El modern colonialisme. ALFREDO ALBERO VILAPLANA. Secretari General de PODEM-Alcoi

Fa uns dies, els mitjans de comunicació ens han donat la notícia de què la Comissió Europea li exigeix al Govern Espanyol, un paquet de retallades d’un total de 7.500 milions d’euros a aplicar en els pròxims dos anys, a més d’una multa de 2.000 milions per “… no haver complit els objectius de dèficit per a l’any 2015 “.

És a dir que unes polítiques d’austeritat que, repetidament venen conduint a més depressió econòmica i per tant més endeutament, són l’estratègia que des d’Europa se segueix intentant imposar, repetidament, a l’Estat espanyol.
Actualment, el deute públic espanyol ha superat el 100% del PIB. Per tal de fer-se una idea de la quantitat de la qual estem parlant, direm que vénen a ser uns 1.100.000 milions d’euros. Certament, una xifra que s’ha de llegir a poquet perquè costa d’assimilar.
Això significa que, en números redons, cada habitant de l’Estat espanyol, li deu als principals bancs europeus, 23.000 euros. Açò és greu, però no és el més greu. Aquest deute públic, que és el més elevat de la nostra història, genera uns interessos. Uns interessos que ascendeixen al voltant de 100 milions d’euros… diaris !!.

Cada matí, quan surt el sol, entre totes i tots els habitants de l’Estat espanyol, li hem de pagar als principals bancs europeus … 100 milions d’euros!!.
Aquesta sembla ser la moderna manera de tindre un país dominat i sotmés.
Antigament, en l’època dels imperis colonials, allà pel segle XIX, per tal de què un país dominara a un altre, l’havia d’invadir militarment i derrotar-lo. A partir d’eixe moment, la nació derrotada passava a tindre la seua economia i els seus recursos naturals al servei de la potència dominant.

Ara no. Ara la potència que vol dominar a una altra simplement l’ha d’espentar a contraure deute públic. Quan més millor, fins que el deute siga tan gran que siga impagable. D’aquesta manera, mai podrà pagar el deute i sempre estarà atrapada. Però els interessos sí que els haurà de pagar puntualment, amb la qual cosa, ja tindrem eixe país encadenat i sotmés.
Però, quan un mira com hem arribat a contraure eixe deute impagable, la cosa és, a més d’espantosa, indignant.
Resulta que, els principals bancs europeus, han aconseguit recursos econòmics, en quantitats enormes, procedents del BCE a un interés al voltant del 0,05%.

Després, eixos mateixos bancs, han comprat les emissions de deute de l’Estat espanyol i d’alguns altres, a uns interessos que, en funció de l’anomenada “Prima de Risc”, han oscil•lat des del 6 o el 7% fins al 12 o inclús més. Pocs negocis són més redons que aquest.
En termes generals, aquest ha sigut, i és, el saqueig al qual, els últims governs de l’Estat, més o menys des de l’any 2008 fins avui, en connivència amb els principals bancs europeus, ens tenen sotmesos a nosaltres i si açò no es corregeix, als nostres fills, als nostres néts, etc., etc.

Aquestes són les principals causes que ens han conduït al calvari en què ens encontrem:

Milions de famílies amb tots els seus membres en l’atur o amb salaris de misèria. Centenars de milers de famílies sense casa. L’educació pública en part impartida en barracons prefabricats. La universitat convertida en un luxe per als fills d’una minoria de la societat, a conseqüència de les poques beques i l’increment de les tasses. La sanitat amb necessitat de més metges i professionals, etc., etc… .

Aquesta és la realitat tal com jo la veig. Això ha sigut així mentre hem tingut governs que, en realitat, més que governs al servei de l’Estat, han sigut oficines de gestió dels interessos dels principals bancs i de les principals fortunes.

Avui necessitem un govern que treballe pensant en el que ens interessa a la majoria de la gent. Un govern que lluite contra el dèficit públic augmentant els ingressos de l’Estat, és a dir, combatin la corrupció i el frau fiscal. Un govern que tinga present les necessitats d’eixa majoria que som els que, amb molt esforç, produïm tot el que l’Estat necessita per tal de viure cada dia.

Pot ser, el dia en què tinguem eixe govern no siga molt llunyà.