El nét de Nasio i el fill de Montava segueixen la trajectòria dels seus progenitors formant-se en el Levante

Veient-los parlar més d’un diria que recorden pels seus gestos, fins a la manera de parlar, al seu avi i el seu pare, respectivament. Nasio, que ja fa anys va morir, haguera complit 90 anys al juliol de 2020. Montava és un entrenador d’èxit que té al Contestano en el més alt de la taula del seu grup en Primera Regional i forma part d’aqueixa generació de tècnics locals que està entrenant amb èxits esportius.

Un vincle que també s’ha traslladat al terreny de joc, on Rubén Catalá, futbolísticament conegut per Catalá, ha evolucionat fins a ser davanter després d’uns inicis com a migcampista, sent en l’actualitat un 9 pur, d’aqueixos capaços de trencar els partits amb els seus moviments i rematades.

Amb el 10 a l’esquena sol jugar Montava, també Javier com el seu pare, al qual li agrada desembolicar-se i governar els partits per davant de la defensa. Potser no té la classe ni el desplaçament de pilota del seu progenitor, però el supleix amb un major desplegament físic com a demanda el futbol dels nostres dies, en el qual el migcampista ha de ser un ‘totcampista’.

“El meu pare m’ha parlat molt del meu avi”, confessa Catalá. “A casa guardem retallades de premsa i records de quan ell jugava. Sóc un 9 com ell, per a mi és un orgull i també un referent. Seria una gran satisfacció poder repetir la seua carrera i jugar algun dia en Primera Divisió. Passar per clubs com el Sevilla, Las Palmas, Hèrcules o Alcoyano, que en aquells dies estava en Primera Divisió, no està a l’abast de molts jugadors. Ell ho va aconseguir i és una cosa que tinc molt present en el dia a dia. Ell era més davanter d’àrea, potent i amb bona rematada de cap. Potser jo no sóc tan fort com ell, de cap em defense però no és la meua major qualitat. El que més m’agrada és associar-me i caure a banda. També se’m dóna bastant bé el gol”, admet.

Per a Montava fill no sap si és un problema o una benedicció jugar en la mateixa posició que el seu pare amb el qual s’asseia a menjar en la mateixa taula fins a l’estiu passat. “És molt crític amb mi”, resumeix el migcampista per a després afegir que “sé que ho fa pel meu bé, fins i tot quan m’ha eixit un bon partit, em recorda que en aquella jugada hauria d’haver fet una altra cosa. Bromes a part, perquè a vegades és molt pesat, per a mi és un privilegi tindre-li sempre al meu costat, és una oportunitat per a mi. A més com va jugar en la meua posició, m’entén i aprenc molt dels seus consells. Li tinc molt present en cada partit”, revela.

ELS ZIPI I ZAPE DEL FUTBOL LOCAL
Tots dos són com el ‘Zipi i Zape’ del futbol alcoià. Tenen la mateixa edat (17 anys) i junts estan desenvolupat una carrera paral·lela, la qual va començar en la base del Alcoyanoi ara continua en la categories inferiors del Levante, on l’any passat van renovar i van ampliar el seu contracte.

Només va haver-hi un episodi en el qual les seues carreres no van coincidir. Com a infantil, Rubén Catalá va fitxar pel València. Els seus excel·lents números li van portar a cridar l’atenció dels entrenadors de la pedrera ché i en el seu equip infantil va jugar dues temporades. “No guarde un bon record d’aquella etapa. Crec que vaig oferir més que em van donar i com no estava a gust, vaig decidir tornar al Alcoyano quan em van pujar al cadet. A més, aqueixa temporada el Alcoyano jugava en la mateixa categoria que el València i va ser una motivació més per a tornar. Vaig encertar de ple, en el Alcoyano vaig tornar a gaudir del futbol”, destaca.

