El perfil de l’usuari del GARA ha canviat: baixa l’edat i l’addicció és múltiple

El metge del GARA, Paco Pascual, –que ho és també de la UCA, la Unitat de Conductes Addictives d’Alcoi– defineix el servei que presta aquesta associació de cara al malalt com “una finestra per on entra l’aire, un punt de trobada per a donar continuïtat al tractament mèdic”. I ho defineix així perquè al marge de l’assistència farmacològica que puga precisar la persona alcohòlica, entitats d’autoajuda com el GARA, suposen una resposta davant la contínua demanda d’un recurs d’atenció psicosocial que la sanitat pública no pot satisfer, contribuint així al tractament integral de l’alcoholisme.

D’aquesta manera, el GARA centra la seua activitat en la realització de reunions grupals amb o sense professional, com també la psicòloga en aquest cas, Sandra Gisbert, atén usuaris i famílies de manera individual. L’objectiu de les teràpies en grup és que els membres romanguen abstinents de l’alcohol, alhora que s’ajuden entre ells a aconseguir la sobrietat. De fet, segons explica la terapeuta, aquesta finalitat de “ajuda mútua” és la que fa que molts alcohòlics puguen superar el problema i mantindre’s “nets” a llarg termini.

Cal tindre en compte, tal com recorden aquests professionals, que aquest tipus d’addiccions són “per a tota la vida”, en el sentit que “cal mantindre’s alerta sempre”, assenyala la psicòloga.

El GARA atén en aquests moments a un centenar d’usuaris, molts d’ells derivats des de la Unitat d’Alcohologia, encara que en altres ocasions també acudeixen per lliure a rebre teràpia. Es treballa conjuntament amb aquest recurs, com també amb l’UCA, ja que en l’actualitat el patró de la persona alcohòlica és el del policonsum, és a dir, l’addicció a diverses substàncies, fins i tot un altre tipus de conductes dependents, com el joc o les noves tecnologies.

En aquest sentit, el metge i la psicòloga coincideixen a destacar que el perfil de l’usuari ha canviat molt al llarg d’aquest mig segle de trajectòria del GARA i que en l’actualitat abasta un espectre molt ampli. Ocorre així, per exemple, amb l’edat mitjana dels pacients atesos, que en general ha disminuït en els últims anys però “el rang és molt ampli”.

D’altra banda, tots dos professionals aborden el que encara continua sent un problema, malgrat haver avançat molt amb el pas del temps: l’estigma social de l’alcoholisme i les dificultats de la seua recuperació. “És una cosa que no acaba de desaparéixer –remarca Pascual– en la nostra cultura està molt normalitzat el consum d’alcohol però és curiós com al borratxo encara se li ratlla socialment”. Per això existeix encara, després que hagen passat dècades des que adquirira l’estatus de malaltia, l’alcoholisme silenciós i estigmatitzat.