El somriure és l’últim que es perd

“El nostre somriure, aqueixa que ara la tenim tapada quan eixim al carrer, és l’expressió gestual més fascinant del rostre humà, és la que ens fa expressar un sentiment internacional que no necessita idioma”, explica l’alcoià Antonio Piñero, per això, sense cap rerefons de negoci ni econòmic, tan sols amb l’objectiu de “enriquir l’ànima i propagar una pandèmia de somriures tan contagiosos que puga enfrontar-se al virus”, la iniciativa dels somriures dibuixats que porta per nom #sonrisavirus està donant la volta al món.

Darrere d’aquesta idea hi ha una ment pensant, la de Jorge Martínez, “un cor amb potes” segons Piñero. Martínez és un tipus el qual tota la seua labor de creatiu publicitari la gestiona a causes socials. El seu esperit romàntic i missioner al costat de la seua vocació artística són les causes de crear campanyes com a “Pastilles contra el dolor alié” per a Metges sense fronteres o treballar a Alep recollint enderrocs per a generar rajoles blanques, el color de la pau, per a aconseguir diners per a la causa.

Martínez, al costat de Toni Segará “el millor creatiu del segle XX”, Rafa Antón “un exquisit i un obsessionat de la direcció d’art” i el mateix Piñero, van contactar amb Jaume Mateu, director de Payasos Sin Fronteras, el qual porta 25 anys anant-se també a zones vulnerables per a intentar millorar l’ànim de la població, i els van regalar la idea.

Aquests quatre amics del Club de Creatius units per l’amor a la creativitat i al món pròxim visible, i a vegades menys invisible, i a aqueixes causes que molen, han ajudat a Payasos Sin Fronteras amb una idea que era “la forma de les nostres sabates” segons narra Piñero, per la qual cosa es van encarregar de difondre-la mitjançant notes de premsa.

Una iniciativa “bastant babaua o ximple en essència, però en el moment que ens tapen la boca i el somriure, el nostre rostre es queda absolutament anònim i sembla que respirem encara més aqueixa por inicial sobre una cosa desconeguda en aquest règim de benestar que hem estat vivint durant tants anys”, argumenta Piñero.

Així, els quatre amics han ajudat a difondre aquesta idea “tirant d’agenda d’amics” com a cuiners d’Estreles Michelín, col·laboradors amb els quals creguen els espots publicitaris, models… amb la finalitat que donaren suport a aquesta causa tan senzilla: dibuixar-se de manera digital, o a mà, un somriure en la màscara i difondre-ho per xarxes socials.

En el sector dels metges i dels sanitaris ha tingut molt d’èxit, però ja no sols a Espanya. A partir de la imatge que va publicar Alejandro Sanz en les seues xarxes, Miami i Hawaii, per exemple, s’han fet eco i envien fotos de l’equip mèdic sumant-se a aquesta iniciativa. La presentadora Paz Padilla, l’actor i clown voluntari de PSF, Pepe Viyuela, els cuiners Quique Dacosta, Ángel León, Mario Sandoval o Maca de Castro, són alguns dels famosos que també han volgut difondre els seus somriures.

També hi ha històries boniques gent anònima com la de Victoria, una jove doctora de Madrid que va ser infectada per Covid-19 i va eixir de l’UCI amb el somriure dibuixat, “aquesta xica es va posar en contacte amb nosaltres per a dir-nos que aquesta acció li havia ajudat a recuperar-se”, compte Piñero i afig: “Necessitàvem sacsar el nostre cor i el dels altres en positiu, que hem d’eixir d’aquesta”.