El nou any presenta molts fronts per a l’esport local

Si la pandèmia va posar a prova la capacitat de reinvenció del nostre esport, fins i tot podria dir-se que de supervivència en un escenari tremendament complex i sense cap precedent anterior, amb el nou any no sols s’entrelluca un horitzó d’esperança, sinó també el propòsit de renovar il·lusions amb reptes tan apassionants com veure per segona vegada a Néstor Abad en una Olimpíada o al Patín Alcodiam de retorn a la OK Lliga, amb el que tindríem una altra vegada un equip de la nostra ciutat en una màxima categoria nacional, sense oblidar fins on és capaç d’arribar un Alcoià que ha tornat a il·lusionar després d’un prometedor mes de desembre.

ETERNA JOVENTUT
Un dels nostres majors orgulls és tindre a esportistes de la projecció de Jorge Molina i Néstor Abad. Per al primer, l’edat va deixar fa temps de ser un misteri per a ser l’elixir de l’eterna joventut. Camí ja dels 39 anys –els complirà el 22 d’abril, una data tan assenyalada en el calendari local–, continua estirant com un xiclet una carrera que va enlairar a partir de la trentena. El 23 del Granada va acomiadar 2020, com si es tractara d’una picada d’ullet a la seua designació dies abans com a millor esportista alcoià de la passada anualitat, fent el que millor sap, marcant gols en anotar el punt de la victòria sobre el València, el seu tercer en la present lliga. No sols el Granada porta pel camí de repetir aquesta temporada la seua històrica classificació per a l’Europa League, el quadre nassarita segueix en la Copa i a Europa li espera una apassionant eliminatòria amb el Nàpols en l’estadi Diego Armando Maradona.

SEGONA OLIMPÍADA
L’altre gran pilar del nostre esport és Néstor Abad, que va tancar un 2020 quasi en blanc. Va haver d’esperar al final, en un atípic Campionat d’Espanya celebrat al desembre, sense públic i amb grans mesures sanitàries, per a celebrar el seu major i única alegria, amb aqueixa cinquena corona, tercera de manera consecutiva. El coronavirus es va emportar per davant les Copes del Món, l’Europeu i, sobretot, l’Olimpíada de Tòquio, per a la qual tenia el bitllet assegurat. Es posposa així un any la cita nipona, en la qual l’alcoià encapçalarà la delegació espanyola de l’artística espanyola masculina en el programa complet, disputant els sis aparells. L’Olimpíada li arribarà en un moment de plena maduresa esportiva, amb 28 anys, encara que el seu gran repte i major motivació és prolongar la seua carrera fins passada la trentena i classificar-se per a París 2024, on tindrà 31 anys.

Dos pilars als quals aquesta temporada s’ha sumat l’assistent Rubén Porras i el seu ascens a la Primera Divisió, fent història per al nostre esport en convertir-se en el primer àrbitre alcoià en la màxima categoria del futbol espanyol, elevant així la nostra representació, que a més de Jorge Molina també compta amb el contestà Lucas Torró, que també ha estrenat aquest curs en LaLiga Santander després del seu pas per la Bundesliga.

PROMESES QUE TREPITGEN FORT
Per darrere d’aquest trident vénen espentant amb força altres tres noms: la gimnasta Maia Llácer, el judoka Gaizka Porras i el jugador d’hoquei, Manu Mir. En el cas de la gimnasta, va acomiadar 2020 convertint-se en la primera alcoiana a alçar-se amb el títol de campiona de la Lliga Iberdrola, considerada com la competició de clubs més important a nivell estatal.

Ho va fer amb el Xelska, club de Palma amb el qual entrena des de fa tres temporades i en la qual és una dels seus components amb major projecció, fins al punt d’estar en l’òrbita de la seleccionadora espanyola d’artística amb vista a un futur.

En una situació similar, formant part del programa de captació de joves talents de la Federació Espanyola de judo, es troba Gaizka Porras, que compleix la seua tercera temporada com becat en el Centre d’Alt Rendiment de València. El Alcoyano es va estrenar setmanes arrere com a júnior en el Nacional absolut i el seu objectiu en el primer trimestre de l’any és penjar-se una medalla en el Campionat d’Espanya de la seua categoria que li obriria de nou les portes de la Selecció en competicions internacionals.

FORT IMPACTE A ITÀLIA
Dins d’aqueix paquet de promeses del nostre esport que vénen trepitjant fort, ha ingressat amb pas ferm Manu Mir, debutant aquesta temporada en la Sèrie A-1 de la lliga italiana d’hoquei sobre patins. El seu impacte en aquell campionat ha sigut immediat, amb tres gols ja anotats, el primer d’ells triat com a gol de la jornada, fins al punt que la Federació d’aquell país li ha proposat nacionalitzar-se i reforçar unes categories inferiors que caminen escassos de talents locals. Per darrere dels tres, però acurtant cada vegada més distàncies després d’un excel·lent 2020, apareixen la gimnasta Daniela Picó, qui ha aconseguit fer-se un buit entre les millors infantils de rítmica del país, i l’arquera Ángels Alcaraz, que com a júnior cada vegada està més prop de les millors i són diversos els podis que acumula en les principals competicions del seu esport.

DEBUTANT EN LA PREMIER
Entre aqueixa remesa d’entrenadors alcoians que vénen espentant fort en els últims temps –Javi Montava, Nacho Cantó, Diego Jiménez o Josele González, entre altres–, destaca un nom propi, que és el de Marcos Abad, que en el seu tercer curs en la lliga anglesa ha aconseguit debutar en la Premier League amb l’històric Leeds que dirigeix el mediàtic ‘Boig’ Bielsa.

Es va fer un nom a l’Elx, amb el qual va assaborir un ascens a Primera Divisió, donant a la temporada següent el salt a Anglaterra, on el seu prestigi com a entrenador de porters no deixa de créixer, una faceta que aquest curs ja compagina amb altres aspectes de l’entramat tàctic de qui va dirigir a les seleccions de l’Argentina i Xile i al nostre país va ser entrenador de l’Espanyol i Athletic.

Quant als clubs locals, a més d’aqueixa muntanya russa d’emocions que sempre és l’Alcoià amb aqueixa machada d’eliminar a una Primera Divisió en la Copa i el seu il·lusionant mes de desembre en la lliga, qui està donant continuïtat a tot el bo apuntat abans de l’aturada pel coronavirus és el Alcodiam, amb tres primers mesos de competició immaculats i sense cap esborrall. Els de Lorenzo Pastor són coliders amb un partit menys i únic equip invicte de la OK Plata Sud i amb mig bitllet per a la Copa Princesa, títol que ja van conquistar en 2014 com a amfitrions i que somien amb tornar a aconseguir després del seu pletòric primer terç de lliga.

Un altre dels nostres representants que han signat una excel·lent arrancada de temporada és el Unión Alcoyana FS. Els celestes recorden a aquell equip que no fa molt els omplia el pavelló Mutualitat de Llevant. Aspiren a acabar la primera fase de la lliga com a campions del seu grup en Tercera Divisió. El Mutua Levante NB Alcoi, per part seua, porta la bandera de l’esport femení després de la retirada del Santa Rosa per l’impacte que ha tingut en la seua plantilla el coronavirus i els seus jugadors han decidit esperar a millors temps per a tornar a competir.

Les de Lliris Rovira estan completant un retorn irregular a la Primera Divisió després de cinc temporades d’absència. Compten amb una plantilla de gran futur però amb molta inexperiència i afronten aquest retorn amb la permanència com a principal objectiu.