“El meu premi és saber que he pogut ajudar a gent del meu gremi”

Tota una vida dedicada al comerç de proximitat, i també al seu defensa i a l’associacionisme, que s’ha vist reconeguda recentment en una gala celebrada en el Círculo Industrial.

Rafael Pérez, president de l’Associació Comarcal d’Empresaris del Comerç i Afins d’Alcoi (ACECA) des de fa 27 anys, va rebre un reconeixement en la IV Gala dels Premis FACPYME (Federació de Comerç de la Petita i mitjana empresa de la Província d’Alacant) per la seua llarga trajectòria vinculada al desenvolupament comercial i empresarial.

Pérez porta 38 anys vinculat a l’associacionisme. Va estar un any de president d’Alcoi Centre, 20 anys vinculat amb la Cambra de Comerç d’Alcoi, 8 anys de vicepresident de FACPYME –de la qual és soci fundador– i altres huit en Confecomerç (Confederació de Comerç d’Alacant, Castelló i València), al mateix temps que porta 27 anys al capdavant d’ACECA. Així mateix, ha format part de l’Observatori de Comerç, gestionat per la Generalitat Valenciana.

– Què suposa el reconeixement rebut?
– Va ser una sorpresa brutal, no m’ho esperava per a res.

Hi ha una anècdota sobre aquesta gala. Uns dies abans, la Directora general de Comerç, María Isabel Sáez, em va enviar un missatge dient-me que no podia assistir, però just un dia abans, em va contactar de nou i em va dir que eixe dia volia estar amb mi, però jo no li trobava molt de sentit, i li vaig contestar que *to no anava a tindre cap premi.

Els premis es van donar abans del menjar, i una vegada que acabem de menjar, Carlos Baño, president de FACPYME, es va dirigir a tots dient que havia de parlar d’una persona que havia treballat molt, i de sobte li sent dir: ‘Rafa, on estàs, que no et veig’. Jo estava bevent i em vaig ennuegar.

Vaig pujar a la tarima, li vaig fer una abraçada, les gràcies i li vaig comentar que no m’ho esperava, la seua resposta va ser: ‘D’això es tractava’.

Em va emocionar molt que els meus companys de FACPYME m’acompanyaren, em saludaren i em donaren l’enhorabona, i també gent d’Alcoi. En eixe moment vaig pensar: ‘He fet alguna cosa bé’.

Jo no faig les coses per ‘postureo’, com deia Santa Teresa de Jesús: ‘El que no serveix per a servir, no serveix per a viure’. És una frase que m’agrada molt, i sempre he tingut vocació de servei, de poder ajudar en el que siga, a qui siga i quan siga.

El fet d’estar tants anys en això, que qualsevol persona m’haja dit, gràcies a tu vaig poder aconseguir alguna cosa…amb això per a mi és suficient satisfacció.

El meu premi és eixe, és saber que he pogut ajudar a gent del meu gremi.

Hi ha amics i familiars que em pregunten per què estic en tot això si no cobre. És cert, no cobre, fins i tot a vegades em costa diners, però jo estic fent un màster tots els anys. He aprés molt de la gent que està en aquests òrgans, he sigut una esponja de tots ells i això m’aporta molta riquesa.

– Què representa aquesta distinció?
– El més important és que aquest premi no és només per a mi, és que és el reflex de tota la gent que ha estat amb mi, ajudant-me i treballant, en tots aquests anys.

El premi és de tota aquella gent que ha passat per la junta d’ACECA, dels bons perquè m’han ensenyat, i dels dolents, perquè m’han mostrat el que no s’ha de fer. Crec que és un orgull per a Alcoi, i en eixe moment, la primera persona en la qual vaig pensar va ser el meu pare.

– A la botiga té la placa que va rebre, quin significat té?
– No és la pròpia placa, és tot el que hi ha darrere, tot el que he aprés i el que em falta, perquè en aquest tipus de negoci t’adones que mai saps suficient i que et falta eixe punt per a poder conéixer altres coses.

Treballar amb la gent, empatitzar, escoltar, donar servei a la gent, és una de les coses més boniques que hi ha.

– A més de tot el treball d’associacionisme, és la tercera generació de comerciants en la seua família i està al capdavant de Selecciones Rafael des de fa molts anys.
– Aquest comerç complirà l’any que ve 55 anys en la mateixa ubicació.

Vinc d’una tradició, de la tercera generació, que el pròxim 2025 complirà 100 anys. La meua àvia ja era comerciant i el meu pare, Rafael, també. Ell va muntar aquesta botiga i quan jo era jove, em va demanar que vinguera a ajudar-lo. Als matins estava ací aprenent i a les vesprades estudiava. Uns anys més tard vaig començar a dedicar-me íntegrament a l’empresa.

El tema generacional és un problema important ara mateix. Des de l’administració hi ha poques ajudes i no hi ha facilitats. Per part de les Cambres hi ha cursos formatius, però la gent no vol el tema del comerç.

Pot llegir l’entrevista completa en El Nostre del divendres 1 de novembre de 2024.