‘El Monarca’ prolonga la seua hegemonia nacional

A primera vista, pocs dirien que Alejandro Reyes és la punta del gran iceberg que és ara mateix és la boxa alcoiana. La seua figura menuda, la seua cara de xiquet que sembla que mai ha trencat un plat, no delaten a algú de la seua determinació quan es puja a un ring, al qual sobrenomenen ‘El Monarca’ pel regnat que va iniciar fa tres anys i del qual ningú aconsegueix baixar-li.

Aquest alcoià de 26 anys d’edat, que fins no fa molt es guanyava la vida com a pintor de parets, no pot evitar soltar un contagiós somriure quan se li pregunta pel succeït dissabte passat en el Pavelló d’Esports Javier Imbroda de Melilla, en el combat que obria la final del Campionat d’Espanya de Boxa Olímpica Elit.

Alejandro Reyes competeix en -48kg, la categoria de menor pes en boxa amateur. Després de guanyar sense complicacions la semifinal, li esperava el canari Guayré Pérez, en el combat que va decidir el títol nacional i que va guanyar per decisió unànime dels jutges, després de ser millor en el primer i el tercer assalt, aconseguint així revalidar el títol i coronant-se de nou campió d’Espanya després de la seua victòria de l’any passat a Cartagena.

Reyes, que competeix pel Club Barrull de la nostra ciutat, va formar part de la Selecció Valenciana en la qual també estava Tino Fernández, que per punts no va poder passar dels quarts de final i de la qual va caure Virgili Tavera per lesió, després que els tres es guanyaren la plaça en el Campionat Autonòmic, on van ser el club més destacat. La Valenciana va ser la segona Comunitat a Melilla, després de la Madrilenya i per davant de l’Andalusa.

El Monarca porta tres anys invicte en el seu pes. Ha guanyat les tres últimes edicions de l’Autonòmic i suma dos títols nacionals consecutius, que perfectament podrien ser tres, però en la primera vegada que es va classificar, es va quedar sense poder competir després de trencar-se la mà uns dies abans del Campionat d’Espanya.

Precisament l’Autonòmic de 2021 va marcar el debut d’Alejandro Reyes en la boxa amateur. En aqueix campionat se li va obrir un món que des de llavors no ha deixat de donar-li satisfaccions. Fins a aquell moment el seu cap estava en el muay thai o també conegut com la boxa tailandesa, un dels esports de contacte més durs que existeixen, podent utilitzar els seus practicants tant els punys com els genolls, els colzes i els peus.

El xiquet Alejandro Reyes era el típic xaval “polvorilla”, que no parava un instant quiet, al qual se li il·luminava la mirada cada vegada que veia una pel·lícula de Van Damme o de la saga Rocky en la televisió. “Sempre deia el mateix, “jo vull fer això de major”, recorda. I ho va aconseguir. Als 14 anys va començar amb el muay thai, va passar per diversos gimnasos de la ciutat, fins que Juan Barrull fa “quatre o cinc anys” li va convéncer que el seu lloc estava en la boxa.

“Encara que puga semblar estrany, cada vegada que em puge a un ring, trobe la pau. És on sent que soc jo, on faig i desfaig com a mi m’agrada. Pot ser que no tinga explicació, però jo la trobe i és on millor m’expresse”, assegura Alejandro Reyes, que contràriament a la imatge que es té del boxador com a personatge, una persona rude i desafiadora, ell es mostra reflexiu, fins a convincent amb el seu discurs.

“Quan parle amb algú de boxa, tracte que se m’entenga. Sé que molts veuen només a dues persones barallar-se buscant fer-se mal. Per a mi és la felicitat pura”, confessa l’alcoià, qui diu sentir-se un “privilegiat”, ja que reconeix que a Espanya viure de la boxa és “impossible”.

Des de fa any i mig forma part del staff tècnic que dirigeix Juan Barrull. la persona que ha tret la boxa de l’anonimat més absolut en el qual es trobava a la nostra ciutat. Sobre mig centenar de persones formen part de la seua Escola, uns practicant boxa d’oci i bastants integrant l’equip de competició del club.

“La xifra no és estable, va i ve molta gent”, destaca Alejandro Reyes, qui parla de l’efecte integrador que té la boxa. “És un clar exemple de la mescla de cultures, races i nacionalitats. Tots caben i a tots ens uneix la mateixa passió”. No obstant això, té clar que busca alguna cosa més i vol fer de la boxa el seu mitjà de vida.

Aquests dos títols de campió d’Espanya li han servit per a llaurar-se un nom. La seua mirada està posada en el final d’aquest estiu i en el pròxim hivern. “Vull donar-me unes setmanes de respir i parar una mica. Han sigut dos anys i mig esgotadors, en els quals mai he dit que no i sempre estava preparat per si en algun moment sonava el telèfon”, revela.
En total ha disputat 27 combats entre 3muay thai i boxa. D’ells, quinze van ser baralles de boxa, amb només dues derrotes, cap d’elles per KO, alguna cosa que ell sí que va provocar més d’una vegada, l’última en la final de l’últim Autonòmic.

“Al principi et sents eufòric, has guanyat a algú amb qui t’estàs barallant per véncer. Després veus que el teu rival l’està passant mal i tractes d’empatitzar amb ell, et preocupes”, indica.
La part física és fonamental, Alejandro Reyes dedica molt temps a enfortir els seus músculs, amb entrenaments enfront de rivals que tenen 15, 20 i fins a 30 quilos més que ell, però compte que la tècnica i, sobretot, la tàctica juguen un paper vital, fins i tot superior a la condició física. “Moltes vegades no pugen al ring dues persones a barallar-se, sinó que ho fan dues ments que converteixen un combat en una partida d’escacs. En la final del Campionat d’Espanya em va tocar un destre que es va perfilar com un esquerrà, amb el que cara a cara vam estar dos espills. Llavors has de tindre la claredat per a saber com, on i quan, per a actuar en el moment just”, resumeix.

Ara mateix el seu focus està posat en la boxa professional. Es veu en “dos o tres anys” alçant un títol d’Espanya. “Crec que ho puc aconseguir i treballaré per a això”, es mostra confiat.