al dia de Sant Joan, el 24 de juny, per la ciutadania que celebra o visita el litoral valencià amb motiu d’aquesta festivitat.

D’aquesta manera, durant aquests dies de juny treballaran per torns un total de 257 professionals a la sala d’atenció de cridades. Aquest reforç de personal suposa un augment de l’11% respecte als 232 empleats que atenen en sala els mateixos dies en un període ordinari.

El Telèfon Únic d’Emergències 1·1·2 és el primer interlocutor que dona resposta a qualsevol tipus d’emergència i pot utilitzar-se en qualsevol dels 27 països membres de la Unió Europea davant incidents de seguretat, sanitària, incendi o rescat. Aquest servei atén ininterrompudament totes les trucades d’emergències de qualsevol tipus les 24 hores del dia, els set dies de la setmana. Es pot cridar des de qualsevol mòbil, fins i tot estant bloquejat, sense introduir el pin i des de qualsevol companyia sempre amb cobertura.

La major part de les telefonades que s’han rebut en el ‘1·1·2 Comunitat Valenciana’ des de 1999 es refereixen a l’àmbit sanitari, el 58,19% de les crides, per davant del 16’45 en matèria de seguretat. Aquestes crides s’atenen en espanyol, valencià, anglés, francés i alemany. De fet, des de l’inici d’aquest servei, el 77’40% dels incidents s’han gestionat en anglés el 11’79% en francés i el 9’26% en alemany.

Casos anecdòtics
El 1·1·2 rep diàriament dites d’urgència i emergències. No obstant això, a vegades, el que crida genera una informació que la sala 1·1·2 denomina “casos anecdòtics”. Entre ells, es troba l’avís per la ‘bola de foc’ que va creuar en 2015 la Comunitat Valenciana, ja que va produir nombroses cridades des de diferents municipis de les tres províncies conforme el bòlid recorria tot el territori.

Un altre d’aquests casos es va produir a la tardor de 2022, quan es van rebre telefonades des de diferents punts costaners de la Comunitat Valenciana com Almassora, Gandia, El Perelló o Dénia per a indicar l’albirament de pingüins. Després de gestionar les crides, els serveis mobilitzats van confirmar que eren falsos pingüins perquè es tractava d’alcas, una au marina que és blanca i negra, comuna en l’Atlàntic nord (migren al sud, encara que no sol ser freqüent que paren al Mediterrani).