“El meu objectiu és París i vull aconseguir un bon resultat”

Des que amb 7 anys va veure els Jocs de Sídney, els primers del canvi de segle, Néstor Abad va tindre dues grans revelacions, que volia ser gimnasta i gimnasta olímpic. Tots dos objectius els va complir, ja que ha fet de la gimnàstica la seua vida i la seua professió, i també sap el que és participar en la major manifestació esportiva del món, no una vegada, fins a dues vegades, en Rio 2016 i Tòquio 2020.

Quan van acabar els últims Jocs, retardats un any per la pandèmia, un desafiament va recórrer les seues entranyes, després que a Tòquio no li isqueren les coses com pensava i la pressió de tot el pes de la gimnàstica artística espanyola recaiguera sobre els seus muscles. Aquell estiu, el de 2021, va ser el pitjor de la seua vida. Es va refugiar en la família i la seua resposta davant aquells que van dubtar de la seua capacitat per a seguir en l’elit no va poder ser més contundent: desé lloc en el concurs complet del Mundial, que coses del destí, es va disputar en la capital nipona.

Va ser com llevar-se de damunt una pesada motxilla que va estar martiritzant la seua consciència diversos mesos. Allò va obrir les portes a pensar en París 2024, uns Jocs que li arribaran amb 31 anys, una edat potser una mica tardana per a molts esportistes d’elit, però que en el cas de Néstor Abad li coincideix en plena maduresa i amb el cos a ple rendiment, entre altres coses perquè les lesions –vàries i molt greus, amb dues operacions de genoll i la miocarditis– li han permés un respir físic, amb algun que una altra prolongada aturada, de fins a quasi un any sense poder competir.

“El meu objectiu és estar a París 2024 i disputar així les meues terceres Olimpíades. Crec que estic en un moment de la meua carrera en el qual no sols vull arribar, també fer un bon resultat”, ha raonat aquesta setmana, després de tornar de Tel Aviv (Israel), on va estar la setmana passada disputant la Copa del Món, un bon test de cara al que se li ve damunt aquest estiu, però sobretot pensant l’any que ve en els Jocs Olímpics de la capital gal·la.

De Tel Aviv ha tornat amb dues medalles, una de plata en anelles, on va aconseguir una nota de 14.000, només pitjor que la de l’austríac Vinzenz Hoeck (14.600), per a l’endemà penjar-se l’or en barra fixa (13.800), després d’avantatjar en dues dècimes al gimnasta local, Alexander Myakinin. El seu millor resultat en una Copa del Món, on mai havia aconseguit dues medalles en una mateixa competició, millorant els seus dos bronzes, tots dos en barra fixa, en la Copa del Món de Cottbus (Alemanya) en 2015 i tres anys després, va repetir un tercer lloc en la Copa del Món de París 2018.

“Estic molt content del que va passar a Israel, però més que per les medalles, que també és un motiu d’alegria, perquè és indicatiu que estàs en el bon camí. El que més valore a aquesta altura de la meua carrera és fer bé el meu treball, perquè si l’aconseguisc sé que puc estar entre els millors. No em val pensar a aconseguir bons resultats, tracte de centrar-me en allò que millor em puga anar en aqueix moment. És com fer-te una torrada, pensar quins ingredients li poses i mentrestant es va cremant el pa”, utilitza a manera de símil.

Després de tants anys en l’elit, cada vegada que acudeix a una competició i sap els rivals amb els quals li va tocar mesurar-se, pot calibrar el lloc que pot acabar ocupant. “Sabia que a Tel Aviv tenia moltes possibilitats d’aconseguir medalla, però tenia clar que aquestes opcions passaven per mi i fer bé el meu treball. Si ho aconseguia, com va acabar succeint, els resultats acabarien donant-se, però no perquè jo ho diguera i ja està, darrere hi havia un treball ben fet”, va revelar.

De fet, l’alcoià va acabar en la final en la mateixa posició que en la classificació. L’única cosa que va canviar va ser la nota de partida, que en la final d’anelles va ser 0,5 millor i en barra, la puntuació es va anar fins a les 2 dècimes, que en gimnàstica artística és molt.

Precisament eixa millora de la nota final respecte a la de partida suposa moltes vegades que un gimnasta acabe més o menys satisfet una competició. Va ser el cas de Néstor Abad en l’Europeu de Turquia d’abril passat, en la primera competició de 2023, en la qual va ser quart en barra fixa, a res de penjar-se una medalla en un Campionat d’Europa.
La seua nota de partida en la final era de les més baixes i aspirar a un podi representava acostar-se a la perfecció en el seu exercici, com va acabar ocorrent, sent el gimnasta que millor nota va aconseguir tenint en compte la puntuació amb la qual va començar a disputar la final.

Encara que l’objectiu de Néstor Abad en aquest Europeu era acabar en el Top 10 –va concloure 13é en el All Around, el concurs complet amb els sis aparells–, fins i tot va viatjar a terres otomanes amb el pensament d’acabar entre els cinc millors.

Una fallada en poltre i una caiguda en salt van frustrar la possibilitat d’acabar entre els millors. “Sense aqueixos dos errors, hauria acabat entre els cinc primers. No estic decebut per això, analitze el global del campionat i em sent descontent. Quan arribes a una competició, tractes de posar-te una meta, penses fins a on pots arribar, però després veus que no sempre ho aconsegueixes, perquè no sempre estàs bé i després els jutges que no acaben puntuant el que veritablement mereixes”, confessa.

Seran pocs dies els que Néstor Abad assaborirà estar a casa, ja que el diumenge va tornar a agafar un pont aeri, ara per a creuar l’Atlàntic i aterrar al Brasil, país en el qual estarà fins al dilluns 19. Durant una setmana formarà part de la concentració que la Selecció Espanyola realitzarà a Rio de Janeiro (Brasil) al costat dels components de l’equip brasiler, considerat com una de les potències mundials en gimnàstica artística.

“Aquest tipus de concentracions venen molt bé per a aprendre coses que no saps fer”, ressalta Néstor Abad, que per a preparar l’Europeu de Turquia se’n va anar a Tòquio, participant en el país nipó en una concentració amb gimnastes japonesos.

L’estada en terres brasileres li vindrà molt bé per a preparar el seu següent objectiu, que serà el Nacional de juliol a Pamplona, en el qual l’alcoià buscarà recuperar el títol de campió d’Espanya que en la passada edició no va poder reeditar per la miocarditis.

Després no té clar el seu calendari, segurament tindrà algun triangular per equips amb la mirada posada en el gran objectiu de la temporada, que no és un altre que el Mundial d’Anvers d’octubre pròxim, en el qual es donaran el gruix de places per als Jocs de l’any que ve a París. De moment, Anglaterra, el Japó i la Xina estan classificats i quedaran altres nou per distribuir.

En condicions normals, Espanya ha d’estar entre eixos països amb bitllet olímpic, com indica aquest sisé lloc obtingut en el Mundial de Liverpool de l’any passat, en el qual l’equip nacional masculí, amb Néstor Abad al capdavant, va igualar la millor classificació històrica del nostre país. El repte a Anvers serà superar aquest resultat i intentar escalar un lloc per a tractar d’acabar cinquens. “Seria una cosa molt gran per a la gimnàstica espanyola”, admet Néstor Abad per a concloure.