Només va estar una temporada, perquè a la següent, el Levante es va interessar pel seu fitxatge. Si molts dels gols del Cadet A del Alcoyano portaven la seua rúbrica, a la sala de màquines destacava Javi Montava com a cervell d’aquell equip. Fins a tal punt les seues actuacions van arribar a despertar interés, que el primer equip del Alcoyano li va reclutar i li va incorporar a la disciplina de la seua primera plantilla amb tot just 15 anys, anticipant-se als temps de precocitat del seu pare que va debutar com a blanc-i-blau amb 17 anys.

Va ser fa tres temporades, la del descens a Tercera Divisió i molts van ser les especulacions que es van generar entorn de la seua estrena. Mario Barrera, tècnic blanc-i-blau, a punt va estar de fer-li jugar en el Ric Pérez. Van ser tres convocatòries però finalment no va arribar a disputar cap minut.

En aquells dies el Alcoyano tenia signat un conveni de col·laboració amb el Levante pel qual el club granota tenia preferència a l’hora de fitxar algun jugador de la base blanc-i-blava. Les relacions entre tots dos clubs eren immillorables però van acabar trencant-se. El punt de discòrdia va ser l’interés levantinista per incorporar a les seues categories inferiors tant a Catalá com a Montava. “Mai ho vaig entendre, ni ho continue entenent, es van trencar les relacions i fins ara. És trist i crec que no s’hauria d’haver arribat a aquest punt. Espere algun dia tornar al punt que el deixem”, explica el migcampista.

SEGON ANY EN EL LEVANTE
Tots dos compleixen la seua segona temporada en la pedrera granota després de signar per tres anys, un contracte que es va ampliar el passat curs per dues temporades més, una cosa de la qual estan molt satisfets. “Estem molt contents d’haver fet aquest pas. L’any passat anàvem i veníem però aquesta temporada és el nostre primer any en la residència que té el club a Buñol, prop de la Ciutat Esportiva. És un club que ha crescut molt en els últims anys i ve apostant bastant pels jugadors de la casa. Han sigut diversos els juvenils que han pujat enguany al filial de Segona B, entre ells Álex Cerdà, que també és alcoià”, afirmen els dos.

Catalá li va sobrar una jornada per a acabar màxim golejador en Nacional Juvenil el passat curs. Anava primer amb 16 gols però en la setmana d’abans de l’aturada no va aconseguir marcar i qui anava per darrere va fer doblet. Aquest any només porta dos, una lesió de genoll li ha tingut diverses jornades en el dic sec en l’arrancada de la temporada encara que últimament era titular.

Montava, per part seua, és un fix en l’onze i les seues bones actuacions han cridat l’atenció de l’entrenador del filial, que ja ha requerit els seus serveis en més d’una ocasió per a fer algun entrenament amb l’equip de Segona B.

Seguint la filosofia formativa que aplica el Levante per als seus joves futbolistes, com a juvenils de segon any els correspon aquesta temporada formar part de la plantilla del Patacona de Divisió d’Honor, filial granota i escaló previ a fer el salt al Levante A, en el qual jugaran l’any que ve. “El principal hàndicap que tenim en el Patacona és el camp, que és de dimensions molt reduïdes i no dóna per a fer el futbol que ens agradaria. Un altre problema és que som un juvenil de segon any i els millors equips del grup compten amb juvenils de tercer any, i en aquestes categoria es nota bastant aqueix salt”, esgrimeixen.

Tant Montava com Catalá somien algun dia amb ser futbolista professionals com ho van ser el pare i l’avi. “És una cosa per la qual som ací i per al que ens esforcem diàriament, sacrificant l’estar a casa amb la família. Està sent una experiència única que està valent la pena. Si en la vida vols alguna cosa, has de sacrificar-te i lluitar per això amb totes les teues forces. Estem en el bon camí per a això. Està difícil però no impossible, és més una qüestió nostra que d’ells que estan posant tots els seus mitjans perquè finalment ho aconseguim”, sostenen per a finalitzar.