El procés creatiu, exposat en La Capella
A través de la mostra 'Territoris Propis. Art contemporani de la Generalitat Valenciana'
Des de la setmana passada, La Capella, mostra una selecció d’obres del Pla incentive del patrimoni artístic valencià adquirides en 2017 i 2018.
Es tracta de l’exposició ‘Territoris propis. Art contemporani de la Generalitat Valenciana’, sobre la qual, el director del Consorci de Museus de la Comunitat, José Luis Pérez Font, explica que “moltes vegades només veiem el resultat final de les obres i el procés de creació queda en un segon pla. Amb ‘Territoris propipí’, la fotografia, la tècnica tèxtil, la robòtica i la informàtica visibilitzen com cada artista utilitza determinats materials o tècniques per a expressar-se en el seu procés artístic personal”.
La Capella de l’Antic Asil d’Alcoi reuneix quatre propostes que visibilitzen aquesta heterogeneïtat en la creació artística contemporània valenciana: ‘Paracas’, de Teresa Lanceta; ‘Spectrum Screensaver’, d’Inma Femenía; ‘Structure 3#’, de Moisés Mañas, i ‘Afronauts’, de Cristina de Middel.
La videoinstal·lació ‘Spectrum Screensaver’ (2014), d’Inma Femenía, part d’una percepció del món actual determinada pels mitjans digitals, utilitzats com un nou llenguatge en el qual elements com les vibracions lumíniques o els píxels es tornen clau en l’entorn digital. Femenía aconsegueix crear un ambient digital que ens fa reflexionar sobre com hem naturalitzat els processos digitals.
L’obra de Teresa Lanceta, ‘Paracas’ (1998), conjumina pintura i costura, girant la mirada a un mitjà artesanal que revisa en clau vindicativa. El títol és un homenatge a la cultura de Paracas, una civilització precolombina del Perú que fabrica teixits, entesos en el context de l’economia familiar i, per això, de la col·lectivitat femenina, principalment.
Per part seua, ‘Mbulumbublu’, ‘Miwito’ i ‘Bambuit’ són tres fotografies de Cristina de Middel de la sèrie ‘Afronauts’ (2013). En elles l’artista part de la peculiar història del professor de ciències de Zàmbia Edward Makuka per a recrear un conjunt d’escenes en les quals indaga en la redefinició de la fotografia i el seu potencial per a contar històries d’una manera diferent.
Finalment, Moisés Mañas, amb la seua instal·lació ‘Structure 3#’ (2017), ofereix reflexions innovadores a través d’una revisió completa del concepte d’escultura partint de l’assemblatge industrial i la programació informàtica. La unió de les diferents parts de la peça dóna com a resultat una obra que mescla mecànica, electrònica i naturalesa, amb el que s’evidencia com l’industrial ha trencat hui dia amb la idea tradicional d’art.
Aquesta exposició es podrà visitar fins al 9 de gener del pròxim any 2022.