“El públic sent la pel·lícula més enllà del final”

Pau Durà va presentar el passat divendres als Cinemes Axion d’Alcoi, la seua, la pel·lícula ‘Pájaros’, en sales de tot el país des del passat dia 5. Ho va fer en dues sessions i amb un públic entregat, desitjós de dialogar amb el director en finalitzar cadascuna de les projeccions.

Vam poder ‘segrestar-lo’ durant uns minuts perquè ens relatara de primera mà les sensacions que li transmeten els espectadors i les seues pròpies, comandant un transatlàntic en forma de film, “encara que sempre és bonic parlar de ‘Pájaros’.

“L’estrena ha anat realment bé i seguim en més de cent sales de tota Espanya”, va expressar feliç el també actor, perquè en cinema “està funcionant molt bé, amb plens absoluts, està encantant”.

A més, en les presentacions rep el ‘feed-back’ instantani dels assistents, “una cosa molt bonica”, pel fet que em comenten si els ha agradat i fins a quin punt els ha emocionat: “la gent es va amb un excel·lent sabor de boca i la sent més enllà del final”.

Durà confessa que agrada la forma com conclou les dues històries, la de Mario (Luis Zahera) i Colombo (Javier Gutiérrez), “perquè la narrativa són ells, en una road-movie, amb els seus propis conflictes, basculant l’un i l’altre, sense guanyar cap d’ells fins al final”.

El mode com conflueixen tots dos, una història d’amistat i com ens necessitem els uns als altres, “fins i tot dues persones que no tenen res entre si”. No obstant això, acaben obrint-se.

Drama amb tocs de comèdia
Respecte si el públic la qualifica més com un drama, Pau confessa que sí, “però ple d’ironia i tocs constants d’humor”. També d’humanisme, representat en aquest cas en el paper de Zahera, o en el del pare absent (Gutiérrez).

“Però totes les vicissituds que els ocorren són molt vitals, i els espectadors ixen molt contents del cinema”. De fet, apunta, són dos personatges en crisi, “crisi que no té a veure amb la tragèdia, sinó amb la vida, que és drama i comèdia al mateix temps”.

També és un relat d’amor, el de Mario per la seua ‘xica’ i el de Colombo pel seu fill, a qui a penes veu. “Tambè amb el personatge de Elisabetta (Teresa Saponangelo), amb qui viu una breu però intensa historia d’amor”.

Precisament la italiana interpreta “un secundari de luxe”, determinant en alguns moments, sobretot quan li obri els ulls a Colombo i li recorda quines són les seues obligacions cap al seu ‘nou amic’, “perquè el seu defecte, reconeix, és deixar tot a mig fer”.

Elisabetta representa la serenitat de la pel·lícula, “després de passar un viatge ‘chungo’” i juga un poc el paper maternal, cuidant a tots dos durant la llarga parada que realitzen a Torí.

Constança, final de trajecte
El director, rememora, va tindre el plaer doble de poder completar el rodatge d’una forma cronològica, “cosa molt, molt poc habitual”, i fer-ho en un racó d’Europa tan bonic com és la ciutat romanesa de Constança, de gran atractiu.

“Passem també molts moments pel Danubi, creuant l’anomenat ‘Pont de l’Amistat’”, assenyala, abans de destacar plans com l’alba davant el Mar Negre, “amb el que significa eixe mar”.

En la mateixa Romania, tan prop del conflicte ucraïnés, van poder disposar de diversos refugiats, que participen en una part decisiva. No van dubtar, estant a Bucarest, de canviar el guió, per a adaptar-se a la realitat d’una guerra que dura més de dos anys.

Sobre alguna anècdota graciosa, Durà recorda la festa jueva, que van rodar a Catalunya, no a Hongria com apareix, “i amb 50 argentins jueus que es van fer passar per hongaresos”. “No podien parlar i que difícil va ser fer callar a mig centenar d’argentins!”, comenta ara entre riures.

Nou projecte
Finalment, Pau ens va comentar que ja té en marxa el seu pròxim projecte, la seua quarta pel·lícula, “que si tot va bé es rodarà al llarg 2025, estrenant-se possiblement un any després”.

Serà una comèdia al més pur estil Woody Allen, encara sense títol, en el qual es guardarà un paper rellevant. “Estic novament molt il·lusionat i ja necessite començar a pensar en la nova pel·lícula”, assegura.

Li asseverem que tindrà l’obligació de fer només pel·lícules del nivell de ‘Pájaros’. “Igualment m’agrada fer projectes més xicotets, i estic molt satisfet dels treballs realitzats a ‘Formentera Lady’ (2018) i ‘Toscana’ (2022)”, finalitza.