El regal del Nadal
Cada Nadal és ben diferent. Les celebracions fan uns dies especials, de vegades complicats perquè estan carregats de nostàlgia, de records i es troba a faltar aquells que ja no estan. Com també tornen a la memòria uns moments dolços que s’engrandeixen amb el pas del temps. I en eixos instants pren forma Alcoi, la ciutat enlluernada, engalanada. A Alcoi molts voldrien només per uns instants tornar a ser menuts, ser xicotets per abraçar Melcior, Gaspar o Baltasar i observar com un patge s’aproxima amb un paquet molt gran amb el seu nom. Si la paraula il·lusió té un valor fonamental, en la cavalcada dels Reis agafa el seu major significat. S’ha pogut vore entre germans, entre cosins, entre els fills o els nets,. Encara que s’haja repetit mil vegades, la instantània de la nit de Reis queda gravada com la galeria dels moments inesborrables. S’aconsegueix una emoció natural, producte de la sorpresa, de no creure’s la realitat. Directa, abellidora, un estat de felicitat.
És l’encís d’un Nadal que a Alcoi trau muscle per a oferir un recital d’alegria. Part de culpa la tenen aquells alcoians i alcoianes del segle XIX, obstinats en repartir il·lusió. I els barraquers que oferien entreteniment amb les seues titelles. Va ser l’origen del Tirisiti, què seria un Nadal sense Tirisiti?, ara convertit en tot una apreciada joia. Tirisiti és cultura, patrimoni alcoià i el més increïble :ha fet gaudir a xiquets i xiquetes de generacions i generacions .Un mèrit que no resulta fàcil d’aconseguir. Ixen amb un somriure de les representacions i s’emporten de record la seua veueta que no hi manera que es desprenga de l’oïda.
Molts voldrien només per uns instants tornar a ser menuts, ser xicotets per abraçar Melcior, Gaspar o Baltasar
No cal dubtar que si haguera crescut en territori britànic, de segur que seria conegut arreu del món ,figuraria com un estendard diferenciador del Christmas anglés i acabaríem avorrits de vore’l en infinitat de productes de tota classe en dibuixos i pel· licules. Tampoc sabem el que podria haver passat si haguera caigut en mans de Dickens.
Com abordaria la figura del venter pur nervi , molt més divertit que el malhumorat Ebenzer Scrooge. Dickens ho va aprofitar per a traure a col·lació els bons sentiments i popularitzar un Nadal més alegre, generós i familiar en el segle XIX.
Aquell missatge dickensià va quallar, “celebraré el Nadal de tot cor i procuraré fer el mateix durant tot l’any’.Encara aplega el seu legat des que es va publicar el llibre el 19 de desembre de 1843. I a Alcoi arriba clarament. El seu Nadal és una festa que marca i que a més genera unes emocions que són difícils d’oblidar.