El mapa de la pobresa a Alcoi

El creixent envelliment de la població és un dels canvis més significatius que s’ha donat en la societat des de la segona meitat del segle passat. Als països anomenats desenvolupats s’està produint un augment progressiu en el nombre absolut d’ancians. A Alcoi, els habitants majors de 64 anys representen prop d’un 21% del total, un índex per damunt del conjunt de la comarca de L’Alcoià (20,2%), de la província d’Alacant (19,7%), fins i tot de la Comunitat Valenciana (19,2%).

Són xifres que aporta un informe de 2020 sobre la pobresa elaborat per la regidoria de Benestar Social i en el qual es recull també, amb relació a la composició demogràfica de la població d’Alcoi i de cara a analitzar possibles problemes socials que puguen desprendre’s d’aquestes qüestions, l’informe reflecteix que el percentatge de joves a la ciutat, 15%, és igualment el més baix dels quatre àmbits geogràfics de referència. El mateix estudi recalca que el jove és un dels col·lectius més vulnerables quant a situacions de pobresa i risc d’exclusió social.

Aquesta distribució per edats comporta que la taxa de dependència que registra Alcoi siga elevada, cosa que significa que “per a la població activa de la ciutat, la càrrega de mantenir a la població econòmicament dependent és major, sent aquesta un segment on s’engloba tant a la població envellida com a la població que, malgrat estar en edat d’estar activa, roman inactiva per no poder accedir al mercat laboral. Una dada important a l’hora d’estudiar el nivell de pobresa”, assenyala l’informe.

Si veiem l’evolució d’aquesta taxa de dependència en els últims 15 anys, s’observa com ha anat creixent de manera significativa i especialment continua amb la seua tendència alcista la dependència dels majors de 64 anys, una dada directament relacionada amb l’augment de l’índex d’envelliment de la població alcoiana, al seu torn associat amb el descens gradual que ha anat experimentant l’índex de maternitat.

MERCAT LABORAL I TERCIARITZACIÓ
El fet que Alcoi estiga experimentant un envelliment cada vegada més elevat, a part d’altres problemes i situacions importants per al municipi, portarà a l’economia alcoiana a “trobar-se amb un problema estructural en un període de temps no gaire gran, quan no trobe reemplaçament generacional quan la generació del baby boom abandone el mercat laboral, per jubilació, en els pròxims anys”, remarca l’informe.

L’índex de renovació de la població activa, relaciona la grandària dels grups en edat d’incorporar-se a l’activitat amb aquells en els quals es produeix l’eixida. Segons l’informe, a Alcoi és “alarmant” el descens que està experimentant aquest índex en els últims anys.

“Però el més alarmant, no és que la dada per a Alcoi siga més de quatre punts percentuals més baix que en els altres dos àmbits (província i comunitat autònoma), sinó que en el municipi aquesta dada haja descendit dràsticament en els últims anys”. I afig: “Al llarg dels últims anys Alcoi ha anat perdent població en edat de treballar, malgrat presentar un creixement poblacional relativament estable, la qual cosa indica que hi ha una clara emigració de la mà d’obra cap a altres municipis o llocs on troben més possibilitats d’accedir al mercat de treball, per la crisi que ha viscut l’economia alcoiana, i de la qual no acaba de recuperar-se”.

D’altra banda, l’indicador de contractació deixa patent que Alcoi ha patit una “terciarització” de la seua economia, de manera que el sector serveis és el que més ocupació genera fins i tot per davant del sector industrial històricament predominant, que malgrat reorientar-se cap a altres mercats diferents del tèxtil, no ha pogut tornar a aconseguir els nivells d’anys anteriors a la crisi de finals dels 2000.

Quant a la taxa d’afiliació a la Seguretat Social, amb data de 30 de setembre de l’any passat era del 42,6%, és a dir, menys de la meitat de la població del municipi. Segons l’informe, a pesar que en els últims anys haja augmentat el volum de contractació, encara queda una part important de la població que no ha pogut accedir al mercat laboral normalitzat, per tant són actius aturats o població inactiva, o població que desenvolupa la seua activitat laboral en l’economia submergida, derivant en situacions d’inestabilitat i precarietat laboral.

Alcoi també destaca per la seua xifra de treballadors donats d’alta com a autònoms, un 23,2% enfront del 20,7% de la província d’Alacant i el 18,8% de la Comunitat, “quedant patent que l’esperit emprenedor a la ciutat és una via alternativa a tindre en compte per a accedir al mercat de treball”.

LA COVID DISPARA LES ATENCIONS
Segons dades que recull l’informe municipal, extrets de l’Institut Valencià d’Estadística (IVE), al voltant de 10.000 persones a Alcoi tenen una renda que està per davall del llindar de la pobresa.

Cal assenyalar que es consideren persones en risc de pobresa o exclusió social a aquelles els ingressos de les quals per unitat de consum són inferiors al 60% de la renda disponible; persones que viuen en llars els membres en edat de les quals de treballar ho fan en una intensitat menor al 20% en un any; i també són considerades persones en risc d’exclusió les que pateixen “manca material severa”, una qüestió que es mesura sobre la base d’un barem que manegen els serveis socials.

Tenint en compte aquests criteris, l’informe sobre pobresa a Alcoi dona a conéixer que prop de 13.000 alcoians estan en risc d’exclusió social.

Un altre tema important és que a Alcoi, un 43,23% de la població es troba en situació d’inactivitat. Els motius d’aquesta situació d’inactivitat laboral poden ser variats, però una conseqüència derivada de la seua situació és que al no treballar, bona part d’aquesta població inactiva basa principalment la seua subsistència en els recursos procedents dels Serveis Socials i ajudes d’organismes i entitats locals, “perpetuant aquesta via com a mitjà de vida”, recalca l’informe.

En aquest sentit, el nombre d’expedients tramitats o de persones ateses per l’Ajuntament a través dels recursos corresponents –normalment Serveis Socials– és un clar indicador de la proporció de població que necessita ajuda, siga de manera eventual o continuada. En els últims anys es ve registrant una mitjana de 3.000 expedients gestionats per Serveis Socials i entorn de 2.500 usuaris atesos cada any.

No obstant això, la pandèmia de la Covid-19 i els seus efectes a nivell socioeconòmic ha fet que s’incremente de manera exponencial aquesta necessitat d’acudir a sol·licitar empara a l’organisme municipal competent. De fet, els tres primers mesos de 2020, i mancant completar les dades de tot l’any, ja mostraven unes dades molt superiors als d’exercicis precedents, superant àmpliament les 3.000 persones ateses només de gener a març.