“El que fa únic al MARQ és que va molt més allà de les sales del museu”

Llicenciat en Dret i natural de Cocentaina, Josep Albert Cortés va treballar primer com a gerent d’Arquitectura i Museu de la Diputació d’Alacant i també va ocupar eixe mateix càrrec en l’Institut de Cultura Alacantí Juan Gil Albert. Com a director-gerent de la Fundació MARQ (Museu Arqueològic d’Alacant) va estar en una primera etapa, entre 2007 i 2012, i la segona, que es prolonga fins a data de hui, s’inicia en 2016, després de resultar seleccionat en el procés obert per a la provisió d’aquest lloc de la Fundació, que cal no confondre amb el de director-conservador del museu.

– En el temps en què vosté ha estat al capdavant de la Fundació MARQ, com ha evolucionat?
– Quan accedisc en la primera etapa, el MARQ no m’era per a res desconegut, ja que com a responsable d’Arquitectura i Conservació d’Edificis primer i com a Gerent d’Arquitectura i Museus, coneixia perfectament la realitat del Museu Arqueològic i el que anava a significar la seua reinauguració en les dependències de l’antic Hospital Provincial. Com també coneixia les diferents fórmules de gestió que s’estaven estudiant fins que en el 2000 la Diputació va acordar crear una Fundació en mà pública. Em vaig implicar molt i personalment en aquests projectes, i eixe treball tan intens, al costat del de molts funcionaris, tècnics i professionals de les més diverses especialitats, presidents i diputats provincials inclosos, va resultar determinant en el meu accés a la direcció gerència de la Fundació, amb el mandat del seu Patronat de consolidar un model de gestió que amb els anys s’ha convertit en tot un referent dins i fora de la nostra província. L’evolució hui està a la vista de tots. La llista de premis, distincions i reconeixements, parla per si mateixa per a orgull de tots.

– El MARQ ha sigut reconegut a nivell internacional, què creu que ho fa únic? Com defineix la seua aportació en la divulgació de la nostra història i patrimoni arqueològic?
– Que el MARQ siga possible a Alacant no significa que no ho puga ser en altres llocs, precisament mostra el camí, com a nosaltres ens el va mostrar en el seu moment altres tants museus i centres culturals en els quals ens mirem. El que ho fa únic és que va molt més allà de les sales del museu en l’alacantina plaça del Doctor Gómez Ulla, intervenint en el territori i en la comunitat que li és més pròxima, de l’interior a la costa, amb recursos culturals i patrimonials al servei de tota la ciutadania, com els jaciments del Tossal de Manises-Lucentum en l’Albufereta d’Alacant, L’Illeta dels Banyets al Campello, la Cova de l’Or a Beniarrés i el Santuari d’Art Rupestre de Petracos, a Castell de Castells, i els Monuments de la Torre Almohade d’Almudaina i la Cava Gran d’Agres. Convertint-se en un potent dinamitzador cultural, que a més complementa la nostra tradicional oferta de sol i platja, d’una forma mediambientalment no agressiva i sostenible, amb una clara vocació d’investigació, conservació i difusió de la nostra història i patrimoni amb tot el rigor científic.

–Com contribueix el MARQ al turisme i l’economia de la província?
– Contribueix des del sector de la productivitat i la creativitat cultural de manera incontestable, no sols en termes d’impacte directe relacionats amb la nostra activitat, (pense que en cada projecte expositiu intervenen més de 200 professionals de les més diverses especialitats o oficis, per exemple), sinó en termes indirectes com a complement a l’oferta turística de la Costa Blanca, amb un impacte més enllà de la ciutat d’Alacant, presents com estem en ciutats i municipis tant de costa com d’interior. En 2013, es va publicar un estudi per encàrrec del Col·legi d’Economistes, a dos professors d’anàlisis i estudis d’impacte de la UA i la UMH, des del vessant de la nostra activitat com a generadora de riquesa social, analitzant la seua incidència sobre el turisme cultural a la província, partint del nostre sistema de gestió públic-privat, en el qual es concloïa que l’efecte o repercussió total del museu, els jaciments i monuments de la nostra gestió a la província, se situava a l’entorn dels 24,68 milions d’euros. Tot això sobre uns pressupostos de partida en visites de 254mil visitant, (que van ser els que van visitar l’exposició internacional amb el Museu Britànic ‘La Bellesa del Cos’, realitzada en 2009). Dotze anys més tard, si férem aquest mateix estudi d’impacte, prenent les mitjanes de visites de 2023, en el qual es van aconseguir només en el Museu els 300mil visitants, amb motiu de l’exposició internacional amb Els Guerrers de Xi’an, ens situaríem per damunt dels 30 milions d’euros i uns ingressos fiscals a favor de les administracions públiques de més de 10 milions d’euros.

– Vosté és de Cocentaina, un lloc amb molta història. Creu que el seu origen va influir en la seua passió per l’arqueologia i la cultura?
– Ser de Cocentaina és un privilegi i em sent molt orgullós de ser Socarrat. Aquesta realitat ha marcat i marca, sens dubte, el meu pas per la vida. Tots els dies done gràcies a la Mare de Déu del Miracle i als meus pares per això. La passió per l’arqueologia i la gestió cultural va arribar després. Perquè primer vi la passió per Cocentaina i la seua història, tant com pel dret i el servei públic. Viure, ser i sentir Cocentaina, explica molt tot el que he fet i faig cada dia.

>>Pot llegir l’entrevista completa en El Nostre del divendres 21 de març de 2025.