El parany de les privatitzacions als serveis públics

Les grans empreses sempre han vist en els serveis públics una gran oportunitat per a fer negoci. És normal, en això consisteix la lògica empresarial, en fer negoci i aconseguir beneficis de la seua activitat. Un servei públic és per a ells una font segura de traure guanys. Però els serveis públics gestionats des de les institucions públiques no tenen com a finalitat els beneficis sinó la prestació del servei el més eficient i adequat possible.

Des de la dècada dels 80/90 les grans multinacionals ja començaren a fer-se en la gestió dels serveis públics amb el vistiplau, ajuda i convivència de la dreta i dels nouvinguts als postulats del neoliberalisme que representava el PSOE. La gran majoria de recursos públics passaren a mans privades, des de les energètiques i altres empreses públiques de l’Estat fins als serveis gestionats aleshores directament pels municipis. Aquesta manera d’operar va donar com a resultat les famoses portes giratòries. Càrrecs públics que després d’afavorir el negoci a les grans empreses privades, eren recompensats en Consells d’administració d’aquestes empreses amb retribucions econòmiques ben sucoses.

Pel que fa al cas d’Alcoi, l’Ajuntament per llei ha de garantir, entre d’altres, els serveis d’aigua potable, de transport públic urbà, de neteja viària i tractament dels Residus Sòlids Urbans (RSU). Doncs bé, la gestió d’aquests quatre serveis estan tots en mans de grans empreses. Però no sempre ha estat així. La gestió de l’aigua era exercida directament pels serveis d’aigües de l’Ajuntament, el transport públic urbà, gestionat per una empresa privada en l’època predemocràtica, es va municipalitzar en la primera legislatura democràtica, la neteja viària i la recollida de la brossa també eren gestionats per l’Ajuntament.

La gestió del servei de l’aigua es va privatitzar a l’any 2000. Uns anys abans ja es van reprivatitzar el servei del transport públic urbà, el del tractament de RSU i la neteja viària. Actualment el grup FCC gestiona a Alcoi el servei d’aigua, el tractament de RSU i  la neteja viària. El servei públic d’autobusos ho fa el grup Vectalia.

El grup FCC és una gran multinacional, el màxim accionista de la qual és Carlos Slim un dels 10 homes més rics del món (al 2010 i 2013 fou el més milionari del món). Altres grans accionistes són Bill Gates i Esther Koplowitz. Empresa de l’IBEX35, que al 2021 va estar entre les 10 empreses que emeteren més tones equivalents de CO₂ a l’espai: 3,5Mt. El seu nom va estar en llistats vinculats a paradisos  fiscals.

Quan des de Guanyar Alcoi defensem la recuperació dels serveis públics privatitzats, ho fem perquè entenem que la gestió directa, o si s’escau mitjançant una empresa pública, és més beneficiosa per als interessos de la ciutadania. És més econòmic, ja que ens estalviaríem el marge comercial de benefici que, com és lògic apliquen les empreses privades (pot ser des d’un 10% a un 20% o 25%). També estalviaríem el 21% d’IVA que l’empresa inclou evidentment en les facturacions que lliura a l’Ajuntament (la contracta porta el 21% d’IVA). Estem parlant ja d’un 35% o 40% aproximadament.

A més a més, la fiscalitat, control i transparència de la gestió seria més eficaç, ja que dependria directament de l’Ajuntament amb mecanisme de participació veïnal i entitats cíviques als corresponents òrgans de participació. Actualment fins i tot s’ha arribat a contractar a una empresa privada per a fer el seguiment de la gestió d’aquests serveis en mans privades. Moltes vegades les vinculacions entre unes empreses, les fiscalitzadores, i les altres, les executores del servei, s’han manifestat molt pròximes.

Quan se’ns acusa d’irresponsables perquè no entrem en el joc d’allargar les privatitzacions mitjançant les aprovacions continuades de les pròrrogues perquè això significaria l’impossibilitat de prestar el servei, menteixen.  El servei no es deixaria d’executar en cap cas. Si una d’aquestes empreses fera fallida o per qualsevol altra qüestió deixara de prestar el servei, d’immediat l’Ajuntament l’assumiria assegurant el servei. Ja ha passat en alguns Ajuntaments. I quan se’ns diu que no podria assumir-se per manca de disponibilitat econòmica, també menteixen. Diners hi ha quan fan falta. És qüestió de voluntat política i de prioritzar l’interés comú.

Respecte dels treballadors d’aquestes empreses, per llei, tindrien assegurat el seu lloc de treball amb les mateixes condicions i drets que tenen en l’actualitat. La plantilla passaria a ser assumida per l’Ajuntament, no com a funcionaris com argumentava el senyor J. Martínez -regidor d’obres i serveis- per a posar inconvenients a les remunicipalitzacions, sinó com a personal laboral. Així s’ha fet quan s’ha recuperat el servei privatitzat pel PP del complex esportiu Eduardo Latorre (Antic Escorxador) i així s’ha fet en totes les remunicipalitzacions de serveis privatitzats en diversos ajuntaments.

La recuperació de la gestió pública privatitzada no sols és més beneficiosa per a la ciutadania sinó que, malgrat tots els teòrics entrebancs que argumenten els benefactors de les privatitzacions, és absolutament possible.